Existeix la creença estesa que només aquells que no treballen poden accedir a ajudes públiques, però la realitat és molt diferent. A Espanya, les persones que tenen feina sí que poden sol·licitar i cobrar ajudes de fins a 1.500 euros, sempre que compleixin determinats requisits. L'exemple més clar és l'ingrés mínim vital (IMV), una prestació estatal dissenyada no només per a aquells que estan aturats, sinó també per a treballadors amb ingressos insuficients.
L'IMV funciona com una xarxa de seguretat econòmica: si una persona treballa, però no assoleix el nivell de renda considerat mínim per viure amb dignitat, l'Estat cobreix la diferència fins a arribar a una quantia garantida. És a dir, no penalitza l'ocupació, sinó que la complementa.
Què és l'ingrés mínim vital i com funciona
L'ingrés mínim vital és una prestació gestionada per la Seguretat Social, l'objectiu de la qual és **reduir la pobresa laboral i l'exclusió social**. Està adreçada tant a persones soles com a unitats de convivència, i la seva quantia varia segons el nombre de membres de la llar i els seus ingressos totals.
Un punt clau és que treballar no exclou de l'IMV. Si una persona té un salari baix i no supera els llindars màxims fixats per la Seguretat Social, pot continuar rebent l'ajuda. L'IMV actua com un complement de renda: si, per exemple, la renda garantida per a la teva situació és de 900 euros i els teus ingressos laborals són de 600, l'IMV cobrirà els 300 restants.
En alguns casos, sumant salari i prestació, l'ajuda total pot assolir xifres properes als 1.500 euros mensuals, especialment en llars amb fills o altres persones a càrrec. El sistema està dissenyat per incentivar l'ocupació, evitant que acceptar una feina suposi perdre automàticament l'ajuda.
Catalunya: IMV i renda garantida de ciutadania
A Catalunya, el sistema presenta una particularitat important. A més de l'IMV, existeix una ajuda autonòmica pròpia: la renda garantida de ciutadania (RGC). Aquesta prestació té un enfocament similar, però és gestionada per la Generalitat.
El fet rellevant és que ambdues ajudes es poden combinar, encara que no es dupliquen. L'IMV continua sent una prestació estatal i s'aplica de la mateixa manera a tot Espanya, inclosa Catalunya. La RGC actua com a complement autonòmic, cobrint la diferència si l'IMV no arriba als imports garantits per la normativa catalana.
En la pràctica, això significa que una persona que treballa a Catalunya i té ingressos baixos pot accedir a l'IMV i, si compleix els requisits, a un complement de la RGC, aconseguint més protecció econòmica que en altres comunitats.
Un canvi d'enfocament: protegir el treballador
Aquest model trenca amb la idea clàssica que les ajudes són incompatibles amb l'ocupació. Al contrari, reconeix que treballar no sempre garanteix arribar a final de mes. L'IMV i la RGC busquen assegurar un mínim vital sense desincentivar l'activitat laboral, oferint estabilitat, reduint la precarietat i permetent que moltes persones treballadores no quedin atrapades en la pobresa malgrat tenir feina.
En definitiva, treballar i rebre ajudes no només és possible, sinó que forma part del nou enfocament de protecció social a Espanya.