Expressions com "em poses dels nervis" o "aquesta situació em posa dels nervis" són molt habituals en les converses quotidianes de molts catalanoparlants. Tot i això, aquesta construcció no és considerada genuïna en català, sinó que és un calc del castellà "poner de los nervios". La llengua catalana disposa de diverses alternatives pròpies que permeten expressar la mateixa idea d'una manera més natural i correcta.
La forma correcta en català d'una expressió molt coneguda
La influència del castellà en el català oral ha fet que nombroses expressions s'hagin anat incorporant al llenguatge habitual, especialment en àmbits informals. Algunes, però, són considerades castellanismes perquè reprodueixen l'estructura o el significat d'una expressió castellana, malgrat que el català ja disposa de recursos propis per transmetre el mateix missatge.
Quan una persona ens irrita, ens fa perdre la paciència o ens altera, la forma més recomanable és dir que "ens treu de polleguera". Aquesta és una de les expressions més genuïnes del català i una de les més recollides pels especialistes en llengua. Per exemple, en lloc de dir "Aquest soroll em posa dels nervis", hem de dir "Aquest soroll em treu de polleguera".
Una altra opció molt habitual és utilitzar el verb empipar. Així, podem dir "M'empipa que arribin tard" o "Em va empipar molt la seva actitud". També són correctes verbs com irritar, molestar, atabalar, sulfurar, crispar o exasperar, segons el context i la intensitat de l'emoció que es vulgui expressar. Si la situació provoca una gran desesperació, també es poden fer servir expressions com "fer perdre la paciència", "fer tornar boig" o "fer sortir de polleguera", totes plenament integrades en la llengua catalana.
És possible, i necessari, parlar un català més genuí
Els lingüistes recorden que substituir aquests calcs per expressions genuïnes contribueix a preservar la riquesa del català, així com a recuperar formes tradicionals que, en molts casos, continuen ben vives en diferents territoris del domini lingüístic. Aquesta mena de castellanismes són especialment freqüents perquè sovint passen desapercebuts. En sentir-los de manera habitual en converses quotidianes, moltes persones els acaben incorporant sense ser conscients que hi ha alternatives correctes.
Amb petits canvis en el llenguatge del dia a dia és possible parlar un català més genuí sense que el discurs perdi espontaneïtat. Així doncs, la pròxima vegada que algú et faci perdre la calma, millor oblidar el conegut "em poses dels nervis" i optar per formes tan catalanes com "em treus de polleguera", "m'empipes", "m'irrites" o "m'exasperes". El significat serà exactament el mateix, però amb una expressió molt més fidel a la tradició i a la normativa de la llengua catalana.