Cuidar un familiar dependent a casa és una de les tasques més invisibles i sacrificades que existeixen. A Espanya, milers de persones —en la seva majoria fills i filles— deixen la seva feina o redueixen dràsticament la seva jornada per atendre pares grans, persones amb discapacitat o familiars en situació de dependència. El que molts desconeixen és que existeix una ajuda pública que permet que aquest temps de cura compti com anys cotitzats per a la jubilació, sense que el cuidador hagi de pagar res de la seva butxaca. És, probablement, una de les prestacions menys conegudes i més valuoses del sistema de dependència.
Aquesta mesura està vigent tant a Catalunya com a la resta del país, ja que forma part del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), regulat en l'àmbit estatal. El seu objectiu és clar: protegir els qui cuiden, evitant que el preu d'atendre un familiar sigui una vellesa sense drets.
Què és la cotització com a cuidador no professional
Quan una persona és reconeguda oficialment com a cuidador no professional d'un familiar dependent, queda donada d'alta a la Seguretat Social, tot i que no rebi un salari. En aquest cas, és l'Estat qui assumeix el pagament íntegre de les cotitzacions, sense cap cost per al cuidador.
Això implica diversos beneficis clau. En primer lloc, aquest temps suma anys per a la jubilació, exactament igual que si s'estigués treballant. També compta per a altres prestacions, com una possible incapacitat permanent o l'accés futur a determinades ajudes contributives. I el més important: no cal pagar absolutament res, ni quotes mensuals, ni aportacions especials.
A efectes legals i de cotització, és com si el cuidador estigués treballant, encara que la seva tasca es realitzi dins de la llar i sense remuneració econòmica directa.
Qui se'n pot beneficiar i com funciona
Aquesta ajuda està pensada principalment per a familiars que cuiden a casa, normalment fills que atenen els seus pares, encara que també pot aplicar-se a altres vincles familiars. El requisit fonamental és que la persona cuidada tingui reconeixement d'un grau de dependència i que el cuidador figuri com a responsable principal de la seva atenció.
Un cop concedida la prestació per dependència, es formalitza l'alta del cuidador no professional a la Seguretat Social. Des d'aquell moment, l'Estat es fa càrrec de totes les cotitzacions, mes a mes, mentre duri la situació de cura.
Durant anys, aquesta mesura va estar limitada o infrautilitzada, però actualment està plenament activa i finançada, precisament per corregir una injustícia històrica: que cuidar impliqui empobrir-se o quedar-se sense pensió en el futur.
Un dret clau que continua sent desconegut
Malgrat el seu enorme impacte, moltes persones cuidadores no saben que existeix aquesta possibilitat. I això provoca que milers de cuidadors perdin anys de cotització que podrien estar sumant legalment. En un context d'envelliment de la població i pensions cada cop més ajustades, aquesta ajuda es converteix en una eina essencial de protecció social.
Cuidar no hauria de penalitzar. Gràcies a aquesta mesura, cuidar també compta, i compta per a una cosa tan important com garantir una jubilació digna.