La gastronomia de cada país, regió o ciutat té un origen i una història. Unes arrels que han fet que avui dia tinguem unes receptes, uns productes i unes tradicions que conformen part de la identitat de la gent que habita el país, la regió o la ciutat en qüestió. La idea preconcebuda que tenim de certes cuines, de vegades pot no correspondre amb l'origen real d'allò que nosaltres crèiem cert; sabies que el fricandó té l'origen a la cuina francesa? O que el croissant no és francès, sinó que és austríac? Doncs hi ha un historiador que s'ha atrevit a qüestionar les arrels d'una de les gastronomies més reconegudes i estimades del món: la italiana.
Ni pasta, ni pizza, ni tiramisú
La pasta, la pizza o el tiramisú són gairebé símbols nacionals d'Itàlia. Són la versió del nostre pa amb tomata o el nostre fricandó, però elevats al màxim exponent de reconeixement i popularitat mundial. Sembla impensable afirmar que aquests tres productes no són d'origen italià, però per a Alberto Grandi, expert en història de l'alimentació i professor d'economia a la Universitat de Parma, és una afirmació dubtosa. Grandi s'ha vist involucrat en diverses polèmiques per haver posat en dubte l'origen i l'autenticitat d'algunes de les receptes i productes més famosos d'Itàlia. El vinagre de Mòdena, el Parmigiano Reggiano, la tomata de Pachino o la pizza són aliments que, segons les investigacions de Grandi, no tenen un origen italià.
Grandi defensa els seus arguments basant-se en els treballs d'investigació històrica i documental que ha dut a terme durant la seva carrera
Grandi defensa els seus arguments basant-se en els treballs d'investigació històrica i documental que ha dut a terme durant la seva carrera. Afirma que en cap cas defensa els seus postulats per qüestions ideològiques o patriòtiques, sinó que simplement es limita a exposar les evidències que ha anat trobant.
L'última polèmica de l'italià
Però si hi ha un plat intocable a Itàlia és la pasta carbonara. Un plat que, com no podia ser d'una altra manera, Grandi defensa que en realitat no és d'origen italià. L'historiador afirma que la recepta la va inventar un soldat estatunidenc que havia combatut a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. Grandi assegura que té proves irrefutables del seu argument perquè "la recepta es va publicar per primera vegada a Chicago l'any 1952", i no va ser fins al cap d'un any que la carbonara va arribar als restaurants italians.
Afirmacions com aquesta han aixecat polseguera entre alguns sectors de la societat italiana. Figures destacades com Matteo Salvini, exprimer ministre italià, o Alessandra Mussolini, eurodiputada i neta del dictador Benito Mussolini, han titllat Grandi de frívol, antipatriòtic o incongruent per qüestionar les bases d'una cuina aparentment tan consolidada com la d'aquest país mediterrani.