Les peculiaritats ortogràfiques de les llengües sovint ens sorprenen, i una d’aquestes excepcions en castellà es dona amb el verb salir. Hi ha un cas en què l'ús de l'imperatiu d'aquest verb en combinació amb un pronom es pot pronunciar i dir, però, seguint les recomanacions de la RAE, no es pot escriure. T'expliquem l'insòlit i únic cas de la paraula que es pot dir en castellà, però no es pot escriure (i que, curiosament, en català sí).
👉 Aquesta és la paraula catalana amb més significats diferents
😲 Quines són les paraules més llargues del català?
Imagina que un entrenador de futbol vol deixar ordres escrites en castellà a un jugador sobre com reaccionar durant un partit. Suposem que li vol dir que, quan vegi l'altre equip avançar, surti ràpidament i li faci front a un oponent. En aquest cas, l'entrenador hauria de fer servir l'imperatiu del verb salir (sal) combinat amb el pronom le (que es refereix a l'altre jugador o equip).
Un entrenador català resoldria la situació utilitzant l'expressió surt-li (imperatiu de sortir més el pronom li). Escriuria: "Surt-li al pas!". L'entrenador castellà podria fer servir aquesta mateixa expressió de forma oral durant el partit ("¡Sal-le al paso!") però es trobaria amb una dificultat a l'hora de voler deixar la nota al paper: la norma escrita no admet que la combinació sal + le es converteixi en salle o sal-he. Així, tot i que és totalment possible dir aquesta paraula en l’àmbit oral en castellà, ja que es pronuncia correctament, en teoria, no es pot escriure.
Per què aquest mot es pot escriure en català però no en castellà
Segons la Real Academia Española (RAE) no es pot escriure com salle perquè, en castellà, no es permet la terminació -lle en paraules comunes. Aquesta combinació de lletres no existeix dins del sistema ortogràfic espanyol per a paraules que no siguin noms propis o derivats d’altres llengües, com ara el cognom francès La Salle.
Davant d'aquesta norma, moltes persones utilitzaven un guió per separar les dues parts de la paraula, com sal-le, per tal de solucionar el problema ortogràfic. No obstant això, les Acadèmies de la Llengua van prendre una decisió el 2010 que va generar debat: en aquesta edició de les normes ortogràfiques, es va eliminar l’ús del guió com a solució en aquestes combinacions enclítiques. D'altra banda, la RAE també considera incorrectes altres grafies com ara un punt al mig o un punt volat. Per tant, l'única solució normativa que dona la RAE en aquest cas és evitar escriure la paraula.
Aquesta decisió va ser motiu de crítiques en el seu moment perquè, en efecte, crea una excepció insòlita en el sistema ortogràfic del castellà: la de tenir una paraula que es pot dir, però no es pot escriure. Altres llengües no tenen aquesta restricció tan estricta, i és per això que es considera una anomalia dins de la gramàtica espanyola.
En contrast amb el que passa en castellà, el català ofereix una solució molt més senzilla i flexible. En català, la combinació equivalent seria surt (imperatiu de sortir) i el pronom li, que en conjunt formen surt-li. Aquesta construcció és totalment correcta tant en la parla com en l’escriptura, i no presenta cap dificultat ortogràfica.
El català, com a llengua romànica propera al castellà i al francès, permet l’ús dels pronoms enclítics d’una manera molt més directa. Així, formes com surt-li, dona-li o porta-li són perfectament vàlides en català. Aquesta flexibilitat ortogràfica permet evitar les complicacions que es presenten en el cas de salle en castellà i facilita l'expressió tant oral com escrita.
Propostes d'alternatives ortogràfiques
Davant d’aquesta restricció ortogràfica, diversos lingüistes i experts han suggerit possibles solucions. Una opció seria buscar noves grafies que permetin escriure la combinació de manera correcta sense infringir les normes. Tanmateix, fins ara no hi ha consens sobre quina seria la millor manera d'abordar aquest problema.
L’especialista en tipografia i ortografia Martínez de Sousa, per exemple, ha defensat que l’ús del guió s’hauria de considerar una solució vàlida per a aquest cas excepcional. A la seva obra Ortografía y ortotipografía del español actual, Martínez de Sousa argumenta que el guió seria una solució raonable per mantenir la coherència ortogràfica sense deixar els parlants sense una opció per escriure correctament una forma que es pot pronunciar perfectament.
En aquest sentit, Martínez de Sousa suggereix que, tot i que les Acadèmies de la Llengua espanyoles han decidit eliminar el guió, aquesta eina s'hauria de mantenir en casos excepcionals, com el de salle, on ens enfrontem a una situació clarament única. De fet, aquesta situació es pot considerar com una "excepció dins d’una excepció", ja que és poc habitual trobar una paraula que no es pugui escriure correctament segons les normes vigents.