Anar a un restaurant i trobar-se amb certes situacions pot resultar incòmode, sobretot quan creiem que estan vulnerant els nostres drets com a consumidors. No obstant això, hi ha algunes pràctiques que, encara que puguin semblar injustes o fins i tot discriminatòries, són perfectament legals a Espanya. La clau rau en els matisos: sempre que l'establiment actuï amb transparència, avisi amb antelació i no vulneri normes d'igualtat o consum, pot aplicar algunes mesures que molts desconeixen. A continuació t'expliquem tres coses que un restaurant pot fer-te legalment, encara que probablement no ho sabies.
3 coses que és legal que et facin en un restaurant
La primera i més polèmica és que poden negar-se a atendre't si hi vas sol. Sí, encara que sembli increïble, no hi ha cap obligació legal perquè un restaurant accepti tots els clients, sempre que el motiu no sigui discriminatori (per exemple, per sexe, raça o religió). En moltes zones turístiques o amb alta demanda, els locals prioritzen les taules per a grups grans o parelles, ja que d'aquesta manera maximitzen els ingressos per torn. Si un restaurant considera que una persona sola "ocupa" una taula que podria generar més benefici, pot decidir no servir-la, sempre que ho faci de manera educada i sense incórrer en un tracte vexatori. És una pràctica cada cop més comuna, sobretot a les zones costaneres i centres urbans amb gran afluència de turistes.
La segona situació que sorprèn molts comensals és que et poden posar un límit de temps a la taula. Això també és totalment legal, però amb una condició: t'ho han d'informar prèviament. Ja sigui mitjançant un cartell visible, una nota a la carta o un avís en fer la reserva, el restaurant pot establir un temps màxim de permanència, per exemple, 90 minuts per torn. Aquesta mesura s'utilitza especialment en locals petits o en aquells amb molta rotació, on es busca garantir que més clients puguin gaudir del servei. Si el límit es comunica amb claredat, no hi ha base legal per reclamar: forma part de les condicions de servei de l'establiment.
El suplement per terrassa es considera un servei addicional
I per últim, una cosa que genera debat cada estiu: cobrar més per seure a la terrassa. Tot i que molts ho consideren un abús, la llei ho empara sempre que estigui degudament indicat. El suplement per terrassa es considera un servei addicional, ja que implica un cost extra per al local (llicència municipal, mobiliari, manteniment, cambrers addicionals…). Per això, et poden cobrar més que si seus a dins, però el preu ha de figurar clarament a la carta o al tiquet. Si ho amaguen o no ho indiquen, aquí sí que estarien incomplint la normativa.
Hi ha pràctiques que, tot i que molestin, formen part del dret de l’hostaler sempre que actuï amb transparència i respecte. Per això, abans d’indignar-se, convé recordar que als restaurants no tot el que sembla “injust” és necessàriament il·legal.