La guerra contra l'Iran iniciada per Israel i els Estats Units arriba aquest dimecres a la seva cinquena jornada, on es preveu que l'escalada de violència continuï. Aquest dimarts Israel ha atacat una reunió de 88 clergues de l'Iran que decidien qui substituiria l'aiatol·là Ali Khamenei. En el marc del conflicte, s'obren nous fronts, com és el cas del pols que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, manté amb el president dels Estats Units, Donald Trump, oposant-se a la intervenció contra el règim iranià al·legant la manca de respecte al dret internacional. Trump ha amenaçat Espanya amb un embargament comercial. Mentrestant, el Regne Unit, França i Grècia mouen ja el seu arsenal cap a Xipre per protegir l'illa, que diumenge va patir l'atac d'un dron iranià.
Fins aquí el directe d'aquest dimecres a ElNacional.cat al voltant de la guerra a l'Iran. Tota la informació sobre el conflicte tornarà a primera hora del matí d'aquest dijous. Bona nit.
La naviliera danesa Maersk ha anunciat aquest dimecres que suspèn temporalment l’acceptació de reserves per transportar mercaderies per via marítima amb destinació o procedència dels Emirats Àrabs Units, Oman (excepte el port de Salalah), l’Iraq, Kuwait, Qatar, Bahrain i els ports de Dammam i Jubail (Aràbia Saudita) fins a nova ordre. Segons ha comunicat mitjançant una nota de premsa, l’avís té "efecte immediat", tot i que es permetrà programar el transport d’aliments, medicaments i altres "béns essencials". Això també s’aplica a la mobilitat a través d’aquests països. Així mateix, ha paralitzat l’acceptació de "càrrega refrigerada, perillosa o especial" amb destinació o origen als Emirats Àrabs Units, Oman, l’Iraq, Kuwait, Qatar, Bahrain i l’Aràbia Saudita fins a nou avís.
El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha lamentat que els partits de l’oposició no facin cap al·lusió a les amenaces dels Estats Units que s’han fet en matèria econòmica i comercial i que podrien perjudicar les empreses espanyoles. "Ni tan sols es fa al·lusió a aquestes amenaces que s’han fet en matèria econòmica i comercial i que podrien perjudicar, en cas de produir-se i de dur-se a terme, les nostres empreses i la ciutadania", ha expressat durant una entrevista amb RNE. En contraposició, ha defensat les reaccions procedents de la Comissió Europea, del president del Consell, António Costa, i d’altres líders europeus.
El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, també ha desmentit les paraules de la portaveu nord-americana. “Ho desmenteixo rotundament. La posició del govern d’Espanya sobre la guerra a l’Orient Mitjà, els bombardejos a l’Iran i l’ús de les nostres bases no ha canviat ni una coma”, ha afirmat en una entrevista a la Cadena SER. El ministre ha insistit que “no tinc la menor idea a què es pot referir o d’on pot venir això”.
Sobres les bases Rota i Morón ha assegurat que "són bases en territori espanyol i de sobirania espanyola. Espanya és un soci aliat dels Estats Units. El compromís d'Espanya està fora de tot dubte, però també Espanya és un país sobirà i independent".
La Moncloa nega "rotundament" haver acordat col·laborar militarment amb els Estats Units: "És fals". Fonts del govern espanyol asseguren que no hi ha hagut cap interlocució amb Washington en les últimes hores ni cap acord per cooperar amb l’exèrcit nord-americà. “No sabem d’on surt això”, afegeixen.
La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, assegura que "Espanya ha acceptat cooperar amb l'Exèrcit dels EUA". "Pel que fa a Espanya, crec que ahir van escoltar el missatge del president alt i clar. I, segons tinc entès, en les últimes hores han accedit a cooperar amb les Forces Armades dels EUA", ha assegurat en una roda de premsa des de Washington. "Però el president Trump espera que tota Europa, tots els nostres aliats europeus, per descomptat, cooperin amb aquesta missió", ha afegit.
Degoteig de suports de líders europeus a Sánchez després de la crisi amb Trump. Alguns presidents ja han traslladat aquest dimecres el seu suport a Pedro Sánchez després que s’hagi desencadenat una crisi amb els Estats Units, a conseqüència del seu posicionament contrari d’atacar l’Iran i provocar una guerra a l’Orient Mitjà. El primer a fer-li costat ha sigut el president francès, Emmanuel Macron. I després ha sigut el president del Consell Europeu, António Costa, qui ha informat al seu compte de Twitter (X) que ha mantingut una trucada amb el dirigent socialista per traslladar-li el seu suport. El mateix Sánchez ha informat més tard al seu compte de Twitter que també s’ha posat en contacte amb ell la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
El nombre de morts en la campanya de bombardejos israelians iniciada fa poc menys de tres dies contra el Líban ha augmentat aquest dimecres a 72 i el de ferits a 437, segons ha informat el Centre d'Operacions d'Emergència del país mediterrani.
Un total de 22 espanyols residents a l'Iran ja han sortit del país i han travessat la frontera amb l'Azerbaidjan, on es troben fora de perill, i demà, previsiblement, arribaran a Madrid, segons va informar aquest dimecres el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares.
Israel ataca un complex a Teheran amb seus de "tots" els cossos de seguretat iranians. "Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van completar un atac a gran escala contra un complex militar iranià que contenia centres de comandament i personal de seguretat a l'est de Teheran", s'indica en el comunicat.
El cap de Hezbol·là, Naim Qassem, pronunciarà un discurs aquest dimecres a la nit, el primer des que va començar una cruenta ofensiva aèria israeliana contra el Líban fa tres dies, després d'un atac perpetrat pel moviment armat.
El discurs tindrà lloc a les 21.00 hora local (20.00 hora catalana), a través de la televisió libanesa Al Manar, pertanyent a Hezbol·là i que retransmet totes les seves intervencions en diferit, ja que Qassem no ha aparegut en públic des del seu nomenament durant l'anterior conflicte del 2024.
Exteriors evacua un grup de 22 espanyols de l'Iran. El grup es troba fora de perill després d'haver creuat la frontera de l'Azerbaidjan, des d'on viatjaran per via aèria a Madrid via Bakú i Istanbul.
Los españoles evacuados de Irán ya están a salvo.
— José Manuel Albares (@jmalbares) March 4, 2026
Seguimos trabajando por la protección del resto de españoles en Oriente Medio y que todos los que lo deseen puedan volver a casa lo antes posible. pic.twitter.com/uIzotuOpCV
Minuteman III: els EUA proven un míssil intercontinental amb capacitat per portar ogives nuclears. Enmig de l’actual ofensiva militar contra l’Iran, els Estats Units han dut a terme aquest dimecres una prova balística amb un míssil intercontinental amb capacitat per transportar ogives nuclears. El Comandament d’Atac Global de la Força Aèria nord-americana (AFGSC, per les seves sigles en anglès) ha informat que el llançament correspon a un assaig del míssil Minuteman III, equipat amb un sistema de reentrada, que ha estat disparat a les 11:01 del matí (hora local) des de la base aèria de Vandenberg, a Califòrnia. Segons el mateix comandament, es tracta d’una prova que ja estava planificada des de feia anys.
Els vols destinats a la repatriació des de l'Orient Mitjà s'incrementen. Desenes de vols han iniciat el seu trajecte o estan programats per partir avui de l'Orient Mitjà. Les administracions governamentals s'afanyen a repatriar desenes de milers de ciutadans atrpats enmig de la intensificació del conflicte entre els Estats Units i Israel i l'Iran.
