L'experiència de Yin, un ciutadà xinès resident a Barcelona, reflecteix una realitat que molts immigrants xinesos han viscut: quan es tracta de suport econòmic dins de la família o de la comunitat, els crèdits no es donen per a despeses personals, sinó per invertir en un negoci que generi ingressos i creixement. Aquesta manera de plantejar els diners no és casual, sinó part d'una cultura laboral fortament orientada a l'emprenedoria, a l'estalvi i a l'autosuficiència econòmica, cosa que molts xinesos porten amb si quan emigren a països com Espanya per buscar oportunitats. Encara que no puc revisar directament el vídeo de TikTok que comparteixes, el missatge que transmet Yin coincideix amb patrons àmpliament observats entre emigrants xinesos i les seves estratègies per prosperar fora de la Xina.
La cultura del treball i l'esperit emprenedor
La cultura xinesa tradicional valora el treball dur, la disciplina i la família com a pilars fonamentals per assolir l'estabilitat. A la Xina, conceptes com guanxi (xarxa de relacions) i la solidaritat familiar solen jugar un paper important en les decisions econòmiques i professionals; les famílies inverteixen juntes, comparteixen recursos i confien en negocis familiars per assegurar un futur més sòlid.
Quan molts xinesos arriben a Espanya, aquesta mentalitat es tradueix en un fort impuls cap al treball autònom i l'emprenedoria. Les estadístiques mostren que més de la meitat de les persones d'origen xinès en edat laboral a Espanya estan registrades com a treballadors autònoms, la taxa més alta entre les comunitats estrangeres al país.
Aquest fenomen ha donat lloc a una presència destacada d'emprenedors xinesos en sectors com el comerç al detall, els basars tradicionals, els salons de bellesa, les botigues de moda o les assessories, i fins i tot cafeteries i agències de viatge. Amb el pas del temps, alguns negocis tradicionals com els basars han evolucionat cap a models més especialitzats i diversificats que responen a les noves demandes del mercat.
Per què els préstecs familiars són per a negocis?
Segons el que relata Yin, dins de la comunitat xinesa hi ha una lògica molt clara: els diners han de generar més diners. Els préstecs familiars només s'atorgarien si es destinen a una activitat econòmica concreta —és a dir, a obrir o ampliar un negoci— perquè això permet recuperar la inversió i, amb sort, obtenir beneficis que eventualment beneficiïn tota la família. Aquesta manera de pensar està íntimament lligada a la idea de seguretat econòmica i progrés conjunt, valors molt arrelats en la cultura xinesa.
En molts casos, els recursos per iniciar un negoci provenen inicialment de la família directa o d'un cercle proper, de vegades fins i tot sense interessos, cosa que facilita fer el primer pas per establir un comerç. Quan aquest finançament no està disponible, la comunitat en conjunt pot actuar com una xarxa alternativa de suport, subministrant capital entre coneguts per aixecar botigues o serveis que beneficien el grup.
El sentit de l'esforç i la xarxa familiar
Aquesta actitud també reflecteix un sentit del deure familiar i de l'estalvi profund; a la Xina s'ensenya des de petits a valorar els diners, a evitar despeses innecessàries i a reinvertir els recursos en activitats productives. D'aquesta manera, obrir un negoci no és només una elecció econòmica sinó una estratègia col·lectiva de supervivència i desenvolupament a llarg termini.
Per a moltes famílies xineses a Barcelona i altres ciutats espanyoles, aquesta xarxa de col·laboració econòmica —condicionada al fet que els diners s'utilitzin “per fer negoci”— es converteix en una peça clau per integrar-se en l'economia local i construir un futur més estable lluny del seu país d'origen.