El Tribunal Suprem ha deixat clar que un propietari no pot resoldre el contracte de lloguer per impagament si l'inquilí s'acull al termini de gràcia per saldar el deute abans que se celebri el judici. La sentència, de la Sala Civil del 13 de març de 2019, reforça la figura de la enervació del desnonament, un mecanisme legal que permet a l'arrendatari regularitzar la seva situació econòmica i mantenir el seu habitatge malgrat haver acumulat impagaments, si aquests s'han saldat abans de certa data.
El cas que va asentar jurisprudència implicava un propietari que va demandar el seu inquilí per impagament de rendes i va sol·licitar tant la resolució del contracte com el desnonament. No obstant això, abans de la vista judicial, l'inquilí va pagar íntegrament el que devia, incloent rendes endarrerides, interessos i costes. Malgrat això, el propietari va insistir a procedir amb el desnonament, cosa que va portar el Suprem a pronunciar-se sobre la validesa de la seva reclamació.
En què consisteix l'enervació del desnonament
L'enervació del desnonament és un dret que protegeix l'inquilí en situacions d'impagament puntual. Segons el Suprem, si l'arrendatari va saldar el deute abans del judici i no va existir una altra enervació prèvia, el propietari no pot resoldre el contracte ni procedir a la seva expulsió de forma immediata. Això garanteix que l'habitatge es mantingui i que els problemes econòmics temporals no es tradueixin automàticament en desnonament.
El Tribunal també va subratllar que el propietari només es pot negar a l'enervació si ja havia requerit de pagament fefaent abans de presentar la demanda. En absència d'aquest requeriment previ, el dret del llogater a pagar i mantenir el contracte és absolut, obligant el propietari a acceptar la regularització del deute i a continuar amb l'arrendament, malgrat l'endarreriment.
Implicacions per a inquilins i propietaris
Aquesta sentència protegeix els inquilins que travessen un banc econòmic puntual, assegurant que el desnonament no es produeixi si compleixen amb la seva obligació abans de la resolució judicial. Per als propietaris, suposa la necessitat de documentar correctament els requeriments de pagament i entendre que la primera enervació és un dret legal que no pot ser ignorat.
En resum, la jurisprudència del Tribunal Suprem unifica criteris i deixa clar que els contractes de lloguer no poden ser resolts automàticament per impagaments si l'inquilí corregeix la situació a temps. Aquesta mesura contribueix a equilibrar la relació entre arrendador i arrendatari, evitant desnonaments injustos i garantint la protecció de l'habitatge.