El cafè és una d'aquelles rutines diàries que marquen l'inici de la jornada per a milions de persones. A Espanya, segons l'Associació Espanyola del Cafè, es consumeixen més de 65 milions de tasses al dia, i la majoria es preparen a casa. Tot i que les màquines de càpsules s'han fet gairebé omnipresents, molts encara prefereixen la cafetera italiana de tota la vida, aquella que impregna la casa amb el seu aroma inconfusible i que, quan s'usa bé, ofereix un sabor difícil de superar. Però fins i tot els més cafeters cometen un error molt comú que arruïna el sabor de la seva tassa sense adonar-se'n.
L'error que tots cometem en guardar el cafè
I no, no té a veure amb el tipus de cafè o amb la duresa de l'aigua que utilitzem, sinó amb com es col·loca el cafè molt a la cafetera. És habitual veure en bars o en vídeos de xarxes socials que, abans d'enroscar la part superior, es premsa el cafè amb força perquè quedi compacte. Però fer-ho és un error que canvia completament el resultat final: el cafè es torna amarg, pesat i sense matisos.
L'influencer especialitzat en cafè @CafeMaxpag, molt seguit a TikTok, ho explica de forma senzilla: “En l'espresso busquem extreure a través de la pressió. A la italiana, en canvi, és una infusió per vapor. L'aigua ha de passar sense obstacles”. En altres paraules, si compactes el cafè, el vapor no pot circular correctament i la beguda se sobreescalfa, provocant un gust cremat que no és el que estem buscant.
La cafetera italiana no funciona com una màquina d'espresso. Mentre que aquesta última utilitza una bomba per forçar l'aigua a pressió, la italiana infusiona lentament el cafè amb el vapor que genera l'aigua en bullir. Per això, el truc està a deixar el cafè lleugerament fluix, sense estrènyer-lo i molt menys premsar-lo com sí que veiem en bars o restaurants. Només cal omplir el filtre fins a la vora, estendre'l suaument amb una cullera i eliminar l'excés amb el dit o amb el cantó de la cullera per utilitzar-lo la següent vegada que fem cafè.
A més, hi ha altres detalls clau que marquen la diferència: fer servir aigua calenta i tova (mai freda de l'aixeta), col·locar la cafetera al foc més petit i mantenir la tapa aixecada fins que comenci a pujar el cafè. Quan acaba, s'apaga el foc i se serveix a l'instant. Així s'evita que el cafè continuï coent-se i adquireixi notes amargues. Seguir aquests passos és gairebé un ritual, però el resultat val la pena: un cafè equilibrat, amb cos, aroma i aquell toc de suavitat que converteix cada glop en un petit plaer. Perquè, al final, fer un bon cafè no és qüestió de sort, sinó de tècnica, i de vegades el secret rau en una cosa tan senzilla com no pressionar-lo massa.