Segur que més d'una vegada has agafat una malla de fruites o verdures al supermercat sense parar-te a pensar massa en la seva presentació. Però el fet és que el color d'aquestes xarxes no és triat a l'atzar. Les taronges solen anar en malles vermelles, les llimones en grogues i les cebes en blanques o morades. Aquesta estratègia no és casualitat: busca ressaltar visualment la frescor i la intensitat del producte per fer-ho més atractiu als nostres ulls. Aquest efecte té un nom: la il·lusió de Munker, una curiosa distorsió òptica que els supermercats aprofiten a favor seu.
La il·lusió de Munker: el truc dels supermercats
Aquesta il·lusió es basa en un fenomen d'assimilació cromàtica. El que passa és que el color percebut d'un objecte canvia segons l'entorn que l'envolta. Dit d'una altra forma: la nostra percepció del to central es veu modificada pels colors que l'emmarquen. La conseqüència pràctica és evident: acabem creient que una fruita és més sucosa o fresca del que realment és, simplement perquè el context cromàtic així ens ho suggereix. I sense adonar-nos-en, aquest engany visual pot condicionar la nostra elecció de compra.
El màrqueting alimentari ha sabut explotar aquesta il·lusió fins a límits insospitats. No es tracta només d'aplicar psicologia del color, sinó de manipular directament com percebem un aliment. Per això els supermercats, restaurants i campanyes publicitàries dissenyen acuradament fons, envasos i anuncis per despertar la nostra gana. Un fons verd fa que alguna cosa sembli més natural i saludable; un de vermell intensifica la sensació de frescor en fruites o carns. I en begudes, el blau transmet més fredor, mentre que franges vermelles o verdes poden fer que un suc de taronja resulti més desitjable.
No es tracta només d'aplicar psicologia del color, sinó de manipular directament com percebem un aliment
Els efectes van més enllà del que és visual: també influeixen en com creiem que és un producte. S'ha demostrat que associem el vermell amb el dolç i madur, el verd amb frescor o acidesa, i els tons foscos amb sabors intensos o sofisticats. Així, la percepció de dolçor, sucositat o fins i tot qualitat pot dependre més de l'embolcall o del context visual que del mateix aliment. De fet, un gelat fotografiat sobre fons blanc pot semblar més cremós que el mateix gelat sobre un beix.
En la indústria del menjar ràpid, aquesta lògica es porta a l'extrem. No és casual que moltes cadenes utilitzin el vermell i el groc en la seva decoració: el primer estimula la gana i l'energia, mentre que el segon transmet alegria i rapidesa. És un còctel cromàtic dissenyat perquè mengis més i més de pressa, un exemple perfecte de com la il·lusió de Munker i la psicologia del color es combinen per influir en les teves decisions. Avui dia la tendència va fins i tot més enllà, apostant per colors poc convencionals als envasos per despertar la curiositat del consumidor i oferir experiències diferents. Els tons vius generen ganes de provar coses noves, mentre que els més suaus o clàssics transmeten familiaritat i confiança. Com veus, el color és una eina de manipulació poderosa i silenciosa, capaç de modelar les teves eleccions sense que gairebé ho notis.