Hi ha poques begudes que representin tan bé l'esperit festiu i refrescant de Mèxic com la michelada. Aquest còctel senzill i alhora savi, barreja perfecta entre cervesa freda, suc de llimona, salses i un toc picant, ha conquerit les terrasses, els bars i els cors de mig món. Però per preparar una michelada com un autèntic mexicà, cal entendre que no es tracta només de tirar ingredients a l'atzar: és una combinació d'equilibri, frescor i picardia que reflecteix la manera mexicana de gaudir de la vida. Perquè sí, es pot fer una michelada a qualsevol lloc, però només a Mèxic s'aconsegueix aquesta barreja exacta entre sabor i actitud.
Com preparar la michelada com un autèntic mexicà
La base de tota michelada és, per descomptat, una bona cervesa rossa i ben freda. A Mèxic, l'habitual és usar marques lleugeres, tipus lager, que es barregen millor amb la resta de sabors. El primer pas consisteix a preparar el got, i aquí és on comença la màgia. S'empelta la vora amb llimona i sal, o fins i tot amb una barreja de bitxo en pols i sal, perquè el primer glop tingui aquest cop saborós i àcid tan característic. Al fons del got s'espremen les llimones, s'afegeix unes gotes de salsa anglesa, un raig de salsa picant, un toc de suc Maggi i un polsim de sal. Alguns afegeixen també salsa de soja, cosa que li dona un matís més fosc i profund.
Després ve la part més important: abocar la cervesa lentament perquè no perdi el gas i es barregi amb els sabors sense formar massa escuma. El resultat ha de ser un líquid escumós, lleugerament tèrbol, de color ambre vermellós. En moltes regions de Mèxic, la michelada també porta unes gotes de suc de tomàquet o clamat, cosa que la converteix en una versió més contundent, perfecta per acompanyar marisc o fins i tot com a remei per a la ressaca. De fet, hi ha qui diu que la michelada “cura el cos i l’ànima” després d’una nit intensa.
Cada mexicà té la seva pròpia versió i el seu secret personal
Per descomptat, cada mexicà té la seva pròpia versió i el seu secret personal. Alguns fan servir cubets de gel per mantenir-la més freda, d'altres afegeixen rodanxes de cogombre o api per donar-li un toc refrescant. Als estats del nord, és comú afegir-hi pols de xili o tajín directament a la beguda, cosa que li dona un sabor més potent i picant. I encara que en altres països s'intenta imitar, l'autèntica michelada es reconeix pel seu equilibri entre acidesa, picantor i amargor, sense que cap domini l'altre. Així que ja ho saps: si vols preparar una michelada com un autèntic mexicà, no et limitis a seguir una recepta. Fes-ho amb passió, amb alegria i sense por del picant. Perquè més que una beguda, la michelada és una celebració líquida de tot el que fa gran la cuina mexicana.