Borriana (País Valencià), hivern de 1856. Fa 170 anys. Els jornalers del propietari agrari Josep Polo de Bernabé plantaven els primers mandariners destinats a la producció i comercialització massiva. El taronger i el mandariner eren presents al País Valencià des de l’època andalusina (segles VIII a XIII); però no havien passat de la categoria d’arbres ornamentals de jardí. A mitjans de la centúria de 1700, les comarques centrals del País Valencià havien viscut l’inici del procés de plantació i producció massiva de tarongers. Però, per què els mandariners no van acompanyar aquella iniciativa primigènia? D’on procedien aquells primers arbres mandariners que Polo de Bernabé va plantar a Borriana? I, sobretot, a partir de quin moment les mandarines són presents a les parades dels nostres mercats i a les nostres taules?
D’on venia Polo de Bernabé?
Per entendre la iniciativa de Polo de Bernabé cal conèixer el seu origen. L’impulsor de l’explotació massiva de la mandarina era un terratinent agrari nascut a Quartell, un petit poble del Camp de Morvedre a set quilòmetres de la línia de la costa i a mig camí de Castelló i València. Havia nascut a finals de 1812, durant el conflictiu regnat de Josep I i de la guerra desfermada per l’oposició al règim bonapartista. I era el fill i hereu del militar d’ideologia liberal Manuel Maria Polo de Bernabé i Mundina –originari de Vistabella del Maestrat–, i de la seva esposa Peregrina Borràs-Berenguer d’Entença i Borràs-Garcés de Marcilla, pubilla d’una família nobiliària i propietària agrària de Sagunt. L’hereu Josep es va criar en un ambient familiar que promovia les idees de la il·lustració i del moviment polític liberal.
Segons la investigació genealògica, cap al 1840 Josep ja havia perdut els pares i ja gestionava l'herència patrimonial familiar. Però venia d’una experiència convulsa que dona un doble valor a la seva iniciativa. En la fase central de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), els carlins es van apoderar de la Plana de Castelló i van confiscar el patrimoni familiar dels Polo de Bernabé (1836). Aquesta maniobra obeïa a una represàlia per la ideologia liberal de la família. Superat el conflicte i recuperat el patrimoni –3.000 jornals de terra conreable (equivalent a unes 1.600 hectàrees) distribuïts entre Borriana, Vila-reial i Almassora– Josep va decidir arrencar els vells garrofers, ceps i oliveres que formaven el paisatge tradicional d’aquells camps i va introduir un nou i revolucionari conreu massiu: la mandarina.
A cavall dels segles XIX i XX, els trens de mercaderies que sortien del País Valencià, ja estibarien la mandarina fins als mercats de Tortosa, de Reus, i als mercats barcelonins de la Boqueria i el del Born
El viatge de Polo de Bernabé a les Dues Sicílies
Polo de Bernabé, influït per les idees de la Il·lustració que, des del segle anterior, proposaven la introducció de tècniques i conreus innovadors per a la millora dels rendiments agraris (i per a la “felicitat” dels jornalers del camp) va viatjar al regne borbònic de les Dues Sicilíes. En aquell moment, les Dues Sicílies (els territoris dels vells regnes de Nàpols i de Sicília) era l’únic territori d’Europa que ja explotava (produïa i exportava) massivament els fruits cítrics (taronja, llimona, mandarina i aranja grossa). I aquesta activitat era tan rendible que havia esdevingut el primer sector econòmic del país. En aquest punt és important destacar que l’exportació dels cítrics de les Dues Sicílies, que eren enviats als principals mercats del continent, ja estava en mans de la màfia.
El taronger, el llimoner, l’aranger i el mandariner són arbres molt sensibles als cops de fred, especialment a les gelades nocturnes de l’hivern. Per aquest motiu, el seu conreu –a la Mediterrània– sempre ha estat limitat a les zones temperades properes a la línia de la costa. Les fonts documentals revelen que, a mitjans del segle XIX –quan es produeix el viatge de Polo de Bernabé– el conreu de la mandarina és present al litoral costaner de la Campania, de Calàbria i del nord de Sicília. Per exemple, la vall que s’obre entre Palerm i Monreale, en perpendicular a la costa, és anomenada Conca d’Oro, per què quan els milers de llimoners que poblen aquells conreus fan el fruit, creen la sensació visual –sobretot vist des del mar– que la terra és plena d’aquest metall.
Des de quan tenim mandarines a les parades del mercat i a la taula de casa?
La iniciativa de Polo de Bernabé va començar a collir els seus fruits –mai més ben dit– cap a la dècada de 1870. Altres propietaris agraris del País Valencià i del sud de Catalunya van seguir els seus passos. La investigació historiogràfica revela que, inicialment, la producció de mandarina valenciana (la de Polo de Bernabé i la dels primers propietaris agraris que van secundar la seva iniciativa) es va destinar, íntegrament, a l’exportació als mercats europeus, des del port de València i competint en igualtat de condicions amb la prestigiosa producció sículo-napolitana. Però, la mateixa investigació, revela que a cavall dels segles XIX i XX, els trens de mercaderies que sortien del País Valencià, ja estibarien la mandarina fins als mercats de Tortosa, de Reus, i als mercats barcelonins de la Boqueria i el del Born.