Els restaurants se solen dividir en dos grans blocs: els de cuina tradicional i els d'alta cuina. Una divisió simplista i generalista que oblida molts matisos, però que serveix per entendre, a grans trets, els dos conceptes que la majoria de gent té al cap sobre la cuina. I si hi ha una característica que diferencia aquests dos blocs és la quantitat de menjar que se serveix a cada plat. En una fonda centenària de cuina catalana segurament hi trobarem racions grans de plats calòrics. Per contra, en un restaurant d'estrella Michelin amb un menú degustació, és probable que ens serveixin plats amb molts ingredients, però en una quantitat minúscula. I és precisament això el que critica la cuinera Maria Nicolau a través de les xarxes socials.
Plats poc plens
Els restaurants gastronòmics són aquells que fan alta cuina, sovint en format menú degustació o amb plats contemporanis que acostumen a tenir preus elevats. Plats on el protagonista és el producte; i per producte entenem la gamba, l'ostra o la tòfona, però gairebé mai entenem per producte el pa, l'arròs o els fideus. Maria Nicolau afirma a través de X que "l'arròs a la cassola es va inventar per poder vendre quatre gambetes amb marge, o que els fideus són el negoci en un plat de galeres". Un concepte tradicional dels restaurants que s'està perdent i s'està substituint per la recerca de la innovació i l'elaboració de plats més refinats i menys contundents.
"Fan cuina de producte, et donen tres pèsols llàgrima i un tall de sardina fumada a 23 euros i tu surts amb gana"
Nicolau afegeix que aquests restaurants "fan cuina de producte, et donen tres pèsols llàgrima i un tall de sardina fumada a 23 euros i tu surts amb gana". L'objectiu d'entrar en un restaurant, en teoria, és sortir-ne tip i satisfet. És clar que l'àpat s'ha de gaudir i els sabors i l'experiència han de ser agradables; però difícilment l'experiència en un restaurant serà agradable si al final et quedes amb gana.
No ho entenen, que l'arròs a la cassola es va inventar per poder vendre quatre gambetes amb marge, o que els fideus son el negoci en un plat de galeres. Fan 𝒸𝓾𝒾𝓷𝒶 𝒹𝓮 𝓹𝓇𝓸𝒹𝓾𝒸𝓽ℯ, et donen tres pèsols llàgrima i un tall de sardina fumada a 23 euros i tu surts amb gana.
— Maria Nicolau (@MAlbercocs) May 28, 2025
Llocs on et quedes amb gana
Sortir d'un restaurant amb gana és com banyar-te a la piscina i seguir tenint calor. Si l'objectiu essencial d'un lloc no es compleix, aquell lloc deixa de tenir sentit. Pel camí es poden fer mil-i-una tombarelles creatives i innovadores, però s'ha d'arribar al mateix lloc. Si la tradició existeix és per alguna cosa: perquè ha funcionat tota la vida. I si comencem a desterrar l'essència de la cuina, que és saciar les panxes, anar als restaurants perdrà tot el sentit. Nicolau també afirma que "sort en tenim de poder comprar, en sortint, a qualsevol cantonada, un bon kebab per postres" els dies que surts d'un restaurant amb gana.