Pau Cubarsí ha explicat com apareix el català dins del vestidor de la selecció espanyola. El central del Barça reconeix que, en accions dels entrenaments, als futbolistes catalans els surten expressions en la seva llengua sense pensar-hi. Lluny de generar tensió, la situació es converteix en motiu de bromes entre companys i forma part de la convivència del grup.
"Com a catalans ens surt de dins", va resumir Cubarsí en parlar del tema. El defensa va explicar que durant un rondo van aparèixer diverses paraules en català i que alguns companys van aprofitar per vacil·lar-los. L'escena reflecteix una relació espontània amb l'idioma, ja que no existeix una decisió conscient d'utilitzar-lo, sinó que apareix de manera automàtica en moments d'intensitat, confiança o reacció ràpida.
Amb Eric Garcia el català surt de forma natural
Amb Eric Garcia, la situació és encara més natural. Ambdós comparteixen vestidor al Barça, es coneixen des de fa anys i utilitzen el català amb fluïdesa. Cubarsí reconeix que amb ell intenta parlar-lo perquè els surt de forma més directa. És la llengua en la qual moltes vegades s'entenen millor i en la qual determinades expressions apareixen sense necessitat de traduir-les.
Això no impedeix que amb la resta de companys utilitzi el castellà sense cap problema. Cubarsí va deixar clar que es comunica perfectament amb tots i que l'idioma mai ha suposat una barrera dins de la Selecció. La presència de diversos jugadors catalans fa que algunes paraules es colin en entrenaments, converses o bromes, però el funcionament del grup continua sent normal.
Les bromes formen part de la convivència
L'anècdota també mostra com el vestidor incorpora les particularitats de cada jugador sense convertir-les en un conflicte. En un grup format per futbolistes de diferents comunitats, accents i costums, les bromes internes ajuden a crear complicitat. Que aparegui una paraula en català durant un rondo pot acabar provocant una imitació o una resposta divertida dels qui no el parlen.
Cubarsí parla del tema amb tranquil·litat perquè per a ell no existeix cap contradicció. Pot utilitzar el català amb l'Eric, canviar al castellà amb altres companys i sentir-se igualment còmode en ambdós contextos. La frase "ens surt de dins" resumeix precisament aquesta naturalitat. L'idioma forma part de la seva vida quotidiana i apareix quan menys ho pensa, també dins d'una concentració d'Espanya. Per al central, no és una reivindicació ni una provocació, sinó un costum personal que els seus companys coneixen, respecten i, de tant en tant, aprofiten per convertir en una broma del vestidor.