Volar llargues distàncies té alguna cosa de màgic: connectar continents en hores i contemplar albes des de 10.000 metres d'altura. Però també té un preu físic: el jet-lag. El pilot Ramon Vallès ho resumeix amb una frase impactant: “He dormit sense parar, 20 hores i 30 minuts” després d'un vol de llarga distància. Aquest tipus de son profund i prolongat no és casualitat, sinó una resposta del cos a una fatiga acumulada i a la dessincronització del rellotge biològic, quelcom habitual entre professionals que creuen múltiples fusos horaris amb freqüència.
Com afecta el jet-lag als qui creuen fusos horaris
Els pilots d'avions transoceànics (vols entre Europa i Amèrica, o entre Europa i Àsia) afronten jornades laborals intenses que combinen llargues hores de vol amb diferències horàries dràstiques. Tot i que la legislació aeronàutica regula estrictament les hores de vol i el descans mínim obligatori per garantir la seguretat, aquests professionals no deixen d'estar exposats a canvis freqüents en el rellotge biològic.
Un pilot amb rutes transatlàntiques pot, per exemple, enlairar-se de Madrid a la nit, creuar diversos fusos horaris i aterrar a Nova York al migdia local, per després tornar a Espanya creuant novament aquests mateixos fusos. En una mateixa setmana poden experimentar desajustos de 5, 6 o 8 hores, cosa que altera els ritmes naturals del son, la vigília, la temperatura corporal i els cicles hormonals.
El jet-lag és precisament aquest desfasament temporal entre el rellotge intern i l'hora local de destinació. Matemàticament, no hi ha manera adaptar"" instantàniament el cos a una nova zona horària: els ritmes circa-diaris triguen diverses jornades a reajustar-se. Això significa que un pilot pot sentir son intensa quan hauria d'estar despert o, com en el cas de Ramon Vallés, dormir 20 hores sense interrupció quan finalment té l'oportunitat de descansar.
Els efectes del jet-lag inclouen:
-
Son molèstia extrema i dificultat per concentrar-se
-
Alteracions en l'apetit i la digestió
-
Irritabilitat o sensació de malestar general
-
Dificultats per dormir durant les nits locals
-
Rendiment cognitiu reduït temporalment
Per a algú que maneja aeronaus, aquestes conseqüències no només són incòmodes, sinó que també són un desafiament seriós a l'hora de complir amb responsabilitats de seguretat i operatives.
Com mitigar el jet-lag dins del possible
Tot i que és impossible eliminar el jet-lag de soca-rel, existeixen estratègies per reduir-ne l'impacte:
-
Ajustar gradualment els horaris de son: abans d'un vol llarg, ajustar progressivament els temps de descans cap a la zona horària de destinació pot facilitar la transició.
-
Dormir bé abans del viatge: arribar descansat al vol ajuda a acumular "reserva" de son.
-
Hidratació constant i evitar estimulants (cafeïna o alcohol) durant el vol.
-
Exposició controlada a la llum solar en arribar a destinació: la llum natural ajuda a reajustar el ritme circadiari.
-
Dormidetes estratègiques: fer dormidetes curtes pot ajudar a alleujar la somnolència sense interferir amb el son nocturn local.
Per a pilots com en Ramon, moltes d'aquestes estratègies són part de la rutina professional, però el cos sempre acaba manifestant l'esforç acumulat. Dormir 20 hores i mitja no és un rècord ni una anècdota aïllada, sinó un reflex de com l'organisme "recupera" després d'un llarg període sotmès a desfasaments horaris continus.
Jet-lag, feina i descans
El jet-lag no és un mite ni una exageració; és una realitat fisiològica que afecta tan viatgers freqüents com aquells que volen per feina. Per als pilots, que creuen fusos horaris regularment, l'adaptació del rellotge biològic és un procés constant, i el son perllongat —com el que va viure Ramon Vallés— és una manifestació de la necessitat del cos de restablir un equilibri que els vols prolongats i els canvis horaris alteren de forma continuada.