Hi ha receptes que no necessiten reinventar-se perquè continuen funcionant igual de bé que sempre. Els xurros amb xocolata formen part d’aquells esmorzars i berenars que gairebé tothom associa amb moments especials, caps de setmana o trobades sense presses. I precisament aquesta idea és la que recupera Jordi Roca en una elaboració compartida amb David i José, d’Estopa: una versió molt tradicional, amb pocs ingredients i molt enfocada al gust de sempre. La proposta té una idea molt clara. No complicar una recepta que històricament s’ha construït amb una massa molt senzilla i una bona xocolata per acompanyar. Aquí no hi ha fermentacions llargues ni tècniques complexes. El protagonisme és per a la textura cruixent del xurro acabat de fregir i una crema intensa de xocolata per sucar.

Els xurros són una recepta senzilla, de tota la vida que cal respectar sempre

La massa dels xurros té menys secret del que sembla

La base dels xurros comença amb una proporció molt simple: aigua i farina a parts iguals, amb un toc de sal. Aquesta és una de les fórmules més clàssiques per aconseguir una massa consistent però prou flexible perquè passi bé per la màniga pastissera. Primer s’escalfa l’aigua i es barreja amb la farina fins que es forma una massa homogènia. Després arriba un dels passos importants: treballar-la una mica perquè agafi estructura i quedi més uniforme.

Quan la massa ja té consistència, es deixa preparada dins d’una màniga pastissera. Aquest detall és el que després permet donar als xurros aquella forma tan característica abans d’entrar a l’oli. Tot i que és una recepta aparentment simple, el punt de l’amassat i la textura final de la massa tenen molta influència en el resultat perquè els xurros quedin lleugers per dins i amb una superfície ben cruixent.

La xocolata cremosa és el detall que ho canvia tot

Mentre es prepara la massa, es treballa també l’acompanyament. En una olla s’escalfa llet amb cacau en pols per construir una base intensa de xocolata. A part, en un bol es barreja llet, rovell d’ou i una mica de farina fins a obtenir una preparació fina i sense grumolls. Aquesta mescla s’incorpora després a la llet amb cacau i es continua remenant perquè espesseixi lentament i es transformi en una crema molt més sedosa i amb cos.

Quan està llesta, es deixa refredar a la nevera mentre arriba el moment dels xurros. Finalment, la massa es va escudellant directament sobre oli ben calent i es fregeix fins que els xurros queden daurats i amb aquella textura cruixent tan característica.

Així doncs, Jordi Roca recupera una recepta que no busca sorprendre amb ingredients estranys ni reinterpretacions modernes. És una versió molt directa dels xurros amb xocolata de tota la vida, dels que es mengen acabats de fer i que, segons David i José d’Estopa, continuen sent els que mai fallen.