Imatges d'operadors del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos al terrat del Mobile World Congress a l'Hospitalet de Llobregat.
Preparats per donar resposta a qualsevol incident crític, en un congrés d'alt risc per l'esclat de la guerra a l'Iran.
Un submarí dels Estats Units enfonsa una fragata de l’Iran amb un torpede i deixa almenys 80 morts. Washington ha enfonsat una fragata iraniana amb un atac de torpedes llançats des d’un submarí davant la costa sud de Sri Lanka, segons ha assegurat el secretari de Guerra nord-americà, Pete Hegseth. El dirigent ha confirmat que Washington és responsable de l’operació, que ha provocat almenys 80 morts mentre el vaixell navegava prop del litoral de l’illa. “Un submarí nord-americà ha enfonsat un vaixell de guerra iranià que es pensava que estava segur en aigües internacionals”, ha afirmat Hegseth, que ha situat l’atac a última hora de la nit de dimarts i ha subratllat que el vaixell “ha sigut enfonsat per un torpede, una mort silenciosa: el primer enfonsament d’un vaixell enemic per un torpede des de la Segona Guerra Mundial”. “Com en aquella guerra, quan encara érem el Departament de Guerra, lluitem per guanyar”, ha afegit.
https://t.co/PiqQpVIrMu pic.twitter.com/Wc1e0B0um7
— Department of War 🇺🇸 (@DeptofWar) March 4, 2026
Més de 250 vols entre Rússia i països de l'Orient Mitjà han estat cancel·lats des del 28 de febrer, quan van començar els atacs d'Israel i els Estats Units contra l'Iran i les represàlies de la República Islàmica, segons han informat avui fonts oficials russes.
Un de cada quatre euros que s'exporten als Estats Units des de l'Estat espanyol, un 25%, surt de Catalunya, fins a un total de 4.205 milions d'euros en exportacions catalanes al gegant nord-americà, un 4% sobre els 100.779 milions d'euros que Catalunya exporta al món. És el volum de negoci català que pot estar exposat a les sancions de Trump, qui ha amenaçat de "tallar" totes les relacions comercials amb Espanya després que el president espanyol Pedro Sánchez no li permetés fer servir les seves bases a Espanya per bombardejar l'Iran. Productes farmacèutics, maquinària i perfumeria són els sectors més afectats.
Consulta aquí els negocis catalans més afectats si Trump talla relacions amb Espanya.
El gabinet de Trump hi torna contra Sánchez: "La seva posició és inacceptable". Així de taxatiu s'ha mostrat el secretari del Tresor de l'administració de Donald Trump, Scott Bessent, l'endemà que el president dels Estats Units es queixés de la posició espanyola en la guerra a l'Iran i retragués reiteradament a Pedro Sánchez, sense dir el seu nom en cap moment, que no acceptés pujar la despesa en defensa fins a un 5%. Anant més enllà, Trump va anunciar que havia demanat a l'Scott, en referència a Bessent, que trenqués totes les relacions comercials amb Espanya i va posar sobre la taula que, quan a ell li vingués bé, "demà o avui", podria demanar un "embargament".
Un Mobile World Congress d'alt risc: Mossos reforça la seguretat després de l'esclat de la guerra a l'Iran Divendres de la setmana passada, el dispositiu policial dels Mossos d'Esquadra per donar protecció al Mobile World Congress (MWC) de Barcelona d'aquests dies era un, amb una dimensió gran —és el més important que afronta el cos de la policia catalana cada any—, però similar al de les darreres edicions. Dissabte al matí, tot va canviar. I durant el cap de setmana es va confirmar la necessitat de repensar-lo. Calia dimensionar el desplegament policial previst i ampliar efectius. L'operació militar a gran escala dels Estats Units i Israel a l'Iran per derrocar el règim dels aiatol·làs, i sobretot els atacs contra països del Golf i bases militars americanes en aquests emplaçaments, van fer necessari repensar el dispositiu i redimensionar-lo.
El secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha anunciat aquest dimecres que l’exèrcit nord-americà ha matat el dirigent iranià que, segons Washington, va dirigir l’any 2014 la unitat responsable d’una suposada trama per assassinar el president dels Estats Units, Donald Trump.
En una roda de premsa, Hegseth ha assegurat que l’operació militar no tenia inicialment aquest objectiu concret, però que la seva identificació com a responsable del pla contra Trump va acabar convertint-lo en una prioritat per a les forces nord-americanes. “El líder de la unitat que va intentar assassinar el president Trump ha estat perseguit i assassinat. L’Iran va intentar matar el president Trump i el president Trump ha respost”, ha afirmat el secretari de Guerra.
El secretari nord-americà del Tresor, Scott Bessent, ha assegurat aquest dimecres que la negativa d'Espanya que les seves bases siguin utilitzades per a l'operació militar contra l'Iran és una cosa "inacceptable" i que aquesta postura posa "vides nord-americanes en risc". En entrevista amb CNBC, Bessent no ha volgut donar detalls sobre com els Estats Units posaria en marxa l'"embargament" comercial que ahir el president nord-americà, Donald Trump, va suggerir contra Espanya per la seva posició en l'operació Fúria Èpica.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat aquest dimecres el seu agraïment a les trucades i missatges de suport que està rebent per part dels presidents de les principals institucions de la UE i de socis europeus com França davant les amenaces de Trump a Espanya per la posició espanyola davant l'atac a l'Iran. Sánchez ha rebut en les últimes hores trucades del president francès, Emmanuel Macron, i del president del Consell Europeu, António Costa, per transmetre-li el seu suport i solidaritat.
Molt agraït per les trucades i missatges de suport de @vonderleyen, @eucopresident, @EmmanuelMacron i altres aliats europeus.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 4 de març de 2026
NO A LA GUERRA. Sí al comerç, la cooperació i la prosperitat.
El líder de Vox, Santiago Abascal, ha criticat la posició de "no a la guerra" del president espanyol, Pedro Sánchez, a l'Iran, i ha tornat a demanar al PP que impulsi una moció de censura per a fer-lo fora. "El corrupte de Sánchez s'ha disfressat de pacifista, però menteix com sempre. Vol la guerra, vol totes les guerres passades, presents i futures, perquè així oculta el debat de les seves corrupcions", ha assegurat Abascal. Sobre l'amenaça de Trump de trencar les relacions comercials amb Espanya, el dirigent de Vox ha reiterat que és un fet "provocat deliberadament" per Sánchez. "Trump defensa els seus interessos de la millor manera, però Sánchez no defensa els interessos dels espanyols", ha dit.
L'OTAN ha condemnat aquest dimecres "els atacs de l'Iran contra Turquia" després de l'enderrocament d'un míssil iranià que es dirigia a l'espai aeri turc, i va assegurar que la seva postura de dissuasió i defensa "continua sent ferma en tots els àmbits".
EE.UU ha enfonsat un vaixell iranià amb el primer atac fet amb torpede des d'un submarí per primera vegaga des de la fi de la II Guerra Mundial.
L'exèrcit d'Israel ha identificat durant la jornada dos llançaments coordinats de míssils des de l'Iran i el Líban, per la milícia Hezbol·là, que es va sumar dilluns passat a la guerra en suport de Teheran. Els llançaments han ferit dues persones i han fet sonar les alarmes al nord i centre del país. A la ciutat de Haifa s'han produït diverses alertes consecutives per foc de Hezbol·là. La Marina ha difós un vídeo de la intercepció d'un dron dirigit contra la ciutat. Els atacs es produeixen hores després que l'Exèrcit israelià emetés un “avís urgent als residents del sud del Líban” en què els exigeix que es desplacin al nord del riu Litani, a uns 30 quilòmetres d'Israel en la seva part més llunyana.
