En un dels seus vídeos més celebrats dins de la sèrie “Coses de casa”, el xef pastisser de Jordi Roca demostra que l'alta cuina també pot ser desenfadada, accessible i profundament casolana. Lluny de tècniques impossibles o ingredients inabastables, proposa una truita oberta i sense complicacions, inspirada en el que ell mateix anomena "seguint el cuiner Sacha" una “truita vaga”. És a dir, una truita que no es tanca, que no exigeix perfecció estètica i que es converteix en llenç per col·locar-hi a sobre “tot el bo i millor que se t'acudeixi”. El missatge és clar: menys rigidesa i més gaudi.
La truita més fàcil de fer de Jordi Roca però amb tot el sabor
La base de la recepta parteix d'una cosa tan senzilla com tallar el carbassó a rodanxes fines i saltejar-lo en una paella amb un bon raig d'oli. Quan és daurat i tendre, es retira. Després arriben les flors de carbassó i els bolets, que es cuinen breument per mantenir la seva textura. També incorpora rossinyols o rossinyols que aporten un matís aromàtic i lleugerament terrós, encara que evidentment podem utilitzar qualsevol bolet que ens agradi o que tinguem a mà. Tot es cuina per separat i es reserva, respectant els temps de cada ingredient i construint així una barreja de sabors ben definits.
Però la recepta no es queda en els vegetals. Un dels moments més interessants del vídeo és quan prepara una salsa intensa de gambes. Per a això, salta primer els caps amb un rajolí de Xerès, potenciant l'aroma i el fons marí. Després les retira i les tritura per extreure tot el seu suc, concentrant així el sabor. Les gambes es cuinen a part, tot just uns instants, perquè quedin sucoses. És un gest senzill, però marca la diferència i converteix la truita en una cosa molt més profunda i saborosa.
Un dels moments més interessants és quan prepara una salsa intensa de gambes
Amb tots els elements a punt, arriba el moment de la base: ous ben batuts a la paella. En lloc de tancar la truita sobre si mateixa, com mana la tradició, Jordi Roca deixa que qualli suaument i col·loca a sobre tots els ingredients prèviament cuinats. El resultat és una truita oberta, sucosa i generosa, on cada mos combina ou cremós amb verdures saltades i el punt marí de les gambes. No hi ha volteig, no hi ha risc de trencament, no hi ha pressió: només una cuina lliure i compartida.
A més, el mateix xef anima a adaptar la recepta al que hi hagi a casa: coliflor amb castanyes i anxoves, altres bolets de temporada o qualsevol combinació que desperti la gana. La clau no està en l'exactitud, sinó en l'actitud. Perquè, com ell mateix resumeix, l'important és cuinar, estimar i compartir. I aquesta truita oberta, fàcil i flexible, és l'excusa perfecta per fer-ho.