Seguint la dita popular, podríem dir que els tòpics són com els culs: no són la cosa més agradable del món, i tothom té el seu. A tots ens molesten els tòpics que es diuen sobre la nostra terra o la nostra gent (tret que els diguem nosaltres mateixos, és clar, perquè com afirma una altra dita popular catalana: “de la família en diràs, però no voldràs que en diguin”).

🤼‍♂️ Metro de Madrid vs. Metro de Barcelona, quin és millor? Opinen les xarxes
 

📖 Quines són les paraules més llargues del català? Hauràs d'agafar aire per dir-les!
 

Però fins i tot en la molèstia hi ha escales, i no tots els tòpics afecten per igual. N'hi ha alguns que a tots ens molesten especialment, que ens irriten de veritat quan els sentim o ens els diuen. I encara que no existeix, que sapiguem, una enquesta formal del CEO sobre tòpics de catalans, ni quins ens molesten més, segur que si ho penses, i preguntes a altres catalans, més o menys venen tots a posar-te al podi aquests 3:

“Els catalans sou molt garrepes”

Aquest no té misteri, perquè és el tòpic-tòpic. El “Català Garrepa” és un arquetip en si mateix, com l'“Andalús Gandul” o el “Madrileny Xulo”. I com sempre a tot arreu n'hi ha que responen al model, madrilenys que semblen trets d'una sarsuela, andalusos que no fan ni brot, i catalans que són del puny estret i porten els comptes al cèntim. Però, en general, sap greu que t'ho diguin, perquè la majoria ens veiem com a gent normal, que si surt amb amics paga a mitges, o conviden un dia i ja l'altre convidarà el següent… I, a més, qualsevol diria que a la resta d'Espanya la gent va llençant bitllets de 50 € pel carrer. Però res, els “compte-cèntims” ens donen a tots la fama.

“No teniu sentit de l'humor”

Sovint, als catalans se'ns titlla de gent seca i sense sentit de l'humor, i això és una cosa que n'enerva molts, perquè caram, només perquè no anem per les cantonades explicant acudits al primer que passa, no significa que no ens agradi la conya. Una conya que de vegades sembla patrimoni exclusiu dels andalusos (en un altre tòpic que funciona en direcció contrària i, paradoxalment, també emprenya bastants andalusos, sobretot quan es vincula a l'accent).

Doncs ja n'hi ha prou: als catalans ens va la gresca com a qualsevol, el que passa és que tenim un altre estil. Però des dels nostres cantants fins als nostres programes de televisió parlen sobre el nostre sentit de l'humor. Que, si us plau, el programa Polònia porta incomptables anys en antena i ha passat el seu rodet per absolutament tothom, començant pels mateixos catalans, de qualsevol signe polític o ideològic.

“Que macos sou, no sembleu catalans”

Queda per al final la frase que personalment més ràbia fa al signant d'aquesta peça, i que més ràbia fa a tots els catalans als quals ha preguntat alguna vegada. El pitjor és que és una frase que es pronuncia amb la millor de les intencions. Volen dir-te que ets o sou gent molt simpàtica, que s'ho passen bé amb vosaltres. Però és clar, en establir una comparació amb com de desagradables que són els altres catalans, perquè un sempre se sent ferit. I a més, és una frase que sol sentir-se quan surts de viatge, i sempre malbarata l'experiència.

A tu també t'enutgen aquests tres tòpics o n'hi ha algun altre que t'irrita encara més?