Tel Aviv, Israel: Live Iranian missile is intercepted by Israel, and as air-raid sirens sounded, people who had been swimming in the Mediterranean Sea rushed into bunkers pic.twitter.com/5gA4szCgLH
— IANS (@ians_india) March 4, 2026
La patronal de les benzineres catalanes, Agrucaes, avisa que el conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà està passant factura als preus del carburant des del passat cap de setmana. El gasoil acumula un increment de 20 cèntims i la gasolina de 16 cèntims en només quatre dies. "Demà segurament continuarà pujant", es lamenta el president de la patronal, Albert Campabadal, en declaracions a l'ACN. La principal explicació és el tancament de l'estret d'Ormuz a l'Iran, com a represàlia als atacs dels Estats Units i Israel. Aquest és un punt estratègic per a l'economia internacional, ja que hi passa el 20% de tot el petroli del món. Amb tot, des d'Agrucaes, preveuen que a finals de setmana aquesta escalada de preus toqui sostre.
La Missió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU per a l'Iran ha condemnat aquest dimecres en un comunicat els atacs d'Israel i els Estats Units a la república islàmica de l'Iran, que considera contraris al dret internacional, i va demanar un cessament immediat de les hostilitats. "Aquests atacs contradiuen la Carta de les Nacions Unides", sosté el comunicat del grup d'experts, que apunta que "les normes del dret internacional s'han d'aplicar per a tothom, no poden variar segons l'Estat que executi les accions". L'organisme d'investigació es mostra a més commocionat per les informacions d'atacs nord-americans i israelians a col·legis iranians i a "desenes" d'alts càrrecs del país.
La Missió Internacional Independent d'Investigació sobre la República Islàmica de #Iran condemna els atacs aeris israelians-estatunidencs contra l'Iran i demana l'aplicació coherent del dret internacional i el cessament dels atacs per totes les parts.
— UN Human Rights Council Investigative Bodies (@uninvhrc) 4 de març de 2026
Més aquí ➡️ https://t.co/iH90eY1B4u pic.twitter.com/2LvgZ3iioE
🔴 El secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha assegurat aquest dimecres que quatre dies després de l'inici de la guerra contra l'Iran, el seu país està "guanyant de manera contundent" i ha avançatque començaran a utilitzar bombes de gravetat de precisió, de les quals tenen un arsenal "quasi il·limitat". "Els Estats Units estan guanyant de manera contundent, devastadora i sense pietat", ha dit Hegseth en una roda de premsa al Pentàgon.
França ha sol·licitat als Països Baixos l'enviament de la fragata de defensa aèria Zr. Ms. Evertsen, perquè doni suport al portaavions francès Charles de Gaulle a l'est del mar Mediterrani. El Govern neerlandès estudia en aquests moments la petició, segons han comunicat al Congrés per carta els ministeris d'Afers Exteriors i de Defensa. L'Evertsen ha participat durant les últimes setmanes en un exercici de caràcter internacional al mar Bàltic, on van intervenir 25 vaixells, 140 avions, 1.200 drons i personal militar de 24 països. A bord de la nau neerlandesa hi ha uns 170 membres del personal de defensa, i és una de les quatre de la seva classe adequades per abatre míssils i drons.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha reiterat aquest dimecres que el Regne Unit no s'unirà formalment a la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran si no hi ha una base legal i planificació sobre els objectius. En la seva compareixença setmanal davant la Cambra dels Comuns, Starmer ha asesgurat que la seva posició no ha canviat respecte a dissabte, quan va denegar la petició dels EUA d'usar bases militars britàniques per atacar la nació persa, a la qual acusa d'intensificar el seu programa nuclear. No obstant això, diumenge, quan Teheran va respondre a l'ofensiva amb bombardejos a tota la regió del Golf, el líder laborista va autoritzar l'ús de les bases per disparar contra objectius militars iranians amb "propòsits defensius", a fi de protegir els ciutadans britànics a la zona. Starmer va ser criticat dimarts per Donald Trump, qui va dir que "no estava content" amb la seva decisió d'impedir inicialment l'ús de la base militar a l'illa Diego Garcia, a l'oceà Índic, cosa que va implicar que els avions estatunidencs "haguessin de volar moltes més hores".
El secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, ha assegurat que Espanya "posa en risc vides de nord-americans amb la seva postura al Pròxim Orient". En una entrevista per a la CNCB, on ha parlat sobre l'amenaça del president Donald Trump de trencar llaços comercials amb Espanya per la seva postura en el conflicte, Bessent ha asseverat que "qualsevol cosa que freni" l'ofensiva a l'Iran i la seva "capacitat d'entrar en guerra posa en perill vides nord-americanes". A parer seu, "els espanyols estan posant en perill vides nord-americanes".
🔴 Israel ha bombardejat aquest dimecres el sud del Líban en el marc de l'actual escalada contra el grup xiï Hezbol·là, poques hores després d'ordenar als seus habitants que es desplacessin al nord del riu Litani. Els bombardejos han tingut lloc després del llançament per part de Hezbol·là de cinc míssils dirigits a l'àrea metropolitana de Tel-Aviv, la majoria dels quals, va informar l'Exèrcit israelià, "va ser neutralitzada" en l'aire pel sistema de defensa antiaèria israelià abans que arribessin a impactar.
Els Estats Units ha assumit la responsabilitat per l'enfonsament de la fragata iraniana IRIS Dena, en aigües internacionals prop de la costa de Sri Lanka, segons han confirmat tres fonts militars estatunidenques a l'agència Reuters. A bord del navili hi havia 180 persones, de les quals s'han pogut rescatar només 32.
Sri Lanka has deployed naval ships and aircraft to assist the Iranian frigate IRIS Dena after it reported distress off the coast of Galle.
— Sri Lanka Tweet 🇱🇰 (@SriLankaTweet) March 4, 2026
Foreign Minister Vijitha Herath confirmed that 30 of the approximately 180 sailors on board have been rescued so far.
Rescue operations are… pic.twitter.com/OEWl42VR6J
L'OTAN ha condemnat el llançament d'un míssil per part de l'Iran que ha estat abatut sobre Turquia per part de sistemes antiaeris de l'Aliança. “Condemnem que l'Iran apunti a Turquia”, ha dit un portaveu de l'organització. Abans Turquia havia informat de l'abatiment d'un míssil que “es dirigia cap a l'espai aeri turc” després de sobrevolar l'Iraq i Síria. El portaveu ha expressat que “la determinació i posició de defensa” de l'OTAN “roman forta en tots els dominis, incloent-hi el que es refereix a la defensa aèria i antimíssils”. “L'OTAN es manté ferma al costat dels seus aliats, incloent-hi Turquia, mentre l'Iran continua els seus atacs indiscriminats sobre la regió”, ha dit.
El president del Consell Europeu, Antonio Costa, ha parlat amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per traslladar-li la solidaritat de la UE amb Espanya. La trucada arriba després de les amenaces de Donald Trump de tallar els llaços comercials amb Espanya i fins i tot imposar-li un embargament comercial en represàlia per no deixar que l'exèrcit dels Estats Units utilitzi les bases de Morón i Rota en la seva ofensiva contra l'Iran. “La UE sempre garantirà que els interessos dels seus Estats membres estiguin plenament protegits”, ha escrit Costa a X. “Reafirmem el nostre ferm compromís amb els principis del dret internacional i l'ordre internacional basat en normes”, ha dit el portuguès.
