Quan pensem en pasta italiana, sovint imaginem plats contundents, salses llargues i receptes que semblen més pròpies d’un dinar de diumenge que d’una nit calorosa. Però Itàlia també té una manera molt intel·ligent de cuinar quan arriba l’estiu: menys complicació, ingredients més frescos i combinacions que no carreguen tant. La pasta alla Positanese encaixa perfectament en aquesta idea. Porta tomàquet cherry, alfàbrega fresca, salsiccia, stracciatella i parmigiano reggiano, però el resultat no és pesat si es treballa com cal. La gràcia és aconseguir una salsa simple però intensa, feta directament a la paella, on la pasta al dente acaba d’unir tots els ingredients. És una recepta que fa gust d’estiu italià perquè combina acidesa, cremositat, herbes fresques i aquell punt salat que converteix un plat senzill en una cosa molt més especial.
Quan arriba l'estiu, les salses pesades deixen de venir de gust
El tomàquet cherry és la base que ho fa tot més fresc
La recepta comença amb una idea molt clara, i és que no cal una salsa de tomàquet llarga ni pesada. El tomàquet cherry és perfecte perquè té dolçor, acidesa i prou suc per crear una bona base. Només cal tallar-lo i portar-lo a la paella amb una mica d’oli d’oliva perquè comenci a perdre aigua i es concentri.
Aquest punt és important perquè no es busca una salsa completament triturada, sinó una base viva, amb trossets de tomàquet que encara conservin part de la seva textura. Això fa que el plat sigui més lleuger i més adequat per a la calor.
La salsiccia hi aporta intensitat y potència. No cal posar-ne massa, perquè la seva funció és donar profunditat i un punt greixós que ajudi a lligar el conjunt de la salsa. Es pot esmicolar i daurar-la abans d’afegir el tomàquet, perquè deixi anar sabor a la paella. Després arriba l’alfàbrega fresca, que no s’ha de tractar com una simple decoració. Afegeix aroma, frescor i aquesta sensació tan italiana que canvia completament el plat. Si es posa massa aviat, pot perdre força; per això convé afegir-ne una part al final.
La stracciatella és el detall que la fa cremosa sense fer-la pesada
Quan la pasta està al dente, s’afegeix directament a la paella amb una mica d’aigua de cocció. Aquest gest és el que permet que el midó ajudi a lligar la salsa i que tot quedi integrat sense necessitat d’afegir nata ni ingredients més pesats.
El parmigiano reggiano entra com a reforç de sabor. Dona punt salat, umami i ajuda a arrodonir la salsa, però sempre amb mesura perquè no tapi la frescor del tomàquet i l’alfàbrega. La stracciatella, en canvi, ha d’aparèixer al final. Si es cou massa, perd gran part de la seva gràcia. Posada sobre la pasta calenta, es fon lleugerament i aporta una cremositat molt agradable, però sense convertir el plat en una salsa densa.
Així doncs, la pasta alla Positanese demostra que la cuina italiana també sap ser perfecta per a l’estiu. No cal complicar-se ni fer una salsa eterna. Amb bons tomàquets, alfàbrega fresca, una mica de salsiccia, parmigiano i stracciatella, tens un plat fresc, aromàtic i ple de sabor per als dies de calor.