ESTATS UNITS

Què passa al portaavions USS Abraham Lincoln? Nou mesos atrapats al mar i 5.000 tripulants al límit

Familiars i congressistes denuncien marines exhaustes, falta de subministraments, problemes sanitaris i intents de suïcidi

Ketty Calatayud
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 14 d'agost de 2026. 11:39
Temps de lectura: 7 minuts
Què passa al portaavions USS Abraham Lincoln? Nou mesos atrapats al mar i 5.000 tripulants al límit

Un portaavions nuclear nord-americà és, sobre el paper, una ciutat flotant capaç de passar mesos lluny de terra. Té cuines, hospitals, tallers, gimnasos, capelles, botigues, instal·lacions per dessalinitzar aigua i una xarxa logística concebuda per alimentar i mantenir milers de persones durant un temps prolongat. Però fins i tot una ciutat construïda per viure enmig de l’oceà té límits. I els més de 5.000 mariners i militars embarcats a l’USS Abraham Lincoln fa temps que els estan posant a prova. El portaavions va salpar de la base naval de San Diego el 21 de novembre del 2025 per a un desplegament que inicialment havia de durar aproximadament set mesos. Al gener va poar rumb capa Orient Mitjà i, gairebé nou mesos després, continua lluny de casa, destinat a les operacions nord-americanes contra l’Iran. La missió supera ja els 260 dies i el vaixell ha encadenat més de 200 dies sense entrar en un port, una situació extraordinària fins i tot per als estàndards de la Marina dels Estats Units. I és aquí on una demostració colossal de poder militar comença a mostrar la seva cara més humana: cansament, aïllament i una sensació que el desplegament no s’acaba mai, i que està afectant la salut física i mental dels milers de tripulants.

Denúncies inquietants

Les denúncies arribades des de les famílies són especialment inquietants. Mitjans especialitzats nord-americans han recollit testimonis segons els quals diversos mariners haurien intentat llançar-se per la borda o haurien manifestat intencions de fer-ho. Però la Marina no ha confirmat aquests suposats múltiples intents. Sí que ha reconegut que, a principis d’agost, un tripulant va caure o va anar a parar al mar, va ser rescatat ràpidament, atès pel servei mèdic del vaixell i posteriorment evacuat per continuar rebent assistència. Les autoritats no han aclarit si es va tractar d’un intent de suïcidi.

La mateixa Marina assegura que no ha detectat un augment de les ideacions ni dels intents de suïcidi entre la tripulació. Afirma, a més, que a bord hi ha personal mèdic, professionals de salut mental i assistència religiosa. L'USS Central Command (Centcom) ha sortit al pas de les informacions alarmistes que han circulat per les xarxes socials, negant notícies que han circulat, com que set mariners havien mort en una baralla a bord del portaavions o que hi havia un augment dels casos d'intents de suïcidi. "USS Abraham Lincoln ha mantingut una de les taxes de reenganxament de la tripulació més altes (84,4 %) entre tots els portaavions de l’Armada dels Estats Units. Els mariners i infants de marina del Grup de Combat del Portaavions Abraham Lincoln es mantenen resilients i decidits després de més de 260 dies al mar, 10.000 vols i l’ús d’1,5 milions de lliures de munició. Cap membre del servei a bord del portaavions ha mort, i l’únic mariner que va caure per la borda el 3 d’agost va ser rescatat ràpidament i il·lès. La desinformació generalitzada sobre l’històric desplegament de l’Abraham Lincoln perjudica els nostres homes i dones uniformats i els seus éssers estimats", assegura el missatge.

Una ciutat de 5.000 habitants que no pot anar a comprar

Però el que ningú discuteix és l’esgotament. L’Abraham Lincoln és una de les màquines de guerra més sofisticades que existeixen, però continua depenent d’una cadena logística. El combustible dels avions, les bombes, les peces de recanvi, els medicaments, el menjar i milers de productes d’ús quotidià han d’arribar-hi mentre navega. Bona part del reavituallament es fa mitjançant altres vaixells que naveguen en paral·lel i transfereixen la càrrega en alta mar, o amb helicòpters. Això permet mantenir operatiu el portaavions durant períodes molt llargs, però no substitueix completament una escala. I com més s’allarga el temps sense port, més complicada es fa la logística de tot allò que no és estrictament imprescindible per combatre.

El senador demòcrata Richard Blumenthal, membre del Comitè de Serveis Armats del Senat, ha enviat una carta al secretari de Defensa, Pete Hegseth, i al secretari interí de la Marina, Hung Cao, exigint explicacions. Hi enumera denúncies sobre escassetat de productes bàsics, contaminació de l’aigua, problemes de fontaneria, deteriorament de la salut mental, incidències de seguretat a la coberta i interrupcions del correu. També demana saber quan es van detectar els problemes i què ha fet la Marina per corregir-los. Alguns familiars han descrit dutxes amb floridura, lavabos espatllats, problemes amb l’aigua calenta i manca de determinats productes d’higiene. També han circulat relats sobre una alimentació cada vegada més limitada, especialment pel que fa als productes frescos. Aquestes denúncies formen part precisament de les qüestions sobre les quals el Congrés ha reclamat informació al Pentàgon; no totes han estat verificades de manera independent.