Acabo de mantenir una trucada amb el president @sanchezcastejon per expressar la plena solidaritat de la UE amb Espanya.
— António Costa (@eucopresident) March 4, 2026
La UE sempre garantirà que els interessos dels seus Estats membres estiguin plenament protegits.
Reafirmem el nostre ferm compromís amb els principis del…
El Senat dels Estats Units preveu votar aquest dimecres una resolució promoguda pels demòcrates que busca frenar la intervenció militar ordenada pel president Donald Trump a l'Iran si aquesta no compta amb l'autorització del Congrés, com passa ara mateix. La resolució, impulsada pel senador demòcrata Tim Kaine i que té poques possibilitats de prosperar perquè l'oposició està en minoria en ambdues cambres legislatives, vol forçar el final de la intervenció i obligar Trump a demanar l'autorització del Congrés, que té la facultat constitucional de declarar la guerra a un altre país.
El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, rebutja tancar les bases de Rota i Morón com ha demanat la secretària general de Podem, Ione Belarra, que aquest matí ha reptat Pedro Sánchez a demostrar així el seu compromís amb el ressuscitat lema del 'No a la guerra', que ha invocat el cap de l'Executiu. La dirigent de la formació morada també ha reclamat a Sánchez que tregui Espanya de l'OTAN i trenqui relacions amb els Estats Units, a més d'intervenir els preus de l'habitatge, alimentació i medicaments. Cuerpo li ha respost que les bases de Morón i Rota formen part també dels acords que Espanya té amb els aliats en el marc de l'OTAN.
L'agència oficial iraniana Irna ha informat aquest dimecres de 1.045 morts, entre civils i militars, des de l'inici el dissabte 28 de febrer de la campanya de bombardejos duta a terme pels Estats Units i Israel contra l'Iran. El balanç oficial anterior, publicat dimarts per la Mitja Lluna Roja iraniana, se situava en 787 morts. "Durant l'agressió militar duta a terme per l'Amèrica criminal i el règim israelià usurpador contra la nostra pàtria islàmica, 1.045 dels nostres estimats militars i civils" han mort, diu Irna, citant un comunicat de la Fundació dels Màrtirs i Veterans.
Un míssil balístic llançat des de l'Iran i que es dirigia a l'espai aeri turc després de travessar Síria i l'Iraq va ser destruït pels sistemes de defensa aèria i antimíssils de l'OTAN a la mar Mediterrània oriental, ha informat el Ministeri de Defensa turc. El ministeri va assenyalar en un comunicat que no hi va haver víctimes ni ferits en l'incident, i va afegir que Turquia es reserva el dret a respondre a qualsevol acció hostil contra el seu territori, alhora que va advertir les parts que s'abstinguin d'adoptar mesures que puguin agreujar el conflicte.
Les autoritats alemanyes han reforçat la presència policial per protegir instal·lacions estatunidenques i israelianes davant possibles atacs arran de l'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà. El ministre de l'Interior, Alexander Dobrindt, ha explicat aquest dimecres que s'ha "incrementat l'atenció", amb un focus especial en la protecció d'edificis que poguessin ser potencialment blancs d'atacs per part de simpatitzants del Govern iranià. El "senyal visible" és un reforç de presència policial davant d'aquestes instal·lacions, va indicar el ministre, que va subratllar que a més hi ha mesures addicionals que no són aparents al públic, com la intensificació de l'activitat dels serveis secrets. Des de l'inici de l'ofensiva contra objectius a l'Iran, s'han registrat a Alemanya aproximadament 60 manifestacions, tant a favor com en contra del règim dels aiatol·làs, però d'aquestes no ha emergit tampoc cap amenaça fins ara.
La Unió Europea no observa impacte del conflicte a l'Iran sobre el seu subministrament de petroli, tot i que l'augment dels preus és motiu de gran preocupació, ha afirmat aquest dimecres un funcionari comunitari. Per ara, els estats membres no estan planejant mesures en resposta a l'evolució del mercat petrolier, ha afegit el funcionari de la Comissió.
El president francès, Enmanuel Macron, ha contactat aquest dimecres amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per expressar-li la "solidaritat europea de França" davant les recents amenaces del president estatunidenc, Donald Trump. "El president acaba de parlar amb el president Sánchez per expressar la solidaritat europea de França en resposta a les recents amenaces de coerció econòmica llançades ahir contra Espanya", han informat Efe fonts del palau de l'Elisi.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reblat la seva declaració institucional amb un missatge a X escrit en anglès, on recorda que “el món, Europa i Espanya ja s’han enfrontat a aquest moment crític abans” i destaca que el 2003 “uns quants líders irresponsables ens van arrossegar a una guerra il·legal a l’Orient Mitjà que no va portar res més que inseguretat i dolor”. La resposta ara, ha dit, ha de ser “no a les violacions del dret internacional”, “no a la il·lusió que podem resoldre els problemes del món amb bombes”, “no a repetir els errors del passat” i, en definitiva, “no a la guerra”.
The world, Europe, and Spain have faced this critical moment before. In 2003, a few irresponsible leaders dragged us into an illegal war in the Middle East that brought nothing but insecurity and pain.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 4, 2026
Our response then must be our response now:
NO to violations of…
L'Iran ha suspès aquest dimecres la cerimònia pública de comiat al líder suprem del país, Alí Khamenei, anunciada per a aquesta nit a Teheran, i ha indicat que pròximament s'informarà del dia i l'hora de la cerimònia fúnebre. La televisió estatal va dir que l'acte, que s'havia anunciat aquest matí, encara no estava del tot definit. L'Agència Tasnim de Notícies, vinculada a la Guàrdia Revolucionària, va informar de la suspensió de la cerimònia, el començament de la qual estava previst per a aquesta nit a les 22:00 hora local (18:30 GMT) a la mesquita Mosala de la capital. El nou programa al respecte serà anunciat posteriorment, sense donar detalls sobre les raons d'aquesta suspensió. Khamenei va morir dissabte en atacs d'Israel i els Estats Units contra el centre de Teheran, el primer dia de la guerra.
FAES, la fundació de l'expresident del govern espanyol José María Aznar, ha emès un comunicat en què defineix el “respecte al dret internacional” invocat pel cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, per no donar suport a la intervenció a l'Iran com “una fórmula prestigiosa per abdicar de les responsabilitats”. La Fundació FAES admet que “és clar que s'ha de defensar el principi d'un món regit per regles”, però sosté que és “criminalment ingenu i lògicament absurd” invocar el dret internacional quan es parla d'un règim que no el respecta.
La marina de Sri Lanka ha rescatat 30 tripulants “greument ferits” després de l'enfonsament del vaixell de l'armada iraniana IRIS Dena. La fragata navegava en aigües internacionals amb 180 persones a bord quan va ser atacada per un submarí de bandera desconeguda, segons ha informat aquest dimecres el ministre d'Afers Exteriors, Vijitha Herath. La marina de Sri Lanka no esmenta el nombre de morts encara, però han confirmat que ja van recuperar “diversos cossos” de la tripulació del navili iranià. A més, han explicat que, malgrat que l'atac “va succeir fora de les seves aigües territorials, Sri Lanka està compromesa a ajudar”.
