La història de Pilar Vaquerizo, jubilada i afectada per un expedient de regulació d'ocupació (ERO), ha ressonat amb força a les xarxes socials. Amb 44 anys cotitzats, Pilar denuncia que després de ser inclosa en un ERO que considera injust, la seva pensió de jubilació final es va reduir en un 24 %. El seu cas posa en evidència alguns dels reptes del sistema de pensions espanyol, especialment quan una sortida prematura del mercat laboral impacta negativament en la quantia final de la pensió.
El sistema de jubilació a Espanya
A l'Estat espanyol, la pensió pública es calcula en funció de dos factors principals: els anys cotitzats i la base reguladora, que s'obté a partir de les bases de cotització dels últims anys de feina. Com més anys i més aportacions, més gran serà la pensió que es percep en arribar a l'edat legal de jubilació. Actualment, l'edat legal de jubilació s'està situant de forma progressiva als 66 o 67 anys, depenent de l'any de naixement del treballador. Per rebre el 100% de la pensió, cal assolir aquesta edat i complir amb un mínim d'anys cotitzats (normalment 15). No obstant això, si un treballador decideix o es veu obligat a jubilar-se abans de l'edat legal, s'apliquen coeficients reductors que penalitzen la quantia de la pensió perquè s'anticipa el cobrament de beneficis que encara no correspon rebre.
És precisament aquest ajust el que explica la pèrdua d'un 24% de la pensió quan la jubilació s'avança, fins i tot havent cotitzat molts anys.
Què són els ERO i com perjudiquen els treballadors?
Un ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) és un procediment legal que permet a una empresa acomiadar un grup de treballadors quan travessa dificultats econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. En teoria, els ERO estan regulats per protegir tant l'empresa com el treballador, proporcionant un procés estructurat —amb l'obligació de negociar amb representants dels treballadors— abans de procedir a acomiadaments col·lectius.
No obstant això, diferents veus han denunciat que alguns ERO es converteixen en sortides forçoses de treballadors grans o amb menor ocupabilitat, amb condicions que no sempre són favorables. Això pot forçar la sortida del treballador del mercat laboral abans d'hora, moltes vegades amb acords de rescissió de contracte que inclouen compensacions econòmiques, però no garanteixen manteniment de drets futurs, com la pensió màxima o jubilació sense penalització.
Per què un ERO pot reduir la pensió un 24 %?
Quan un treballador com la Pilar, amb 44 anys cotitzats, perd la feina a causa d'un ERO i opten per jubilar-se anticipadament, la seva pensió es veu afectada per dos factors interrelacionats:
-
Edat de jubilació anticipada: com que no assoleix l'edat legal completa, el sistema aplica coeficients reductors. Aquests coeficients estan dissenyats per compensar el fet que la persona comenci a cobrar la pensió abans del previst, cosa que en redueix la quantia final.
-
Període de cotització i bases de cotització: encara que la Pilar tenia un llarg historial de cotització, el fet que el seu últim període laboral acabi abans d'hora pot influir en el càlcul de la seva base reguladora. Segons la normativa vigent, les cotitzacions dels últims anys tenen més pes en el càlcul de la pensió, i una interrupció pot disminuir la mitjana final.
En conjunt, aquestes dues circumstàncies es poden traduir en una reducció significativa de la pensió —com el 24 % denunciat per la Pilar— fins i tot quan s'ha treballat durant dècades.
Quines opcions tenen els afectats?
Els treballadors afectats per un ERO tenen diverses opcions, encara que no totes eviten la penalització:
-
Negociar condicions més favorables en l'ERO, incloent-hi acords de formació o recol·locació interna.
-
Valorar altres sortides laborals abans d'optar per la jubilació anticipada.
-
Assessorar-se amb experts en dret laboral i previsió social per avaluar si la sortida pactada respecta tots els seus drets i si hi cap recurs.
En definitiva, el cas de la Pilar posa en evidència que perdre la feina per un ERO pot tenir efectes duradors més enllà de l'acomiadament immediat, afectant directament el dret a una pensió digna després de dècades de feina. Per això, tant treballadors com representants sindicals i advocats han d'estar alerta per minimitzar els impactes negatius en el futur dels qui han dedicat tota la seva vida laboral a cotitzar.