Cada vegada més jubilats espanyols estan mirant cap a l'estranger per estirar la seva pensió, i Tailàndia s'ha convertit en una de les destinacions més comentades. Rafa, un jubilat espanyol que cobra al voltant de mil euros al mes, assegura que la seva situació econòmica va canviar per complet quan va decidir mudar-se al sud-est asiàtic.
“A Espanya, arribava el dia 25 del mes i no tenia ni un duro”, explica. Amb una pensió modesta i el cost de vida cada vegada més alt, explica que cada mes era un exercici de supervivència econòmica per poder assumir tots els costos associats a una vida austera. El lloguer, el menjar i les despeses bàsiques absorbien pràcticament tots els seus diners sense poder-se donar cap gust.
Una pensió que a Tailàndia rendeix molt més
La realitat que viu ara és molt diferent. Rafa assegura que un dels canvis més grans ha estat el cost de l'habitatge. “La casa em costa uns 100 euros al mes”, afirma. Aquesta despesa, que en moltes ciutats espanyoles amb prou feines cobriria uns dies de lloguer, en algunes zones de Tailàndia permet viure en apartaments senzills però còmodes.
La resta de despeses també són molt més baixes que a Espanya. Menjar fora, moure's en transport local o fer la compra en mercats tradicionals resulta molt més econòmic que a Espanya. Segons explica, amb la seva pensió pot cobrir totes les despeses bàsiques sense la pressió constant d'arribar just a final de mes. De fet, amb mil euros viu realment bé. Aquest és un dels motius pels quals molts jubilats estan valorant destins amb un cost de vida més reduït.
Una decisió cada vegada més comuna
El fenomen dels jubilats expatriats no és nou, però s'està intensificant en els últims anys. Països del sud-est asiàtic, algunes zones de Llatinoamèrica o fins i tot certes destinacions del Mediterrani s'han convertit en alternatives per a aquells que busquen viure millor amb una pensió limitada.
En el cas de Tailàndia, el clima, el cost de l'habitatge i la facilitat per trobar serveis quotidians fan que molts estrangers s'hi instal·lin durant llargs períodes. Rafa no ho planteja com una vida de luxe, sinó com una manera de recuperar tranquil·litat econòmica. “Aquí visc més tranquil”, resumeix. Amb la seva pensió d'uns mil euros al mes, assegura que pot cobrir despeses, gaudir de l'entorn i, sobretot, deixar enrere l'angoixa de veure com els diners desapareixien abans d'acabar el mes.