Les autoritats de l'Iran han promès actuar "amb severitat" contra els que "cooperin amb l'enemic" en plena ofensiva dels Estats Units i Israel contra la República Islàmica. El cap de l'aparell judicial iranià, Gholamhosein Mohseni Ejei, ha afirmat que "tots els que cooperin amb l'enemic, de qualsevol forma, seran considerats enemics". Així, ha ressaltat que el país "està en estat de guerra" i ha subratllat que les persones que actuïn d'aquesta forma rebran una resposta "decisiva i severa, en línia amb els principis islàmics".
L'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) ha actualitzat la seva informació sobre l'estat de les instal·lacions nuclears iranianes després de cinc dies de bombardejos dels EUA i Israel sobre el país. Basant-se en imatges de satèl·lit, l'OIEA no aprecia danys en les “instal·lacions que contenen material nuclear a l'Iran i, per tant, no hi ha risc de fuita radiològica en aquest moment”. Sí que han trobat alguns danys en edificis secundaris d'algunes instal·lacions, però no en les estructures atòmiques. “A prop de la planta nuclear d'Isfahan, són visibles danys en dos edificis”; no s'han registrat “impactes addicionals” a la planta de Natanz després de l'impacte del qual es va informar dilluns, que va afectar l'entrada del complex, ni cap impacte en altres instal·lacions, entre les quals esmenta la central nuclear de Bushehr.
Basant-se en l'anàlisi de les últimes imatges de satèl·lit disponibles, l'OIEA no veu danys a les instal·lacions que contenen material nuclear a l'Iran i, per tant, no hi ha risc d'alliberament radiològic en aquest moment. Prop del lloc nuclear d'Isfahan, es detecten danys en dos edificis. No s'ha detectat cap impacte addicional a… pic.twitter.com/boUtjRTpAk
— IAEA - International Atomic Energy Agency ⚛️ (@iaeaorg) 4 de març de 2026
El papa Lleó XIV va implorar aquest dimecres la pau per al "món sencer" durant la seva tradicional audiència general dels dimecres al Vaticà, davant dels pelegrins reunits a la plaça de Sant Pere. "Continuem el camí quaresmal en esperit de penitència i de conversió, implorant la misericòrdia i la pau de Déu per a nosaltres i per al món sencer", va dir el pontífex durant la salutació als fidels de llengua alemanya. Així mateix, en dirigir-se als pelegrins de llengua àrab, va recordar la missió de la institució. "L'Església està cridada a ser missionera entre tots els pobles per portar la bona nova que Jesucrist és la nostra pau. Que el Senyor us beneeixi a tots i us protegeixi sempre de tot mal!".
Foment del Treball ha expressat la seva "profunda preocupació" per la possibilitat que els Estats Units de Donald Trump "bloquegin les relacions comercials amb Espanya". El president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, ha recordat que els EUA són "un soci comercial de primer ordre per Catalunya", amb profunds "llaços històrics d'intercanvis". Sánchez Llibre ha mostrat "confiança" en les institucions europees -les competents en matèria comercial-, però ha exigit també una "posició ferma" de Brussel·les per arribar a acords que no perjudiquin l'economia. Igualment, ha demanat els sectors econòmics catalans "tranquil·litat" malgrat "la incertesa global". "S'ha d'actuar amb prudència, tot esperant que la situació no vagi a més i no es concreti aquest bloqueig anunciat", ha dit Sánchez Llibre.
El 25,2% de les exportacions d’Espanya als Estats Units de l’any 2025, i el 17,5% de les importacions, són catalanes. L’amenaça del president nord-americà de tallar tot el comerç amb l'Estat per la posició de l’executiu sobre la guerra a l’Iran impactaria, per tant, de forma especial a Catalunya, on tenen un gran pes les exportacions de productes farmacèutics, maquinària i cosmètics. En conjunt, el volum de negoci entre Catalunya i els EUA va ascendir l’any passat a 9.239,8 milions d’euros, un 8,5% menys que l’any 2024 per efecte de la política aranzelària i la incertesa generades per la nova administració nord-americana, tal com corroboren a l’ACN des de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa-ACCIÓ.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha secundat el missatge institucional de Pedro Sánchez en relació amb la guerra a l'Iran i en resposta al president estatunidenc, Donald Trump: "No a la guerra", ha afirmat el president català en un missatge a 'X' . Illa ja va reaccionar aquest dimarts a les paraules de Trump. "No som amics de rebre cap coacció de ningú. Tenim les idees clares, respectem tothom i sabem com defensar els interessos de Catalunya", va indicar en relació als interessos econòmics de les empreses catalanes.
No a la guerra. https://t.co/o35j0pqg4V
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) 4 de març de 2026
L’Iran es prepara per acomiadar el seu líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, mort dissabte en els atacs llançats pels Estats Units i Israel contra diversos punts del país. El Consell de Coordinació del Desenvolupament Islàmic de Teheran ha anunciat que la mesquita Imam Khomeini Mosalla obrirà les portes aquest dimecres a les 22.00 hores (hora local) per iniciar una cerimònia multitudinària de comiat que s’allargarà durant tres nits consecutives. Tot i això, a diversos punts del país s'hac fet funerals simbòlics
A symbolic funeral procession for Iran's Supreme Leader Ali Khamenei was held in Najaf, Iraq, as demonstrators condemned US-Israeli airstrikes https://t.co/EYoFNtWbiX pic.twitter.com/kTwi8DRWPA
— Reuters (@Reuters) March 4, 2026
>
El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va denunciar diversos atacs a hospitals, centres d'emergència i personal sanitari a l'Iran i el Líban. "El risc que més treballadors de la salut es comptin entre les víctimes és alt. Això s'ha d'evitar costi el que costi, perquè els paramèdics, els doctors i les infermeres puguin continuar fent una feina que salva vides", ha alertat Tedros en el seu compte oficial a X. A Teheran, la capital iraniana, diverses explosions properes haurien danyat l'Hospital de Motahari i forçat l'evacuació de pacients i personal sanitari l'1 de març, va alertar. A més, a Sarab i a Hamedan, localitats del nord-oest de l'Iran, dos centres d'emergència haurien patit danys i almenys dos membres del personal mèdic haurien resultat ferits.
El Rei i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, van mantenir ahir a la tarda una reunió de més d'una hora al Palau de la Zarzuela centrada en la greu situació internacional desencadenada pels atacs dels EUA i Israel a l'Iran. Segons informa El Periódico, el cap de l'Estat i el cap de l'Executiu van analitzar les conseqüències econòmiques i polítiques a gran escala que aquestes operacions militars poden tenir a escala mundial.
Dos caces F-16 grecs s'han enlairat aquest dimecres des de la base aèria Andreas Papandreou, a la ciutat xipriota de Pafos, per investigar un objecte sospitós detectat a l'espai aeri prop del Líban, en un context d'augment del nivell d'alerta a la regió del Pròxim Orient. La costa del Líban es troba a uns 220 quilòmetres de Pafos. Segons el portaveu del Govern xipriota, Konstantinos Letymbiotis, "s'ha detectat un possible objecte sospitós a l'espai aeri prop del Líban”. Per raons preventives, “les autoritats competents han adoptat totes les mesures necessàries per investigar l'incident i, en cas necessari, respondre-hi”. Després de completar la seva missió de reconeixement, els F-16 han tornat posteriorment a la seva base a Pafos.
