Tot i que hagi estat en ple mes d'agost, 14 i divendres, vigília d'un cap de setmana festiu, amb una marcada voluntat d'esmorteir els suposats danys a les seves files, cal felicitar-se que el govern espanyol hagi publicat, sense cap avís, al BOE, l'ordre del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que renova l'autorització d'explotació de la central nuclear d'Almaraz per a les unitats I i II. Amb aquesta ordre, els dos reactors de la central extremenya continuaran operatius, tirant curt, fins al 8 de juny del 2030. Amb aquesta decisió, el govern espanyol supera la papereta més difícil, ja que en el seu programa electoral deia el contrari, i el que és més important, per a Catalunya aclareix dubtes respecte al futur de les centrals catalanes d'Ascó i Vandellòs.
El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), l'organisme encarregat d'avalar la seguretat de les centrals, ja havia posat fa unes setmanes la corresponent catifa vermella per fer més digerible al govern espanyol la decisió. De fet, el govern de Pedro Sánchez hauria volgut forçar una altra alternativa i mantenir-ne el tancament, però el risc del col·lapse energètic i una apagada com la del febrer del 2025 era tan enorme que la decisió queia pel seu propi pes. Les contorsions dels socis de Sánchez al govern, Sumar i els Comuns, expressant el seu malestar i l'incompliment del pacte de coalició, són focs d'artifici amb destinació al seu electorat. Un missatge intern per mostrar que ells fan el que poden, però els socialistes tenen una agenda diferent. En conseqüència, una batalla acotada que no anirà a més, com totes les discrepàncies hagudes durant la legislatura.
Les centrals d'Ascó i Vandellòs tenen ara la seva gran finestra d'oportunitat, en línia amb el que reclamen els principals partits catalans i els batlles de la zona
Les centrals d'Ascó i Vandellòs tenen ara la seva gran finestra d'oportunitat, en línia amb el que reclamen els principals partits catalans i els batlles de la zona. Tant la batllessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Assumpció Castellví, com el batlle d'Ascó, Miquel Àngel Ribes, han celebrat l'anunci del govern espanyol i han reclamat que serveixi per allargar el calendari d'Ascó I (octubre del 2030), Ascó II (setembre del 2032) i Vandellòs II (febrer del 2035). De fet, la situació respecte al futur de les centrals ja tenia a favor seu aquest calendari més tardà, cosa que situa la decisió final en mans del pròxim govern espanyol, que, segons les enquestes, el lideraran PP i Vox, clars partidaris del manteniment de totes dues centrals, igual que Junts per Catalunya, que així ho ha defensat a Madrid.
Per més que l'esquerra empri dogmatismes per demonitzar l'energia nuclear —fet que l'aïlla força respecte a la posició dels seus parells europeus—, la veritat és que al continent s'està produint un gir estratègic a favor del seu renaixement. La necessitat de disposar de sobirania tecnològica i la crisi de subministrament elèctric global han fet virar posicions del segle passat i de la primera dècada del XXI que semblaven inamovibles. De fet, el principal bloc és el pronuclear liderat per França, que ja suma una quinzena de països, entre els quals Polònia, els Països Baixos, Finlàndia i Suècia, entre d'altres. Un altre bloc —Itàlia i Bèlgica, entre d'altres— està revocant la seva legislació per revocar la prohibició d'energia nuclear. Alemanya és potser el país que està més atrapat per les seves decisions en el passat recent i, tanmateix, ha retirat el veto que tenia a Brussel·les. El govern del canceller Merz intenta construir el primer reactor de fusió nuclear del món.
Resumint, el govern espanyol s'esmena a si mateix i deixa encarrilada la pròrroga d'Ascó i Vandellòs.