Hi ha sopars que funcionen precisament perquè no volen semblar més del que són. El pa amb tomàquet amb anxoves és un d’aquests plats que expliquen molt bé la cuina catalana d’estiu: pocs ingredients, molt sabor i cap necessitat d’encendre fogons. Quan fa calor i no ve de gust cuinar, una bona llesca de pa, un tomàquet madur, oli d’oliva verge extra i unes anxoves poden resoldre el sopar amb una senzillesa que gairebé sembla impossible de millorar. La clau és que cada element estigui ben triat. No cal complicar-lo amb grans afegits, perquè el plat viu del contrast entre el dolç del tomàquet, el cruixent del pa, la intensitat salada de l’anxova i la suavitat de l’oli. És ràpid, fresc, mediterrani i prou complet per convertir-se en una opció perfecta quan la nit demana alguna cosa bona però lleugera.
Quan la calor de l'estiu apreta, el que convé és fer un sopar lleuger i deliciós a la catalana
El secret és començar amb un bon pa i un tomàquet madur
La base del plat no pot ser qualsevol cosa. Un pa amb tomàquet realment bo necessita tenir una bona llesca amb estructura, capaç d’aguantar el tomàquet i l’oli sense desfer-se. Pot ser pa de pagès, una coca fina o un pa rústic amb bona crosta. Si es torra lleugerament, guanya aquell punt de textura i aguanta millor el conjunt. El tomàquet també és important. Ha de ser madur, sucós i amb gust. No cal que sigui perfecte de forma ni de color, però sí que tingui aroma i carn suficient per impregnar bé el pa.
Un cop fregat el tomàquet, arriba l’oli. Aquí convé no escatimar, però tampoc inundar la llesca. Un bon raig d’oli d’oliva verge extra fa que el tomàquet s’integri millor i dona aquella brillantor tan característica. La sal s’ha de controlar molt, perquè les anxoves ja aporten intensitat. De vegades n’hi ha prou amb una quantitat mínima o fins i tot cap, especialment si les anxoves són potents.
Les anxoves converteixen una llesca senzilla en un sopar complet
El gran canvi arriba quan es col·loquen les anxoves a sobre. Amb dues o tres peces ben repartides, el plat guanya profunditat i deixa de ser només pa amb tomàquet per convertir-se en un sopar amb caràcter. Les millors són les anxoves amb una textura carnosa, netes d’excés de sal i conservades en bon oli. Si són massa salades, poden dominar-ho tot. Si estan ben equilibrades, fan que cada mossegada tingui un punt marí molt agradable.
També es pot afegir alguna cosa més, però sense perdre la idea original. Unes olives, una mica de ceba tendra o unes tires de pebrot escalivat poden funcionar molt bé, però no són imprescindibles.
Així doncs, el pa amb tomàquet amb anxoves és un d’aquells sopars que no necessiten recepta complicada per funcionar. Només demana bon producte, una mica de criteri i ganes de menjar fresc. En una nit càlida d’estiu, poques coses salven millor el sopar amb tan poc esforç.