L'exèrcit israelià ha ordenat aquest matí als residents del sud del Líban que evacuïn la zona i es traslladin al nord del riu Litani, que marca la frontera de la zona d'exclusió militar entre tots dos països. Segons ha publicat a X el portaveu militar israelià, Avichai Adraee, tot aquell que es quedi a la zona “es posa en perill”, ja que “les activitats terroristes de Hezbol·là obliguen l'exèrcit israelià a actuar”. Des de dilluns, Israel ha atacat posicions de Hezbol·là al sud del Líban després que la milícia xiïta libanesa disparés projectils contra terra israelià en resposta als bombardejos d'Israel i els EUA contra l'Iran. Dimarts, Israel va intensificar la seva presència militar al sud del Líban, prenent noves posicions i ordenant l'evacuació de múltiples localitats. L'advertiment d'aquest dimecres, que s'estén a tota la zona sud del Líban, suposa un pas més.
#Urgent ‼️Advertiment urgent als residents del sud del Líban
— افيخاي ادرعي (@AvichayAdraee) March 4, 2026
🔸Les activitats terroristes de Hezbol·là obliguen l'exèrcit de defensa a actuar contra ell amb força. L'exèrcit de defensa no té intenció de fer-vos mal.
🔸Per la vostra seguretat, heu d'evacuar les vostres cases immediatament. Qualsevol que es trobi a prop d'elements de Hezbol·là o de les seves instal·lacions o dels seus mitjans de combat posa la seva vida en perill.… pic.twitter.com/4yVqByIonw
Les principals borses asiàtiques van continuar aquest dimecres la tendència baixista arran del conflicte a l'Orient Mitjà, amb el principal índex de la Borsa de Seül, el Kospi, liderant les caigudes, després de desplomar-se aquest dimecres un 12,06 %, la seva pitjor caiguda percentual històrica.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha traslladat al seu homòleg alemany la “sorpresa” del Govern perquè el canceller Friederich Merz no sortís en defensa d'Espanya davant les crítiques del president estatunidenc, Donald Trump, i la seva amenaça de suspendre el comerç. Albares, en declaracions a TVE, ha indicat que ha parlat per telèfon amb el ministre d'Exteriors d'Alemanya, Johann Wadepuhl, després del que es va viure la vigília al Despatx Oval. Trump va carregar contra Espanya per no autoritzar l'ús de les bases de Rota i Morón per a l'operació a l'Iran i per no destinar el 5% del PIB a la despesa en defensa. Mertz es va limitar a secundar el mandatari estatunidenc, ratificant que Espanya era l'únic país que no havia accedit a complir l'objectiu fixat per l'OTAN i assenyalant que estava intentant “convèncer” el govern espanyol perquè ho faci.
Brussel·les ha assegurat que està “disposada a actuar” per protegir els interessos de la Unió Europea després que el president dels Estats Units, Donald Trump, hagi amenaçat de tallar la relació comercial amb Espanya. El portaveu comunitari Olof Gill ha reiterat que la Comissió Europea “sempre vetllarà per la plena protecció dels interessos de la Unió Europea”. “Ens solidaritzem plenament amb tots els estats membres i tots els seus ciutadans”, ha afegit aquest dimecres. “Esperem que els EUA compleixin plenament els compromisos”, ha dit sobre l’acord comercial amb Washington de l’agost, que marcava un topall del 15% als aranzels dels EUA a la UE. Cal recordar que Brussel·les té la competència exclusiva en matèria de política comercial al bloc comunitari.
🔴 L'atac submarí a un vaixell iranià davant les costes de Sri Lanka ha causat almenys la desaparició de 101 persones i ferides a altres 78, segons fonts de la marina i del Ministeri de Defensa de Sri Lanka.
En plena guerra amb els Estats Units i Israel, l’Iran ja té nou líder suprem. L’Assemblea d’Experts de la República Islàmica ha elegit Mojtaba Khamenei, fill de l’aiatol·là Ali Khamenei, mort recentment en els atacs conjunts nord-americans i israelians contra territori iranià. Segons el mitjà Iran International, la decisió s’hauria pres sota pressió del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, el poderós estament militar del règim.
L'agència nuclear russa (Rosatom) ha suspès la construcció de la central nuclear Bushehr. En les obres de la planta hi treballaven 639 especialistes russos. El director de l'organisme, Alexéi Lijachiov, ha informat que 94 empleats ja han estat evacuats i uns 200 més seran trets del país a causa dels bombardejos estatunidencs i israelians. Rosatom denuncia que ha perdut el contacte amb els funcionaris de la indústria nuclear iraniana. “No hi ha comunicació telefònica ni electrònica”, ha manifestat Lijachiov. Segons el director de Rosatom, els seus empleats han sentit explosions prop de la central. Rosatom adverteix del risc que suposaria bombardejar una central nuclear que emmagatzema 70 tones de combustible útil i 210 tones de combustible gastat.
Els Estats Units han identificat quatre dels sis militars la mort dels quals ha confirmat fins ara en el conflicte desfermat per l'ofensiva llançada contra l'Iran. El Departament de Defensa ha afirmat que els quatre soldats morts --identificats com a Cody Khork, Noah Tietjens, Nicole Amor i Declan Coady-- eren part d'una unitat d'Iowa de la Reserva de l'Exèrcit dels Estats Units. Així mateix, ha manifestat que tots ells moriren l'1 de març a causa de l'impacte d'un dron contra una instal·lació militar dels Estats Units situada a Port Shuaiba, a Kuwait. "L'incident està sent investigat", ha conclòs en un breu comunicat.
🔴 El Govern espanyol ha anunciat que un Airbus A330 de l'Exèrcit de l'Aire s'enlairarà de la base aèria de Torrejón de Ardoz a les 11:00 hores per anar a buscar els espanyols encallats a Oman. Aquest avió té capacitat per a 300 persones. Exteriors calcula que a l'Orient Mitjà hi ha uns 30.000 espanyols, més de 1.500 catalans.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat el president del Govern, Pedro Sánchez, d'"anar contra la seguretat d'Espanya" pel seu posicionament contra l'atac dels EUA i Israel contra l'Iran, que atribueix als seus interessos electorals. Feijóo s'ha referit a aquest assumpte en una conferència pronunciada al Fòrum Europa a Bilbao, on ha afirmat que Espanya "ha de situar-se al costat dels seus aliats", perquè en cas contrari es queda "sense marc operatiu", alhora que ha demanat a la UE i als Estats Units que no confonguin "el govern en precari" d'Espanya amb el conjunt dels seus ciutadans.
La crítica situación internacional se enfrenta con responsabilidad para defender los intereses de España, no con proclamas que sirvan a los intereses del PSOE. Y se discute en el Congreso, donde el Gobierno debe comparecer inmediatamente.
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) March 4, 2026
Esta es mi opinión 👇 pic.twitter.com/iOkYSOZMHM
Qatar ha arrestat deu persones "sospitoses" de pertànyer a dues cèl·lules de la Guàrdia Revolucionària iraniana que operaven al seu territori per efectuar tasques d'espionatge i sabotatge. Segons l'agència oficial qatariana QNA, set dels detinguts "tenien com a tasca missions d'espionatge i de recopilació d'intel·ligència sobre infraestructures essencials o militars de la nació". La resta "tenien assignada la realització de tasques de sabotatge i estaven entrenats en l'ús de drons". Les autoritats, segons l'agència, van trobar en possessió d'aquestes persones "localitzacions i coordenades d'instal·lacions i complexos sensibles", així com instruments de comunicació i equipament tecnològic. Durant les investigacions, els sospitosos van confessar la seva relació amb la Guàrdia Revolucionària iraniana i van declarar que havien estat assignats per dur a terme missions d'espionatge i subversió".