Dormir al costat d’avions, reactors i bombes

El problema no és només què es menja. La vida en un portaavions ja és exigent durant un desplegament normal. Milers de persones viuen durant mesos en un espai limitat, treballen per torns a qualsevol hora del dia i comparteixen camarots, dutxes i passadissos mentre, uns metres més amunt, avions de combat enlairen i aterren constantment. Això significa conviure amb soroll, vibracions, calor, falta d’intimitat i jornades laborals llargues. I, en situació de guerra, s’hi afegeix una pressió que no és abstracta: el portaavions transporta combustible d’aviació, munició i armes, opera avions carregats per entrar en combat i pot convertir-se ell mateix en objectiu enemic.

El mateix Blumenthal recorda en la seva carta que els portaavions són entorns de treball perillosos fins i tot en circumstàncies ordinàries: motors de reacció, combustible, armament, maquinària pesant, instal·lacions elèctriques i propulsió nuclear formen part de la rutina diària. Allargar indefinidament els períodes al mar multiplica el risc de fatiga, errors humans i manteniments ajornats. Per això els dies de descans en un port no són un luxe turístic per als mariners. Formen part del sistema que permet que una tripulació continuï funcionant. Baixar unes hores del vaixell, dormir sense sentir la maquinària, menjar fora, caminar per terra ferma o simplement deixar de veure durant unes hores les mateixes parets i les mateixes persones té una funció física i psicològica. Quan aquesta vàlvula desapareix durant mesos, la pressió s’acumula.

La distància amb casa també pesa

Hi ha encara una altra frontera invisible: la que separa els mariners de les seves famílies. En una missió normal, les dates de retorn permeten organitzar mínimament la vida domèstica. Quan un desplegament s’allarga una vegada i una altra, aquesta previsibilitat desapareix. Parelles que esperaven retrobar-se han de modificar plans. Fills que comptaven els dies han de tornar a començar. Problemes familiars que havien d’esperar unes setmanes han d’esperar mesos. I la comunicació des d’un grup de combat naval pot ser irregular per motius tècnics i operatius. El correu físic també es converteix en un problema. La carta del senador Blumenthal cita paquets enviats per les famílies que han quedat atrapats durant mesos en trànsit abans de poder arribar al vaixell.

Hegseth: la situació s’ha "tergiversat"

El Pentàgon rebutja que l’Abraham Lincoln sigui una mena de vaixell abandonat a la seva sort. El secretari de Guerra, Pete Hegseth, ha assegurat que les informacions sobre les condicions a bord han estat "completament tergiversades" i defensa que el Departament de Defensa proporciona als vaixells, capitans i tripulacions tot el que pot en cada moment. També ha remarcat que els mariners estan operant en unes circumstàncies especialment austeres i amb menys escales a causa de les necessitats militars. El Comandament Central dels Estats Units també ha reivindicat la resistència de la tripulació: durant aquests més de 260 dies al mar, el grup de combat de l’Abraham Lincoln ha acumulat unes 10.000 operacions de vol i ha emprat aproximadament 1,5 milions de lliures de munició. És una xifra que ajuda a entendre que no es tracta simplement de 5.000 persones confinades en un vaixell, sinó d’una enorme base aèria flotant que fa mesos que funciona a un ritme de guerra.

Per què no els relleven abans?

La pregunta sembla senzilla: si una tripulació està exhausta, per què no se’n torna el portaavions a casa i se n’envia un altre? Perquè els Estats Units tenen molts menys portaavions disponibles del que pot suggerir la seva imatge de superpotència naval. La Marina disposa d’onze grans portaavions nuclears, però mai no estan tots disponibles alhora. Alguns passen per manteniments que poden durar mesos o anys; altres fan proves, entrenament o reparacions; i uns altres estan desplegats en regions que Washington considera estratègiques. Un portaavions tampoc viatja sol. Al seu voltant hi ha destructors, creuers o altres vaixells d’escorta, submarins, avions, helicòpters i milers de militars que formen un Carrier Strike Group, un grup de combat aeronaval. Moure’n un implica moure una peça gegantina del tauler militar mundial. El mateix Blumenthal planteja aquesta qüestió al Pentàgon: si els Estats Units volen mantenir durant mesos una presència elevada de portaavions al Pròxim Orient, ¿té la Marina prou vaixells i tripulacions per fer-ho sense hipotecar el manteniment, la preparació futura i la presència en altres regions? 

El relleu ja navega cap al Pròxim Orient

Finalment, el relleu està en marxa. Algunes informacions apuntaven que seria l’USS Theodore Roosevelt, però finalment és l’USS George Washington, que operava al Pacífic i, ja navega cap a l’oest i es dirigeix al Pròxim Orient per substituir l’Abraham Lincoln. Fonts nord-americanes asseguren que el moviment estava previst abans que esclatés públicament la polèmica sobre les condicions a bord. Aquesta substitució permetrà finalment començar a pensar en la tornada a casa dels més de 5.000 homes i dones del Lincoln.  La Marina evita donar calendaris precisos per raons de seguretat operativa. El que sí que se sap és que el 13 d’agost era a l’estret de Malacca, després d’haver sortit de Da Nang, al Vietnam, el 5 d’agost, i ja navegava cap a l’oceà Índic. Les informacions nord-americanes apunten que el relleu pot trigar diverses setmanes. Encara que el relleu ja navegui cap a la zona, la tripulació del Lincoln probablement haurà d’aguantar unes quantes setmanes més.

Més