Pablo, 67 anys: “Em neguen la jubilació i m'obliguen a treballar 715 dies més, on treballo ara?”

A 67 anys, en Pablo va pensar que finalment arribava el moment de gaudir de la seva jubilació després de dècades de feina. Però en un vídeo recent va explicar la seva frustració: “Em neguen la jubilació i m'obliguen a treballar 715 dies més, on treballo ara?”. Aquesta situació, encara que dolorosa en l'àmbit personal, s'emmarca en la realitat actual del sistema de pensions espanyol, on l'edat legal, els anys cotitzats i els requisits específics determinen quan una persona pot retirar-se amb dret a la seva pensió contributiva.

Com funciona la jubilació a Espanya? Requisits i edats

A Espanya el sistema públic de pensions està regulat per la Seguretat Social, i depèn de dos factors principals: l'edat del treballador i els anys cotitzats a la Seguretat Social al llarg de la seva vida laboral.

Actualment, i segons la normativa vigent que s'aplica progressivament des de la reforma de pensions del 2013, l'edat legal de jubilació està augmentant gradualment. Per al 2026, l'edat serà:

• 65 anys si el treballador ha cotitzat almenys 38 anys i 3 mesos.

• 66 anys i 10 mesos si no ha assolit aquest període mínim de cotitzacions.

Aquests canvis formen part d'una transició que busca portar l'edat legal fins als 67 anys per al 2027, i que reflecteixen pressions demogràfiques i econòmiques en la Seguretat Social.

A més de l'edat, hi ha un altre requisit: tenir un mínim de 15 anys cotitzats, amb almenys dos d'ells dins dels últims 15 anys abans de la jubilació per tenir accés a una pensió contributiva (encara que sigui reduïda). Per poder cobrar la pensió completa (100%), se solen exigir cotitzacions molt més grans, properes a 36 o 38 anys, depenent de l'any.

Per això, encara que en Pau hagi arribat als 67 anys, no n'hi ha prou amb l'edat: si no ha cotitzat prou o no compleix els requisits exigits per a la jubilació ordinària, la Seguretat Social pot retardar la seva jubilació oficial, que és el que ell descriu amb aquests “715 dies més”. En termes pràctics, això significa gairebé dos anys addicionals de cotització abans de poder sol·licitar la pensió.

La regla que obliga a treballar més quan no s'han complert anys suficients de cotització respon a la idea que el sistema ha de garantir una base de cotitzacions que sostingui la pensió futura, així com protegir la sostenibilitat financera del conjunt de jubilats.

Per què aquesta situació afecta tantes persones?

L'augment progressiu de l'edat de jubilació respon a diversos reptes:

• L'envelliment de la població i la menor proporció de treballadors actius per cada pensionista.

• La necessitat d'equilibrar ingressos i despeses del sistema de repartiment, on els treballadors actuals financen les pensions actuals.

• Requisits més estrictes per cobrar al 100%, que empenyen molts a romandre més temps en actiu si no assoleixen un nombre elevat d'anys cotitzats.

Segons estadístiques recents, l'edat mitjana efectiva de jubilació a Espanya ja supera els 65 anys, cosa que reflecteix que moltes persones continuen treballant més enllà de l'edat legal per necessitat o per millorar la seva pensió.

Què suposa per a Pablo continuar treballant?

Per a algú com en Pablo, que ja ha dedicat dècades al mercat laboral, que li demanin 715 dies addicionals de feina, pot suposar:

• Més esforç físic i mental en una etapa de la vida on moltes persones esperen descansar.

• Incertesa sobre trobar feina a una edat en què la majoria d'empreses no busquen contractar, cosa que intensifica la seva preocupació: “on treballo ara?”

• Retards a accedir als drets que ha guanyat amb les seves cotitzacions, encara que legalment estiguin validats per a un període posterior.

Casos com el de Pablo il·lustren com les reformes del sistema i els requisits actuals influeixen directament en la vida dels treballadors grans, i com complir amb els anys de cotització necessaris pot, en alguns casos, implicar seguir en actiu fins a gairebé els 68 o més, sobretot si no s'assoleixen els períodes mínims quan correspon.

En definitiva, el cas de Pablo no és aïllat, sinó part d'una tendència a Espanya on l'edat legal de jubilació, els requisits de cotització i l'esforç per sostenir el sistema de pensions obliguen molts a treballar més anys del que inicialment esperaven.