El coordinador federal d'Esquerra Unida i candidat de Per Andalusia a la Presidència de la Junta, Antonio Maíllo, ha expressat aquest dimecres el seu suport a la resposta de Pedro Sánchez a les amenaces llançades per Donald Trump sobre la suspensió del comerç amb Espanya i ha advertit que "estem en una situació d'abisme com mai des de la Segona Guerra Mundial". "El govern espanyol actua correctament", ha dit el líder federal d'IU, que ha defensat el dret internacional i ha condemnat "atacs que són la llei de la selva". "Ens poden conduir a un abisme en la humanitat, que està amb el risc d'una guerra regional a la zona més delicada del món", ha assegurat.
Els ministres d'Economia del G7 mantindran una reunió la setmana vinent per fer una anàlisi de la situació generada per la guerra a l'Orient Mitjà i avaluar eventualment les respostes necessàries, ha anunciat aquest dimecres el titular francès, Roland Lescure. A la reunió hi participaran també els governadors dels bancs centrals dels països del G7. "Si hem d'afrontar un conflicte que ara és local, però que té repercussions globals, evidentment hem de coordinar-nos, parlar amb els nostres homòlegs", ha destacat Lescure, el país del qual ostenta la presidència de torn del G7.
Estats Units ha ordenat als empleats governamentals no essencials i als seus familiars abandonar els seus consolats a Lahore i Karachi, les dues principals ciutats del Pakistan, davant els riscos de seguretat derivats de l'escalada d'hostilitats entre Washington i Teheran. L'escalada va desfermar protestes al Pakistan contra els atacs nord-americans i israelians a l'Iran, que durant el cap de setmana van deixar almenys 24 morts i més d'un centenar de ferits.
L'Exèrcit israelià afirma haver realitzat fins ahir dimarts unes 1.600 incursions aèries i llançat 4.000 municions en els últims quatre dies d'ofensiva a l'Iran; més que les que va llançar en l'anomenada guerra dels dotze dies del juny de 2025, ha informat el portaveu militar, tinent coronel Nadav Shoshani.
Els Estats Units asseguren que han destruït 15 vaixells de l'Armada iraniana, així com un dels seus submarins més operatius.
Update from CENTCOM Commander on Operation Epic Fury: pic.twitter.com/epEohq64Vf
— U.S. Central Command (@CENTCOM) March 3, 2026
L'Assemblea d'Experts de l'Iran debat l'elecció del nou líder suprem del país, que possiblement serà elegit la setmana vinent, després que Alí Khamenei fos assassinat en un atac israelià-estatunidenc dissabte, va declarar un alt funcionari informat a l'agència Fars. Segons aquesta font no identificada, citada per Fars, la sessió final de l'Assemblea d'Experts —cos de clergues que ha d'elegir el líder suprem— es podria ajornar fins a la setmana vinent, després de la cerimònia fúnebre de Khamenei. Va indicar a més que s'han previst mesures de seguretat al més alt nivell possible per a la celebració de la sessió final.
El preu del gas natural continua pujant aquest dimecres, tot i que ho fa amb menys intensitat que en dies previs, ja que avança un 10 %, fins als 61,30 euros per megawatt hora (MWh), segons dades de Bloomberg. Aquest dimarts, el gas ja va tancar amb una forta revalorització de gairebé el 22%, fins als 54,29 euros, tot i que durant la sessió va arribar a pujar amb més força, fins a situar-se en un màxim de 65 euros. Dilluns, el gas es va disparar un 40,81 %.
🔴 La Força Aèria d'Israel ha iniciat el matí d'aquest dimecres, en el cinquè dia d'ofensiva juntament amb els EUA, atacs "a gran escala" contra Teheran, amb l'objectiu de debilitar el règim, segons un comunicat castrense.
⭕️Las FDI llevaron a cabo una serie de alcances contra los centros de mando del Basij y de la seguridad interna en Teherán pertenecientes al régimen terrorista iraní.
— FDI (@FDIonline) March 4, 2026
Los centros de mando alcanzados eran utilizados por el régimen iraní para mantener el control en todo Irán.
Las… pic.twitter.com/KZlMKkIctR
Acaba la compareixença del president del govern espanyol per valorar la situació internacional. Pedro Sánchez ha reafirmat el "no a la guerra" en el seu discurs i ha exigit la fi de les hostilitats a l'Orient Mitjà. El mandatari ha demanat no repetir "els errors del passat", remetent a la guerra de l'Iraq i el "trio de les Açores", i ha advocat per una solució diplomàtica. "No es pot respondre una il·legalitat amb una altra, així és com comencen els grans desastres de la humanitat", ha avisat Sánchez. Així mateix, ha rebutjat el "servilisme cec i servil" als Estats Units per por de represàlies.
"La pregunta no és si estem a favor no dels aiatol·làs, no ho està ningú a Espanya, tampoc el Govern, és si estem al costat de la legalitat internacional i, per tant, de la pau", ha valorat Sánchez, tot rebutjant el tarannà del règim iranià. El mandatari socialista també ha rebutjat practicar un "servilisme cec i servil" per "por a les represàlies".
El president del govern espanyol exigeix la fi de les hostilitats a l'Orient Mitjà i la cerca d'una solució diplomàtica. "No es pot respondre una il·legalitat amb altra, així és com comencen els grans desastres de la humanitat", ha asseverat Sánchez, que sosté que Espanya és un membre de ple dret de la comunitat internacional i té dret a "exigir".
Sánchez resumeix la seva posició amb el "No a la guerra". El president del govern espanyol demana no repetir "errors del passat" i remet a la guerra de l'Iraq, que va portar "un món més insegur i una vida pitjor". Aquella va ser el "regal" del "trio de les Açores", ha apuntat Sánchez, tot assenyalant l'auge del terrorisme.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, comença el seu discurs expressant la seva solidaritat amb els països atacats "indiscriminadament" pel règim de l'Iran. El mandatari ha expressat la seva preocupació pel tancament de l'estret d'Ormuz i les conseqüències econòmiques. "Hem d'estar preparats per a l'escenari que això sigui una guerra llarga", ha avisat Sánchez.
A punt de comparèixer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per valorar l'actualitat internacional. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat de tallar relacions comercials amb Espanya després que l'Executiu de Sánchez hagi condemnat el seu atac a l'Iran i hagi rebutjat que s'utilitzin les bases militars de Rota i Morón de la Frontera per a l'operació Fúria Èpica.
El president del Govern, Pedro Sánchez, farà una declaració institucional aquest dimecres 4 de març per fer una valoració dels últims esdeveniments internacionals, segons traslladen fonts de la Moncloa. Sánchez es dirigirà als ciutadans a les 9 hores en una intervenció sense preguntes, després que aquest dimarts Donald Trump amenacés amb un "embargament" a Espanya i un possible tall de tota relació comercial, després de la negativa d'Espanya que els Estats Units utilitzi les bases Rota i Morón per a la seva ofensiva contra l'Iran.
La Xina ha rebutjat aquest dimecres que el comerç sigui emprat com a arma o com a eina de pressió política, després que el president estatunidenc, Donald Trump, amenacés de tallar les relacions comercials amb Espanya per la seva postura davant la guerra de l'Iran. "El comerç no ha de ser utilitzat com a arma ni com a instrument", ha afirmat en roda de premsa la portaveu en cap del Ministeri xinès d'Exteriors, Mao Ning, en resposta a preguntes sobre les declaracions del mandatari estatunidenc.
