Sempre s'ha dit que els antics egipcis estimaven tant la vida que desitjaven prolongar-la en el més enllà tal com l'havien gaudit a la Terra. I si hi havia alguna cosa essencial en aquesta existència era el menjar. En temps de faraons com Ramses II, els aixovars funeraris incloïen aliments i begudes per garantir una estada còmoda a l'inframon. Per a ells, menjar no era només una necessitat, sinó un autèntic plaer que mereixia acompanyar-los eternament. Les excavacions arqueològiques han revelat que en moltes tombes es dipositaven recipients amb carn d'ànecs, bou, peix sec, pa, figues o dàtils. De vegades, aquests aliments es col·locaven acuradament en prestatges de canya. Aquestes troballes permeten reconstruir una dieta variada i rica, especialment entre les classes més benestants. L'alimentació, com en gairebé totes les èpoques, depenia en gran mesura de l'estatus social.
L'alimentació del faraó Ramsès II
El pa i la cervesa constituïen la base comuna per a tota la població. Ambdós s'elaboraven amb blat i ordi, conreus fonamentals a la vora del Nil. La majoria dels egipcis consumia a més abundants productes vegetals: cebes, cogombres, mongetes, llenties, pèsols i enciams formaven part habitual de la seva taula. També gaudien de fruites com dàtils, magranes, raïm o síndries. Era una alimentació rica en fibra, vegetals frescos i productes locals, cosa que avui associaríem amb una dieta saludable i sostenible.
Tanmateix, les diferències socials marcaven la presència de proteïnes animals. Els pagesos més humils probablement subsistien gairebé exclusivament amb vegetals, mentre que l'elit podia permetre's carn amb freqüència. Aus com ànecs, oques i colomins eren habituals en els banquets, igual que el peix del Nil. No tots els peixos, això sí, eren aptes per al consum: l'oxirrinc, per exemple, era considerat impur per la seva vinculació mitològica amb el déu Osiris.
El pa i la cervesa constituïen la base comuna per a tota la població
Les representacions escultòriques mostren alts funcionaris i sacerdots amb evident sobrepès, símbol de prosperitat en aquella societat. Per als més rics, resistir-se a menjars exquisits com el vi, que fins i tot s'etiquetava indicant l'any i la vinya, resultava complicat. També gaudien de carns grasses com el bou o el porc, menys accessibles per a la majoria.
La cuina egípcia destacava a més per l'ús de condiments i tècniques culinàries sofisticades. Els cuiners feien servir olis, espessidors i espècies per enriquir sopes i guisats. All, comí, coriandre i julivert aportaven sabor, mentre que dàtils, figues, garrofa i mel s'utilitzaven com a edulcorants. La mel, tanmateix, era un luxe reservat a aquells que podien pagar-la. La combinació d'ingredients naturals, espècies aromàtiques i productes frescos demostra un coneixement culinari avançat i sorprenentment equilibrat.