Nomenat “Personatge del segle XX” per la revista Time i convertit en sinònim universal de genialitat, Albert Einstein continua despertant fascinació no només per la seva teoria de la relativitat, sinó també pel seu estil de vida. Més enllà de les frases dubtoses que circulen a les xarxes socials, sí que existeixen documents i testimonis fiables que permeten conèixer millor les seves rutines quotidianes. Vestia de manera informal, caminava diversos quilòmetres al dia, dormia al voltant de deu hores i feia petites migdiades. A més, fumava en pipa i evitava les mitges. Dins d'aquest conjunt d'hàbits, l'alimentació va ocupar un paper cada vegada més rellevant, especialment en els seus últims anys.
Així eren les rutines d'Albert Einstein
Des de jove, Einstein va mantenir horaris relativament estructurats. Segons la seva mestressa de claus, Herta Waldow, recollit al llibre Einstein at Home, el físic esmorzava cada matí almenys dos ous ferrats amb pa. Aquest detall demostra que, durant bona part de la seva vida, no va seguir una dieta estrictament vegetariana. Sobre el dinar hi ha versions diverses: alguns biògrafs assenyalen que li agradaven els espaguetis, mentre que altres, com el periodista Walter Isaacson en la seva biografia Einstein: His Life and Universe, apunten que solia menjar fesols. En qualsevol cas, el seu ritme de treball intens feia que de vegades fins i tot se saltés àpats.
El sopar, abans de canviar els seus hàbits, solia consistir en carns fredes, formatges, fruita i te. Tanmateix, en l'etapa final de la seva vida va adoptar una alimentació pràcticament vegetariana per motius de salut i convicció personal. En una carta escrita el 1954, un any abans de la seva mort, afirmava: “Visc sense greixos, sense carn, sense peix, però em sento molt bé així”. Aquesta declaració reflecteix una decisió conscient orientada a millorar el seu benestar físic i a simplificar la seva dieta diària.
Einstein també va expressar en diverses ocasions la seva simpatia pel vegetarianisme des d'un punt de vista ètic i sanitari. Se li atribueix la frase: “Res no beneficiarà tant la salut humana i augmentarà les possibilitats de supervivència de la vida a la Terra com l'evolució cap a una dieta vegetariana”. Tot i que algunes cites que circulen a internet són difícils de verificar, sí que està documentat que defensava una alimentació més lleugera, amb menor presència de productes animals i major protagonisme d'aliments senzills.
Després de la seva mort el 18 d'abril de 1955, el seu cervell va ser estudiat durant dècades pel patòleg Thomas Harvey. Investigacions posteriors, com les de la neuròloga Marian Diamond el 1985, van revelar particularitats en l'estructura cerebral del científic, com una major proporció de cèl·lules glials. Tot i que no hi ha evidència directa que vinculi la seva dieta amb aquestes característiques, és interessant observar com combinava una alimentació progressivament més austera, activitat física regular i descans abundant.
Està documentat que defensava una alimentació més lleugera, amb menys presència de productes animals
La vida d'Einstein demostra que fins i tot les ments més brillants cuidaven certs aspectes bàsics de la salut. La seva transició cap al vegetarianisme no va ser una moda passatgera, sinó part d'una visió més àmplia sobre el benestar. Un exemple de com la coherència entre hàbits, alimentació i estil de vida pot formar part del llegat d'una figura històrica universal.