L'oposició de Pedro Sánchez contra la guerra ha fet la volta al món i li ha servit per erigir-se en el gran opositor del trumpisme a Europa. Davant d'aquest augment de popularitat internacional (i, qui sap, si nacional), tant la dreta política com mediàtica han començat a titllar d'hipòcrita i mentider el govern espanyol per l'enviament d'una fragata a Xipre, així com pels avions dels EUA que surten de les bases espanyoles en mig del veto de la Moncloa. Tot, aprofitant la confusió que hi ha al voltant d'aquesta qüestió i sembrant-ne encara més. Però cal preguntar-se si realment contradiu Sánchez el "No a la guerra".
🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
Pel que fa a la fragata, l'executiu estatal ha insistit que l'enviament de la fragata Cristóbal Colón a Xipre no significa cap mena de canvi de postura, i ha argumentat que "una cosa són missions d'atac i una altra de defensa". "Una cosa és iniciar una guerra (...) i una altra que quan hi ha una situació d'evident atac a valors, a drets, a llibertats, a vides humanes, està el dret a la legítima defensa", va reiterar la ministra de Defensa, Margarita Robles, en diferents entrevistes d'aquest dijous. El govern francès ha actuat de manera similar, enviant el portaavions Charles de Gaulle al Mediterrani oriental, mentre que Grècia també hi ha enviat diversos vaixells de la seva armada per donar protecció i defensa aèria a l'illa —que va ser atacada en el marc de la guerra contra l'Iran. En aquesta línia, així s'ha expressat aquest divendres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños: "És una missió europea de socis europeus en suport a un país europeu".
Decisions compatibles, segons una enquesta
L'article 42.7 de la Unió Europea ja estableix que si un país del bloc comunitari és objecte d'una agressió armada en el seu territori, la resta d'estats membre li hauran de prestar ajuda i assistència "amb tots els mitjans al seu abast". L'article encara no s'ha invocat en aquesta ocasió, però els moviments al Mediterrani oriental es consideren l'estrena de la defensa comuna europea. D'altra banda, paga la pena veure què en pensa la gent de la fragata i si el seu enviament contradiu el "No a la guerra". Justament, El País publica aquest divendres una enquesta de 40DB que respon a aquesta qüestió amb dues dades destacades: d'una banda, que "Dos de cada tres espanyols s'oposen a la guerra contra l'Iran"; i, d'una altra que "El 61,5% dona suport a l'enviament d'una fragata a Xipre davant dels atacs de Teheran". És a dir, que gairebé la mateixa proporció d'enquestats pensen que les dues decisions de Sánchez són absolutament compatibles.
Pel que fa a l'ús de les bases espanyoles, aquest divendres llegim en diaris conservadors com El Mundo que "Més de 20 avions de guerra van sortir des d'Espanya per atacar l'Iran". Un títol enganyós, ja que en el text parla d'una "estratègia dels Estats Units per poder fer servir les bases espanyoles sense aprofitar-les directament" i explica que "tots els vols monitorats parteixen de Morón o Rota cap a bases italianes dels Estats Units (...); també a les emplaçades a Alemanya i, en últim lloc, alguns vols van a la base a les Açores, de bandera portuguesa". "Portugal, Itàlia i Alemanya són, juntament amb el Regne Unit, els països d'Europa que han autoritzat Donald Trump l'ús de bases per a l'ofensiva contra els aiatol·làs", afegeix. És a dir, que tècnicament no surt cap avió dels EUA des de bases espanyoles per atacar l'Iran, a diferència del que es diu des de la dreta mediàtica i política.
Què poden fer els EUA a les bases espanyoles?
L'ús de les bases de Rota i Morón està regulat pel Conveni entre Espanya i els EUA del 1988, que estableix el seu caràcter de bases d'ús conjunt sota sobirania espanyola. En altres paraules: són instal·lacions espanyoles cedides en ús a Washington mitjançant un acord bilateral. Aquest acord deixa clar en l'article 2 que Madrid concedeix als EUA l'ús de determinades instal·lacions només per a objectius bilaterals o multilaterals prevists en el mateix conveni. Si no, caldrà l'autorització del govern espanyol. Encara més, l'any 2015, una esmena al conveni va reafirmar que qualsevol missió que parteixi des d'aquestes bases cap a un tercer país encara necessita autorització expressa de la Moncloa.
En l'actual guerra de l'Iran, l'executiu estatal va decidir no permetre l'ús de Rota i Morón per a l'ofensiva dels EUA. Com a resultat de la negativa espanyola, Washington va procedir al trasllat d'avions cisterna KC-135 Stratotanker des de Morón cap a la base de Ramstein, Alemanya, principal centre logístic dels EUA a Europa. Aleshores, sí, han sortit avions des de les bases espanyoles; però no, no ho han fet per atacar directament l'Iran, sinó per anar a altres països europeus i ja, des d'allà, dur a terme o no les respectives accions militars.