La història oculta de Barcelona s'escriu sovint rere les portes tancades i les confidències xiuxiuejades a les habitacions més discretes. La senyora Rius, també coneguda com a Lydia Artigas, és tota una institució vivent a la capital catalana. Amb més de quaranta-dos anys al capdavant de la seva pròpia "casa de senyores de moral distreta" a la Ciutat Comtal, ha vist passar generacions de polítics, empresaris, famosos internacionals i grans figures de la societat. Tot i que la discreció és la seva norma principal i prefereix no parlar de clients que no exhibeixen la seva vida privada, la mítica madame barcelonina va trencar el seu habitual silenci durant una recent i reveladora entrevista concedida al pòdcast i canal de YouTube Tres Quarts. En aquest espai, va desvelar obertament la seva pertorbadora i crua experiència amb un dels grans genis de Catalunya i del món sencer: el pintor empordanès Salvador Dalí.
L'escabrosa experiència de la Sra. Rius amb el geni surrealista a Barcelona
Segons relata la Sra. Rius, la seva impressió personal sobre Salvador Dalí dista immensament de l'admiració universal que desperta el seu art o la seva figura mística. Quan ella tot just tenia 22 o 23 anys i començava a treballar a la prestigiosa i selecta casa de cites del carrer Sant Màrius de Barcelona, va ser testimoni directe de les pràctiques inusuals, estranyes i cruels de l'artista. La madame descriu Dalí com un home inestable ja des de la seva infància (recordant que, segons es deia, de petit es feia pipí sota la taula de la professora), al qual li agradava "mortificar" i "avergonyir" les joves en lloc de mantenir-hi relacions íntimes convencionals.
Una de les anècdotes més impactants i inèdites que detalla l'empresària involucra unes noies que treballaven al famós teatre El Molino del Paral·lel barceloní. Dalí, segons recorda la senyora Rius, va llogar un espai amb una piscina i la va fer omplir de mongetes blanques durant dos dies sencers perquè s'inflessin amb l'aigua. Posteriorment, hi feia entrar les joves d'El Molino exclusivament per veure i gaudir de com "s'arrugarien" a l'interior d'aquella mescla humida i incòmoda.
Però l'episodi que va deixar la Sra. Rius veritablement esgarrifada i marcada va tenir lloc amb unes joves sueques altes, que eren exactament el prototip de dona que el pintor exigia en aquelles trobades. En aquesta ocasió, la madame narra un episodi macabre i fosc amb un ànec viu. Segons explica la Sra. Rius, les acompanyants li haurien tallat el coll a l'animal i, tot seguit, el pintor hauria introduït el seu membre a l'anus de l'ocell mort. Aquesta visió dantesca va horroritzar profundament la jove Rius, i la va convèncer de per vida de la foscor psicològica de l'artista, fins al punt de no voler saber absolutament res més d'ell ni del seu art.
El mite de Gala i la suposada filla de Dalí: una farsa segons la mítica madame
Totes aquestes macabres vivències de joventut porten la senyora Rius a una conclusió categòrica i sense filtres sobre la sexualitat del geni figuerenc: Salvador Dalí era incapaç de mantenir relacions sexuals. Per a la reconeguda madame, tota la història d'amor apassionat i compenetració amb la seva eterna musa i esposa, Gala, va ser "pura comèdia", "una mentida" i un autèntic "cuento xino" dissenyat exclusivament de cara a la galeria i a l'espectacle mediàtic.
Aquesta convicció és tan ferma que la Sra. Rius mai va creure el famós escàndol mediàtic de la dona que, fa uns anys, reclamava judicialment ser filla biològica del pintor. "Era una mentida. Perquè el senyor Dalí no pot estar amb una dona fent sexe", afirma amb rotunditat.
Segons l'anàlisi exhaustiva d'una dona que ha dedicat pràcticament tota la seva vida a atendre i a entendre la intimitat masculina, les excentricitats i pràctiques humiliants a les quals Dalí sotmetia les dones derivaven d'un fort i profund complex d'inferioritat relacionat estretament amb la seva pròpia anatomia. La Sra. Rius descriu de forma gràfica l'atribut masculí de l'artista com una "cueta petita", similar a "una goma d'esborrar", incapaç de donar de si. "Un home, quan té una cueta petita, ja està una mica acomplexat [...] i potser necessitava aquests temes tan... per poder fer alguna cosa", reflexiona la madame amb contundència.
Un gran publicista, però un home que deixava "molt a desitjar"
Aquest retrat inèdit i cru no estaria complet sense l'avaluació final que la senyora Rius fa de la figura històrica de Salvador Dalí. Tot i que li reconeix un innegable i extraordinari talent com a "publicista" i com a creador del seu propi personatge estretament lligat al concepte d'"el Diví", la visió que en té a escala purament humana és autènticament demolidora.
En el fons, la crua i reveladora experiència d'aquesta institució de la nit i la confidencialitat de Barcelona ens mostra la cara més ombrívola, amagada i pertorbadora d'un dels creadors catalans més universals de la història. "Com a home, deixava molt a desitjar", sentencia la senyora Rius sense cap mena de dubte o recança. Ens trobem davant d'un testimoni directe, dur i des d'una perspectiva absolutament única que trenca els mites preestablerts sobre el geni. Una història que ens recorda que, darrere de les grans icones que atrauen turisme i protagonitzen llibres d'art a tot el món, sovint s'hi amaguen secrets pertorbadors que només les alcoves més recòndites i ben guardades de la ciutat han arribat a presenciar.