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha apostat per la fermesa davant les amenaces de Donald Trump de tallar relacions comercials amb Espanya. Després d'insistir que les competències de les negociacions comercials dels 27 estats membres “corresponen a la Comissió”, ha assenyalat que “als Estats Units no els interessa trencar relacions comercials amb la UE” i que “l'important és mantenir-se ferm”. “Vam veure una cosa semblant fa un mes, amb amenaces en to fanfarró sobre Groenlàndia”, ha recordat, “i hi va haver una reacció immediata dels socis de la UE i dels mercats”.
L'exèrcit israelià considera que la milícia xiïta libanesa Hezbol·là “va cometre un greu error en unir-se a la campanya” d'atacs de l'Iran en resposta als bombardejos dels EUA i Israel iniciats dissabte. “Va caure en una emboscada estratègica”, va afirmar ahir a la nit el comandant del comandament militar Nord d'Israel, el general Rafi Milo, que es va reunir amb els comandaments militars israelians que operen a la frontera amb el Líban. Al seu entendre, Israel, que ja dimarts va prendre noves posicions dins de territori libanès, “no s'aturarà fins que hagi assestat un cop dur” a Hezbol·là. A més, no es posen límits als bombardejos: “Atacarem l'organització amb força a tot el Líban: a Beirut, Tir i Sidó”. Segons les xifres de l'exèrcit israelià, els seus atacs ja han assolit 250 objectius al Líban. Aquest mateix matí han llançat nous atacs, que se sumen a les xifres ofertes ahir a la nit per Milo.
A prop de l'estret d'Ormuz, l'enclavament fonamental per al comerç petrolier del golf Pèrsic que l'Iran ha tancat, l'agència britànica d'Operacions Comercials Marítimes ha informat d'un atac contra un vaixell mercant. S'ha produït a l'est de Fujairah, als Emirats Àrabs Units. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que oferirà escorta militar, en alguns casos, per al comerç marítim que transiti per l'estret.
Durant aquesta matinada, diversos països de la regió del golf Pèrsic aliats dels Estats Units han tornat a patir atacs amb míssils i drons. El Ministeri de Defensa de l'Aràbia Saudita ha informat de la intercepció de nou drons en el seu espai aeri. Dues hores més tard, han destruït dos míssils de creuer sobre la ciutat d'Al-Kharj. Per la seva banda, Kuwait ha informat també de la intercepció de diversos elements "hostils", les restes dels quals han caigut sobre zones residencials i han matat una nena. El govern de Qatar ha rebut un atac amb dos míssils iranians contra la base militar d'Al Udeid, que alberga efectius estatunidencs.
Paral·lelament, continua el front al Líban. L'exèrcit israelià ha llançat nous atacs aquesta matinada, en aquest cas contra la ciutat de Baalbek, a l'est del país. L'ofensiva ha deixat quatre morts i sis ferits. També s'ha advertit un atac contra un hotel a Hazmieh, prop de Beirut, segons informa l'agència de notícies libanesa ANN. Per la seva banda, Hezbollah ha atacat durant tot el dimarts posicions del nord d'Israel, com la base naval de Haifa o un tanc a Metula.
Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) asseguren haver identificat nous míssils de l'Iran cap al seu territori. Els serveis d'emergències israelians no han informat d'impactes i han assegurat que els seus sistemes defensius "estan operatius per interceptar l'amenaça". De moment tampoc han donat xifres de víctimes, però els serveis sanitaris del Maguén David Adom han sortit a atendre "diversos ferits". Les autoritats del país hebreu havien enviat missatges d'alerta als telèfons mòbils de la població de les zones afectades.
Nova nit de foc creuat a l'Orient Mitjà, en el que ja és el cinquè dia des de l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Israel assegura haver bombardejat desenes de centres de comandament estratègics de la Guàrdia Revolucionària iraniana i de la força palamilitar Basij.
El tancament de l'espai aeri als països del Golf Pèrsic ha provocat l'anul·lació de centenars de morts i ha deixat milers de catalans i espanyols, o bé atrapats en aquells països, colpejats pels bombardejos iranians, o bé en el seu destí de vacances a l'Àsia, ja que la gran majoria de connexions amb aquells països hi fan escala. Ahir, uns 175 espanyols van poder arribar a Madrid en un vol comercial que ha sortit d'Abu Dhabi. “Estem treballant ja amb tots els mitjans, tant terrestres com aeris, per repatriar el màxim nombre d’espanyols”, explicava el ministre d'Exteriors en una compareixença de premsa posterior al Consell de Ministres aquest dimarts.
La guerra a l'Orient Mitjà té un protagonista d'estrena: els drons suïcides. Tant l'exèrcit iranià com el dels Estats Units estan fent servir aquestes naus no tripulades, de baix cost de producció, per atacar posicions de l'enemic tot esquivant les proteccions antiaèries, dissenyades per prevenir altres tipus d'atacs. Anomenats Shahed (màrtirs) a l'Iran, es tracta de naus sorolloses i amb poca càrrega explosiva, però que es llencen acompanyades de míssils balístics per distreure les defenses antiaèries mentre els altres fan diana. Els EUA, de fet, han modelat els seus LUCAS tot seguint l'exemple iranià.
Els primers atacs israelians dissabte passat van acabar amb la vida del líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Khamenei. Aquest dimarts, mentre l'anomenat Consell d'Experts mantenia una reunió per votar el successor de Khamenei al capdavant, políticament i espiritual, del país, l'exèrcit d'Israel ha bombardejat el lloc de la reunió del grup de 88 membres. Els israelians asseguraven que no molt menys de 88 persones eren a l'indret en el moment de l'atac, mentre que els iranians han indicat que l'edifici estava buit i no hi havia ningú en aquell instant.
L'executiu de Pedro Sánchez va respondre tímidament ahir a l'anunci de Trump, advertint l'administració estatunidenca que haurà de respectar tots els acords amb la Unió Europea i bilaterals. "El nostre país compta amb els recursos necessaris per contenir possibles impactes", assenyalaven fonts de la Moncloa, en un intent de Sánchez de mantenir el seu pols amb Trump. A les nou del matí s'espera una compareixença de Sánchez per "valorar els darrers esdeveniments internacionals".
Ahir, el president dels Estats Units, Donald Trump, va descarregar durament contra el govern espanyol de Pedro Sánchez, tot qualificant Espanya com "un aliat terrible". Trump va anunciar que posaria fi a "totes les relacions comercials" amb l'estat i va amenaçar amb un "embargament" com a mesura de resposta a la decisió de Pedro Sánchez de no deixar fer servir les bases de Morón i Rota a l'exèrcit estatunidenc per les seves operacions contra l'Iran.
Bon dia, el conflicte a l'Orient Mitjà segueix una cinquena jornada més després que Israel i els Estats Units llancessin un atac conjunt contra diversos punts de l'Iran per tal d'acabar amb les seves capacitats nuclears i el lideratge de la república islàmica. Les represàlies iranianes i els atacs israeloestatunidencs s'han anat succeint des d'aleshores amb unes 790 víctimes mortals a l'Iran i una desena a Israel, així com sis militars estatunidencs. Avui seguirem tota l'actualitat del conflicte, en directe, des d'ElNacional.cat.