L'Audiència Nacional ha condemnat a tres anys i sis mesos de presó al comissari de la policia espanyola jubilat José Manuel Villarejo com a autor d'un delicte de revelació de secrets de particulars amb difusió a tercers, comès per funcionari públic, segons ha comunicat el tribunal aquest dimarts. El motiu de la condemna a Villarejo és per l'accés no autoritzat i la seva distribució a dos mitjans de comunicació del contingut de la targeta d'un mòbil sostret el novembre de 2015 a Dina Bousselham, en aquells dies assessora del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias. La Fiscalia demanava per al comissari cinc anys de presó per aquest procediment, conegut com a cas Dina.

A la sentència, el tribunal també imposa a Villarejo el pagament d'una indemnització a Bousselham i a Iglesias de 5.000 i de 1.000 euros, respectivament, quantitats de les quals respondrà en qualitat de responsable civil subsidiari l'Administració General de l'Estat. La secció quarta de l'Audiència Nacional ha reduït el càstig a Villarejo en aplicar-li l'atenuant de dilacions indegudes pel temps transcorregut entre la formació de la present peça separada en 2017 i el seu enjudiciament. Villarejo acumula condemnes (també absolucions) per espionatge a rivals polítics i empresarials.

 

Condemnes i judicis

Actualment, el comissari Villarejo és jutjat en el cas Kitchen, per controlar l'extresorer del PP, Luís Bárcenas, i destruir la caixa B del finançament del partit. Villarejo també ha reconegut que va participar en l'operació Catalunya contra polítics catalans sota el mandant de l'expresident Mariano Rajoy, malgrat que cap jutjat espanyol ho investiga.

Robatori de dades

L'actual condemna és pel cas Dina, peça separada 10 de la macrocausa Tàndem. Van ser inicialment jutjats, al costat de Villarejo, el director de la revista Interviú, Alberto Pozas i el subdirector, Luis Rendueles, que van quedar exonerats quan l'acusació particular i la Fiscalia van retirar els càrrecs contra ells.

Segons els fets provats de la sentència, l'1 de novembre de 2015, persones desconegudes es van fer subreptíciament amb efectes personals de Dina Bousselham i del seu llavors parella quan es trobaven en un establiment comercial, entre ells un terminal de telefonia mòbil d'ella. Amb posterioritat, el 19 de gener de l'any següent, es va fer arribar a la seu del Grup Zeta un sobre que contenia la targeta d'emmagatzematge externa que havia estat connectada al telèfon pertanyent a Dina Bousselham. S'afegeix que els arxius que contenia la citada targeta telefònica van ser examinats en la seu del Grup Zeta per Alberto Pozas i Luis Rendueles, director i periodista de la revista Interviú, pel director editorial Miguel Ángel Liso Tejada i pel president del Grup editorial Antonio Asensio Mosbah.

Segons la resolució, Antonio Asensio, vao rdenar que no s'anava a publicar en cap dels mitjans de comunicació del Grup Zeta cap informació procedent dels arxius que contenia la targeta telefònica.  I, en creure que pel seu contingut podria pertànyer a Pablo Iglesias, en aquelles dates secretari general del partit polític Podemos, el va citar en la seu del Grup Zeta. L'endemà, una vegada que Iglesias va examinar el contingut de diversos dels seus arxius, va recuperar la targeta, que va retenir en el seu poder durant sis mesos sense informar d'això a Dina Bousselham, lliurant-la-hi transcorregut aquest període temporal i sense que quedi acreditat que la retornés danyada i que això impedís visualitzar el seu contingut.

Segons el tribunal, amb anterioritat a la devolució de la targeta a Pablo Iglesias, Alberto Pozas, qui havia fet una còpia íntegra del contingut, va contactar juntament amb Luis Rendueles amb l'acusat José Manuel Villarejo, a qui li van fer lliurament de la citada targeta telefònica.

La targeta contenia arxius amb documents interns de Podemos, diverses dades bancàries, arxius de vídeo i àudio, altres documents amb arxius de caràcter íntim i personal, entre ells fotografies de Dina, i diversos grups de xats de Telegram en el qual estaven donats d'alta altres membres de la cúpula del citat partit polític.
 

Cap encàrrec oficial sobre Podemos

L'Audiència Nacional afirma que en aquestes dates Villarejo “no tenia encomanada cap funció en el seu àmbit policial relacionada amb la formació política Podemos ni relativa a algun dels seus integrants, no emetent per aquesta circumstància nota informativa cap a la Direcció Adjunta Operativa (DAO) de la seva actuació i de la informació rebuda”.

El tribunal assenyala que Villarejo va descarregar els arxius del mòbil en un llapis de memòria, entre abril i juliol de 2016, i els va entregar a periodistes del seu cercle de confiança perquè elaboressin i publiquessin diverses informacions en descrèdit de Podemos, i del llavors secretari general Pablo Iglesias Turrión.

En la sentència, el tribunal sosté que en la data dels fets Villarejo es trobava en servei actiu en el Cos Nacional de Policia, sent Comissari destinat en la Direcció Adjunta Operativa entre el 13 de gener de 2011 i el 22 de juny de 2016, en què es va jubilar. Assegura que es va valer “de les funcions que desenvolupava relacionades amb intel·ligència policial, maneig de fonts i captació d'informació, per a accedir, sense mediar recerca policial o judicial alguna, a informacions facilitades per periodistes sense comptar amb l'anuència de qui procedia la mateixa, subministrant-la a uns altres igualment professionals del periodisme que les publicaven”.
 

“Invasió” a la intimitat

Per tot això, el tribunal afirma que tant Dina Bousselhan com Pablo Iglesias han de ser indemnitzats, en ser “obvi que actes com el jutjat produeixen per la seva mera existència un mal moral en la humiliació, desprotecció i vulneració de les més íntimes dades personals”.

“Certament —afegeixen els magistrats—, delictes com el que ara s'enjudicia, en el qual es produeix una invasió del nucli de la intimitat, fan sorgir implícitament una presumpció de mal moral, segons ha reiterat el Tribunal Suprem, que no requereix prova suplementària, i difícilment pot negar-se que existeixi, en produir en la víctima sensacions d'inseguretat, desprotecció, desassossec, pesar i preocupació”.