Un equip internacional ha analitzat fil per randa el genoma, el metabolisme, el microbioma i l’epigenoma de Maria Branyas Morera, nascuda el 1907 i reconeguda com la persona més longeva del món fins a la seva mort el juliol de 2024, amb 117 anys i 168 dies. L’estudi, publicat a Cell Reports Medicine, obre una finestra única sobre els secrets biològics i d’estil de vida que poden explicar la seva extraordinària longevitat.
1. Genètica protectora
Tot i tenir telòmers molt curts (un marcador típic d’envelliment), aquesta dona presentava variants genètiques rares i protectores. Estaven relacionades amb:
- Una millor funció immune.
- Protecció cardiovascular,
- Resistència cognitiva
- Un metabolisme mitocondrial més eficient.
Què ens ensenya el cas de Maria Branyas: Encara que no podem escollir els nostres gens, però ara que ja tenim identificats els gens protectors, el que sí que podem imitar són els seus efectes protectors amb hàbits que afavoreixin el cor, el cervell i la immunitat.
2. Inflamació mínima
Les anàlisis de sang de Branyas revelaven nivells extraordinàriament baixos d’inflamació crònica, un dels grans acceleradors de l’envelliment. Els marcadors inflamatoris estaven per sota dels valors habituals en població d’edat avançada.
Com aconseguir-ho? Una dieta antiinflamatòria (Mediterrània), exercici suau i evitar factors proinflamatoris (tabaquisme, obesitat, estrès crònic).
3. Metabolisme del greix eficient
El seu perfil lipídic era gairebé perfecte: colesterol HDL alt, triglicèrids baixos i colesterol LDL en forma de partícules grans i estables. Tot plegat s’associa a menys risc cardiovascular i de demència.
Claus pràctiques: menjar greixos saludables (oli d’oliva, peix blau, fruits secs), reduir els saturats i fer activitat física regular.
4. Microbioma rejovenit
Un dels trets més sorprenents de Maria Branyas és que tenia un intestí ple de bifidobacteris, bacteris “bons” que normalment disminueixen amb l’edat. A més, menjava tres iogurts al dia durant 20 anys, fet que probablement afavoria aquest equilibri microbià.
Com reforçar-lo? Amb probiòtics naturals (iogurt, kefir), fibra vegetal i una dieta Mediterrània.
5. Epigenètica més jove
Les anàlisis de metilació de l’ADN mostraven que les seves cèl·lules “sentien” dècades menys de les que marcava el carnet d’identitat: fins a 23 anys de diferència segons alguns rellotges epigenètics.
Què aprenem d'això? Això apunta que certs hàbits (dieta equilibrada, exercici, socialització) poden alentir l’envelliment biològic.
6. Absència de malalties greus
Mai va patir càncer ni malalties neurodegeneratives, dues de les grans causes de mort en la vellesa. Els investigadors apunten que la combinació de gens protectors, baixa inflamació i metabolisme saludable en podria ser la clau.
7. Estil de vida actiu i mediterrani
A banda dels factors biològics, la seva rutina incloïa:
- Dieta mediterrània equilibrada,
- Son regular i reparador,
- Vida social activa,
- Passejades i activitats com tocar el piano, llegir o fer jardineria.