Pedro Sánchez intenta mantenir viu el seu cos a cos amb Donald Trump. Aquest divendres el president del govern espanyol ha carregat contra el president dels Estats Units en dues ocasions; en un article publicat a The Economist i en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg portuguès després de celebrar a Huelva una cimera bilateral. En el setmanari britànic, en defensa de la sobirania del seu executiu, el socialista ha advertit el magnat que no li deu “obediència cega”. I, més tard, en la seva compareixença davant dels mitjans, ha assegurat que té un “enorme respecte per la presidència estatunidenca i enorme admiració per la seva ciutadania”, però ha asseverat que atacar l’Iran ha estat un “extraordinari error”.
"Entre països aliats és bo ajudar-se quan un té la raó, però també assenyalar quan s'equivoca o es comet un error", ha defensat el líder socialista durant la roda de premsa. I aquesta guerra, ha insistit, està "fora de la legalitat internacional", igual que la invasió d'Ucraïna, el genocidi de palestins a Gaza, la intenció d'apoderar-se Groenlàndia o la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro. "Ja hem començat a pagar les seves conseqüències econòmiques, amb una alça del preu del petroli", ha asseverat. I, dit això, ha volgut traslladar que "qualsevol conseqüència a les butxaques dels espanyols no tindrà res a veure amb aquest govern".
Sánchez ha estat preguntat per les crítiques del PP al seu executiu, ja que consideren que és incoherent la defensa del "No a la guerra" i, alhora, enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre. El president espanyol ha considerat que ambdues coses són compatibles, perquè defensar la legalitat internacional és defensar l'estabilitat i estar en contra de les agressions. Ha defensat així l'enviament d'aquest vaixell militar en una operació "defensiva, no pas ofensiva".
El posicionament de Sánchez davant la guerra a l'Orient Mitjà ha situat al PP en una situació incòmoda. Alberto Núñez Feijóo no entra al joc de Santiago Abascal (Vox) de titllar el president del govern espanyol "d'aiatol·là de la Moncloa". Però, alhora, intenta criticar qualsevol moviment del cap de l'executiu de PSOE i Sumar. En un primer moment, advocava per fer costat als Estats Units perquè l'objectiu a batre és un règim criminal; i criticava que Sánchez entonés el "No a la guerra" alhora que enviava una fragata a Xipre "per complir amb els compromisos de l'OTAN". I ara, a més, malgrat estar-hi a favor, demana que l'enviament d'aquest vaixell militar batejat amb el nom del descobridor d'Amèrica —el més poderós de l'armada espanyola— se sotmeti a votació al Congrés. Segons Sánchez, la posició de Feijóo és "un galimaties". "Estan a favor de la guerra a l’Iran, però en contra que ajudem un país europeu; hauran d’aclarir-se", ha manifestat el president espanyol.
Contraposició amb Aznar
Un cop més, Sánchez ha volgut comparar la seva manera d'afrontar aquest conflicte amb la de José María Aznar davant la guerra de l'Iraq. "Fa vint-i-tres anys, el president del govern espanyol ens va ficar en una guerra il·legal i va trigar deu mesos a comparèixer; mentre que jo avui he anunciat la meva compareixença al Congrés per informar d'aquesta posició contrària". Ha fet el mateix en el seu article a The Economist, en el qual ha lamentat que Aznar també assegurés que l'Iraq disposava d'armes de destrucció massiva i que enviés Espanya a la guerra malgrat que una ínfima part de la seva població hi estigués a favor.
En aquesta publicació, també destaca la repulsió del seu executiu cap al règim aiatol·là, especialment bàrbar amb les dones. Però això, assegura, no justifica una agressió d'aquest tipus que ha provocat l'escalada del conflicte als països regionals. Demana, a grans trets, "no repetir els errors del passat".