L’espinac maduixa és una planta comestible tan curiosa com desconeguda. El seu nom científic és Blitum capitatum, tot i que també es pot trobar com a Chenopodium capitatum. Rep aquest nom perquè produeix unes agrupacions vermelles que recorden petites maduixes o gerds, encara que en realitat no són baies pròpiament dites, sinó estructures carnoses que contenen les llavors. La planta es pot aprofitar gairebé sencera a la cuina: les fulles joves tenen un gust suau semblant al dels espinacs, mentre que els fruits vermells aporten sobretot color i una dolçor molt discreta.
Un producte absolutament desconegut a la majoria de les llars
Les fulles es cuinen com si fossin espinacs
La part més interessant de la planta són les fulles joves, especialment abans que apareguin les inflorescències vermelles. Es poden afegir en petites quantitats a amanides, però el més recomanable és cuinar-les. Funcionen molt bé saltades amb all i oli, incorporades a truites, sopes, cremes de verdures, arrossos o farcits. També es poden utilitzar com a guarnició de plats de carn, peix o llegums.
La textura és tendra i el sabor resulta vegetal, suau i lleugerament terrós. Per conservar-les, es poden escaldar durant uns segons, refredar-les i congelar-les en petites porcions. També admeten l’assecat, encara que perden part de la textura. Com passa amb altres plantes de la mateixa família, les fulles poden contenir oxalats i saponines. Per això, no convé consumir-ne grans quantitats en cru i és millor bullir-les o escaldar-les si s’han de menjar amb freqüència.
Aquesta precaució és especialment important per a les persones propenses a formar càlculs renals. En qualsevol cas, no s’ha de consumir una planta silvestre sense haver-la identificat correctament. L’espinac maduixa es pot cultivar fàcilment en horts i testos, de manera que la forma més segura d’aprofitar-la és plantar-la a casa o adquirir-la en un productor especialitzat.
Els fruits vermells aporten més color que sabor
Les agrupacions vermelles són comestibles, però el seu aspecte és més espectacular que el seu gust. Tot i que semblen maduixes, acostumen a tenir un sabor suau, una mica terrós i només lleugerament dolç. Es poden menjar crues, afegir a amanides o utilitzar per decorar iogurts, pastissos i plats salats. També combinen amb fruites més aromàtiques, com maduixes, gerds o poma, en compotes i melmelades.
Com que deixen anar un suc vermell intens, es poden aprofitar com a colorant natural en masses, salses, begudes o preparacions dolces. Ara bé, per fer una melmelada amb bon gust és preferible barrejar-les amb una altra fruita i afegir-hi una mica de llimona, perquè soles poden resultar insípides. Les llavors també són comestibles, però són molt petites i laborioses de separar. Tradicionalment es poden assecar, rentar i moldre, tot i que a la cuina domèstica sol ser més pràctic consumir els fruits sencers.
L’espinac maduixa és, per tant, una planta ornamental i culinària alhora. Les fulles ofereixen més possibilitats gastronòmiques, mentre que els fruits destaquen pel seu color. No té gust de maduixa ni de gerd, però pot aportar originalitat a amanides, cremes, guarnicions i postres. És una manera diferent d’ampliar l’hort i descobrir un ingredient poc habitual sense complicar gaire les receptes.