El govern de Romania ha caigut aquest dimarts després que el Parlament aprovés una moció de censura impulsada pels socialdemòcrates i secundada per forces d’ultradreta. El primer ministre conservador, Ilie Bolojan, es mantindrà en funcions fins a la formació d’un nou executiu, en un escenari marcat per la incertesa política i econòmica. La moció ha tirat endavant amb 281 vots, molt per sobre dels 233 necessaris, gràcies a l’aliança entre el Partit Social Demòcrata (PSD) i diverses formacions ultranacionalistes. Entre aquestes, l’Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), segona força del Parlament, així com SOS i el Partit dels Joves (POT). El líder del PSD, Sorin Grindeanu, ha justificat el suport a la iniciativa assegurant: “Desitjo que continuem amb aquesta coalició, fer coses realment bones pels romanesos. Durant 10 mesos no es governa com caldria. És el nostre deure deixar de banda l'orgull partidari i trobar una bona solució per a Romania”. 

La ruptura arriba després de mesos de tensions dins l’executiu i de l’aplicació de dures mesures d’ajust per reduir el dèficit públic, el més elevat de la Unió Europea. Aquestes polítiques, que inclouen pujades d’impostos i la congelació salarial al sector públic, han impactat en el creixement econòmic i han disparat la inflació fins a prop del 10%. En la seva defensa, Bolojan ha afirmat: “Fa 10 mesos, vaig arribar en una situació difícil per fer allò correcte, no allò que és popular, sinó allò necessari. No ho vaig provocar, ho vaig trobar i no vaig poder amagar-ho”. També ha defensat les reformes assegurant que “la Comissió Europea va validar aquesta trajectòria”.

I ara què?

Amb la caiguda del govern, el president romanès, Nicușor Dan, haurà d’obrir consultes amb els partits per proposar un nou candidat a primer ministre. Aquest disposarà de deu dies per obtenir la confiança parlamentària. Si no ho aconsegueix, el país podria encaminar-se cap a noves eleccions legislatives. La crisi política també genera preocupació en l’àmbit econòmic, ja que els mercats temen que la inestabilitat afecti el compromís de Romania amb la reducció del dèficit i posi en risc l’accés als fons europeus. De fet, la moneda nacional, el leu, ja ha caigut a mínims històrics davant l’euro abans de la votació.

En aquest context, el president ha volgut enviar un missatge de calma i ha reafirmat el rumb proeuropeu del país: “Totes les opcions que tinc al cap, ja siguin majoritàries o minoritàries, en termes de la composició del govern, es basen en el suport majoritari dels partits prooccidentals”. La situació arriba en un moment delicat, un any després d’unes eleccions presidencials marcades per la polèmica i l’auge de l’extrema dreta. Ara, amb els equilibris parlamentaris trencats, Romania afronta una nova etapa d’incertesa política amb conseqüències encara imprevisibles.