Carregant...

Quan tenim un mal dia, és habitual obrir la nevera sense tenir gana real, buscar alguna cosa dolça o picar més del compte. Aquest comportament es coneix com a ingesta emocional i apareix quan fem servir el menjar per gestionar emocions com l’estrès, l’ansietat, la tristesa o l’avorriment. Investigadors de la Universitat del País Basc han analitzat aquest fenomen i conclouen que és molt més habitual del que sembla. Menjar de manera puntual perquè estem nerviosos o tristos no és, per si sol, cap trastorn. El problema apareix quan aquesta resposta es converteix en la principal eina per afrontar el malestar i acabem menjant gairebé sempre que tenim una emoció negativa.

Menjar més del compte, una resposta habitual del cos humà

No és gana física, és una resposta emocional

La diferència entre gana física i gana emocional és important. La primera acostuma a aparèixer de manera gradual i respon a una necessitat real d’energia. La segona pot sorgir de cop, just després d’una discussió, una jornada complicada o un moment d’angoixa. A més, sol dirigir-nos cap a aliments molt concrets, especialment productes dolços, snacks, brioixeria, menjar ràpid o aliments rics en greixos.

nevera / Canva

La raó és que aquests aliments poden generar una sensació immediata de recompensa i alleujament. Durant uns minuts, menjar ajuda a distreure’ns del problema i pot reduir la intensitat de l’emoció negativa. Però aquest efecte acostuma a ser curt. Quan passa, el problema original continua allà i, en alguns casos, s’hi afegeix culpa o malestar per haver menjat sense necessitat.

La recerca mostra que les persones amb més dificultats per gestionar emocions negatives tendeixen a recórrer més sovint a la ingesta emocional. Aquesta relació apareix tant en persones amb problemes psicològics com en aquelles que no en tenen i es dona en diferents edats i gèneres. Tristesa, ansietat, estrès o avorriment poden desencadenar el mateix mecanisme.

Abans d’obrir la nevera, pregunta’t què estàs sentint

La solució no passa per prohibir-se menjar ni per culpabilitzar-se cada vegada que es pica alguna cosa. El més útil és detectar què està passant. Abans d’anar directament al menjar, es pot fer una pausa i preguntar-se si realment hi ha gana o si s’està intentant calmar una emoció. Identificar què ha passat just abans també ajuda. Pot ser una discussió, cansament, estrès laboral, avorriment o sensació de solitud. Posar nom a aquesta emoció permet buscar altres respostes. Parlar amb algú, sortir a caminar, fer exercici, descansar, escriure o practicar una activitat relaxant poden ser alternatives útils.

L’objectiu no és eliminar completament la ingesta emocional, perquè forma part de la vida quotidiana de moltes persones. El que convé evitar és que sigui l’única resposta disponible davant del malestar. Per això, la pròxima vegada que vingui l’impuls de menjar després d’un mal dia, pot ser útil fer-se una pregunta molt senzilla: “Tinc gana de veritat o estic intentant sentir-me millor?”. Aquesta diferència pot canviar completament la nostra relació amb el menjar.