Hi ha receptes que tornen perquè encaixen perfectament amb la manera actual de menjar, encara que en realitat vinguin de temps molt més durs. La truita d’espinacs “de guerra” n’és un exemple clar. És un plat que moltes àvies preparaven quan no hi havia gairebé res al rebost, però calia posar a taula alguna cosa calenta, nutritiva i suficient per tirar endavant. No tenia cap pretensió moderna, però vista avui sembla una recepta feta a mida per a qui vol menjar sa, gastar poc i no complicar-se. Només necessita tres ingredients principals: ous, espinacs i all. Res més. Ni formatge, ni llet, ni farina, ni cap afegit per fer-la més contundent. La força del plat està precisament en aquesta senzillesa.
Aquesta és una d'aquelles receptes tan bàsiques que enamora a les persones que busquen menjar bé i de manera sana
Una recepta nascuda de la necessitat
La truita d’espinacs “de guerra” surt d’una cuina on tot s’aprofitava i on cada ingredient havia de tenir una funció clara. Els ous aportaven proteïna i feien que el plat omplís. Els espinacs donaven volum, color i nutrients. L’all, amb molt poc, transformava completament el sabor. El primer pas és sofregir un gra d’all laminat amb una mica d’oli. No cal cremar-lo ni deixar-lo massa torrat, només perfumar la paella perquè després els espinacs agafin aquest gust de cuina casolana tan reconeixible.
Després s’hi afegeixen els espinacs frescos. Al principi semblen molts, però en pocs minuts perden l’aigua i redueixen moltíssim el volum. Aquest pas és important perquè, si es barregen massa humits amb l’ou, la truita pot quedar aigualida i perdre textura. A banda, es baten dos o tres ous amb una mica de sal. Quan els espinacs ja han quedat ben cuinats, es barregen amb els ous i tot torna a la paella. La cocció ha de ser a foc mitjà, sense presses, perquè quedi quallada però no seca.
El secret és no afegir-hi més del que necessita
La gràcia d’aquesta truita és que no intenta semblar una altra cosa. No busca ser una truita gruixuda de restaurant ni una recepta carregada d’ingredients. És directa, lleugera i molt efectiva. A més, té una explicació nutricional molt clara. Els espinacs aporten fibra, vitamines i minerals. Els ous donen proteïna completa i greixos que ajuden a fer el plat més saciant. L’all potencia el gust sense necessitat d’afegir salses ni ingredients més pesats.
També és una recepta molt pràctica per al dia a dia. Es pot menjar calenta, acabada de fer, però també funciona tèbia o fins i tot freda. Amb una amanida o una llesca de pa bo, resol un sopar senzill sense sensació de menjar poc. Així doncs, la truita d’espinacs “de guerra” és molt més que una recepta antiga. És una demostració que la cuina pobra sovint era també una cuina intel·ligent. Amb tres ingredients i una paella, les nostres àvies feien un plat sa, barat i ple de sentit.