La Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya s’ha convertit en un mur per a les peticions de compareixença immediata del president de la Generalitat, Salvador Illa. Des de l’inici de la legislatura, la majoria d'investidura i que ha aprovat els pressupostos, formada per PSC, ERC i Comuns, ha evitat en almenys vuit ocasions que el cap de l’executiu doni explicacions urgents davant la cambra per crisis polítiques, econòmiques o socials de primer ordre. El cas és que davant les diverses crisis que ha tingut el Govern al llarg d'aquests dos anys de mandat, Illa està blindat per la majoria de la investidura. Això sí, el seu executiu ha quedat tocat, amb fins a tres conselleres reprovades: la de Territori, Sílvia Paneque; la d'Interior, Núria Parlon; i la d'Educació, Esther Niubó.
L’episodi més recent es va produir el 18 de juliol del 2026, quan la Junta va frenar la petició de Junts perquè Illa comparegués aquella mateixa setmana pel fiasco de les proves PISA. ERC i Comuns es van alinear amb el PSC i van votar en contra de celebrar un ple urgent. Els republicans van justificar-ho apel·lant al "rigor" i a la necessitat d’esperar conclusions clares abans de demanar responsabilitats, i van emplaçar la compareixença al setembre. Els Comuns, en la mateixa línia, van defensar que cal fer el debat "amb llum i taquígrafs" un cop es disposi de tota la informació, malgrat qualificar de "decebedores" les explicacions de la consellera Esther Niubó. El cas PISA no era nou. El 9 de juny del 2026, PSC, ERC i Comuns ja havien rebutjat que Illa comparegués pel malestar al sistema educatiu, marcat per vagues i protestes. En aquell cas, segons Junts, ni republicans ni Comuns van donar explicacions públiques del seu vot contrari, fet que va alimentar les acusacions d’un "pacte implícit" per evitar el desgast del president.
La majoria de la investidura evita demanar explicacions a Illa pels casos de corrupció al PSOE
En paral·lel, les peticions de compareixença per la corrupció vinculada al PSOE també han estat reiteradament bloquejades. El 2 de juny del 2026, la Junta va descartar alterar l’ordre del dia per debatre les sol·licituds de Junts, PP i Vox. ERC va defensar aleshores no "espanyolitzar" el Parlament i traslladar el debat a les Corts espanyoles, tot i exigir transparència al Govern. Aquesta mateixa posició es va repetir el 23 de juny del 2026, quan PSC, ERC i Comuns van tornar a impedir incloure la compareixença d’Illa al ple. En aquest cas, els republicans van insistir que les explicacions s’han de demanar "on correspon", mentre que els Comuns també van avalar el bloqueig.
A aquests episodis s’hi suma el del 25 de juny del 2025, quan la majoria parlamentària ja havia votat en contra que Illa donés explicacions pels mateixos casos de corrupció. ERC va argumentar que el president ja s’havia compromès a comparèixer més endavant i que es tractava d’un afer "vinculat a Madrid", mentre els Comuns van tornar a avalar la decisió.
Illa i la crisi més gran: Rodalies
La crisi de Rodalies també va topar amb aquest mur. El 12 de març del 2025, el ple —amb els vots de PSC, ERC, Comuns i CUP— va rebutjar una compareixença urgent d’Illa pel "caos" ferroviari. ERC i Comuns van optar per un ple monogràfic dies més tard, evitant així una intervenció immediata del president en el moment de màxima tensió. Això sí, aquell ple monogràfic va acabar amb la reprovació de la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Encara abans, el 4 de febrer del 2025, la Junta de Portaveus havia impedit que Illa comparegués per les informacions sobre la relació entre l’imam de Ripoll i el CNI. En aquest cas, ERC i Comuns també es van sumar al PSC per votar en contra de la petició de Junts.
Finalment, el 3 de desembre del 2025, en plena crisi de la pesta porcina, la majoria va impedir fins i tot debatre una proposta perquè Illa tornés de Mèxic per donar explicacions immediates. ERC va defensar seguir els "mecanismes" previstos i esperar que el president comparegués un cop fos a Catalunya, mentre que els Comuns van argumentar que la petició només buscava confrontació i que el reglament ja fixa terminis per a les compareixences.
En conjunt, aquests episodis dibuixen un patró clar: PSC, ERC i Comuns han optat de manera reiterada per ajornar o evitar compareixences urgents del president, ja sigui derivant els debats a més endavant, traslladant-los a altres institucions o apel·lant a la necessitat de disposar de més informació. Una estratègia que l’oposició, especialment Junts, interpreta com una voluntat de "protegir" Illa i evitar el desgast polític en moments de crisi.