Aprofitant que fa un sol que enamora, m’apropo a la part alta de la ciutat, al restaurant La Venta. Ja fa anys que visito aquesta casa de menjars i sempre en surto satisfet. És ideal per anar-hi a fer qualsevol celebració en família o amb els amics, però també per fer un dinar de feina o simplement gaudir de la seva cuina tradicional catalana en un entorn emblemàtic entre torres burgeses del Tibidabo. El restaurant està situat en un edifici modernista del segle XIX i ofereix unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona. Quasi res!
Per situar-nos, el restaurant va obrir les portes realment l’any 1904 com a Restaurant Viñas. De fet, el primer testimoni que se'n té és del 1906, en forma de targeta postal, però l'any 1950 va canviar el nom i va passar a dir-se La Venta. Posteriorment, el 1975, s'encarreguen del local el Paco Bosch i el Fernando Amat (expropietari de la cèlebre i desapareguda botiga Vinçon), que van transformar els camps de patates del voltant en els menjadors de La Venta, tal com la coneixem actualment.
Enguany el restaurant celebra que fa 75 anys que s'anomena La Venta, però nosaltres ens centrarem en la història recent del restaurant, concretament des que el Lluís Vinyes va assumir-ne el comandament i va evitar-ne el tancament ara fa dotze anys, i que continua al peu del canó envoltat d’un equip excel·lent, tant a la sala com a la cuina, i que manté aquesta cuina tradicional i aquest ambient familiar que tant ens agrada.
El Lluís Vinyes ve del món de les assegurances i m’explica que entre els seus clients hi havia grans empreses del meu poble, la Seu d’Urgell, com la Cooperativa Cadí o la Peusa, però un bon dia li va sortir l’oportunitat de quedar-se el restaurant La Venta, del qual estava enamorat des de feia temps, i com que ell és molt aficionat a la cuina i la gastronomia va pensar que podria gaudir de valent amb aquest negoci, tal com s’ha demostrat al cap dels anys. Així, el Vinyes ens ofereix una cuina catalana magistralment elaborada per apropar-nos a la nostra terra, tot i que alguns plats, com ara les garoines gratinades, una de les especialitats de la casa, formen part del receptari de la cuina clàssica francesa.
Portat per l’alegria, però també per la gana que tinc, no m’estic de res i començo amb uns suggeriments del dia amb productes de temporada, concretament unes carxofes del Prat fregides, favetes fredes amb menta, pèsols del Maresme amb botifarra i uns ceps saltats amb foie, que tot just comencen a treure el cap a les muntanyes. La setmana vinent, segons em comenta el Vinyes, entraran a la carta els espàrrecs de Navarra i les murgues, que preparen a la crema.
M'acabo ràpidament una copa de Muga i m’abraono sobre la cua de bou, que presenten desossada perquè me la pugui menjar més fàcilment i sobre un niu de patata al morter. Veig com a la taula del costat els porten un arròs de caragols per llepar-se'n els dits i en prenc nota per demanar-ho un altre dia.
Tot seguit arriben un parell de plats dels quals se’n senten molt orgullosos per la seva senzillesa: el bacallà amb tomàquet natural i sofregit i el lluç de palangre a la romana amb maionesa.
La Venta és un bon lloc pels qui estimen el menjar senzill i ben fet, un lloc on et sents com a casa. Algú va dir un dia que el manteniment del bon ofici juntament amb l’habilitat de renovar-se són els secrets de tots els restaurants centenaris, i és ben veritat, La Venta n’és un exemple
Tanquem l’àpat amb una mica de dolç: un pastís fi de poma i un suflé calent de xocolata. Tot i així, anoto que un altre dia he de demanar el suflé gelat de taronja que anys enrere elaborava personalment el Francesc Fortí del Racó d’en Binu amb la seva recepta secreta, que anava a La Venta un dia a la setmana, i que actualment elaboren ells mateixos amb la seva pròpia recepta i amb un molt bon resultat.
En definitiva, podem dir que La Venta és un bon lloc pels qui estimen el menjar senzill i ben fet, un lloc on et sents com a casa. Algú va dir un dia que el manteniment del bon ofici juntament amb l’habilitat de renovar-se són els secrets de tots els restaurants centenaris, i és ben veritat, La Venta n’és un exemple, tot un símbol que representa el passat, el present i el futur d'aquesta ciutat tan nostra.