Dinamarca porta la crisi migratòria de Ceuta al Parlament i posa Schengen en qüestió

El Parlament danès debatrà aquest dimecres la crisi migratòria de Ceuta en una sessió extraordinària que posa sobre la taula una qüestió més àmplia: fins a quin punt la pressió sobre les fronteres exteriors de la Unió Europea pot acabar afectant la lliure circulació dins de l’espai Schengen. La dreta danesa ha reclamat al govern de la primera ministra, Mette Frederiksen, que expliqui com pensa protegir les fronteres del país i si Dinamarca està preparada per actuar si la situació empitjora.

El debat, convocat amb caràcter urgent a les deu del matí, arriba després de l’arribada massiva de migrants a Ceuta procedents del Marroc. Ceuta és, juntament amb Melilla, una de les dues ciutats sota sobirania espanyola situades al nord d’Àfrica. Les seves fronteres terrestres amb el Marroc són, alhora, les úniques fronteres terrestres de la Unió Europea amb el continent africà. Aquesta particularitat converteix qualsevol crisi migratòria als dos enclavaments en un problema que va més enllà d’Espanya i que pot acabar situant-se al centre de la política migratòria europea.

La dreta danesa reclama que Espanya surti de l'espai Schengen

La convocatòria del Parlament danès ha estat impulsada especialment per Morten Messerschmidt, líder del partit ultraconservador Dansk Folkeparti, que ha reclamat fins i tot que Espanya sigui suspesa temporalment de l’espai Schengen. El seu argument és que la situació a Ceuta, sumada a la política espanyola de regularització de migrants, pot generar una pressió addicional sobre les fronteres europees.

La proposta és especialment significativa perquè Schengen es basa precisament en l’eliminació dels controls sistemàtics a les fronteres interiors entre els estats membres. La seva suspensió, per tant, suposaria una resposta excepcional davant d’una situació que alguns sectors de la dreta europea presenten com una amenaça directa a la seguretat i al control migratori.

La pregunta que els partits conservadors —Venstre, Dansk Folkeparti, Liberal Alliance, De Konservative i Danmarksdemokraterne— plantejaran al govern danès també demana quines conseqüències pot tenir la crisi per a Dinamarca i per al conjunt de Schengen, quines mesures pensa adoptar Copenhaguen per reforçar les fronteres exteriors de la UE i com protegiria les seves pròpies fronteres si calgués.

Europa vol reforçar les fronteres

La Comissió Europea haurà de presentar a l’octubre una anàlisi i noves propostes per reforçar les fronteres exteriors de la Unió. D’aquesta manera, una crisi concentrada en un petit territori espanyol del nord d’Àfrica torna a posar sobre la taula una de les qüestions més divisives de la UE: com combinar el control de la immigració amb la preservació de la lliure circulació que sosté Schengen.

Messerschmidt ha definit la crisi migratòria com "la principal amenaça" per a Europa i Dinamarca. El debat d’aquest dimecres permetrà comprovar fins a quin punt aquesta posició, especialment dura, condiciona la resposta de Copenhaguen davant una crisi que Espanya i la UE ja aborden com un problema europeu.