Maria Branyas, la superàvia catalana que va batre el rècord mundial de viure 117 anys, tenia característiques biològiques associades a una longevitat saludable, com un bon microbioma, però alhora presentava senyals d'envelliment extrem, segons assenyala l’estudi de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, publicat aquest dimecres en la revista Cell Reports Medicine. L'estudi, liderat pel cap del grup d'Epigenètica del càncer de l'Institut, Manel Esteller, inclou l'anàlisi completa de les mostres obtingudes de Maria Branyas abans de morir i constitueix l'estudi més exhaustiu fins a la data sobre una supercentenària. L’anàlisi elaborada sobre les mostres conclou que el cas de les persones supercentenàries s'explica per una "dualitat" en què hi ha la "presència simultània de senyals de vellesa extrema i longevitat saludable".
Una de les conclusions de l'estudi és que les persones supercentenàries no arriben a aquestes edats per un retard general de l'envelliment, sinó per tenir factors de "longevitat saludable". En el cas de Branyas, l'estudi indica que presentava "senyals inequívocs de vellesa", com ara telòmers molt curts (les puntes dels cromosomes), un sistema immunitari proinflamatori i una població envellida de limfòcits-B, però alhora també tenia característiques genètiques associades a la neuro i cardioprotecció, que eviten la demència i les deficiències cardíaques, baixos nivells inflamatoris, un microbioma dominat per bifidobacteris beneficiosos molt joves, com els d’una nena, i una edat biològica 23 anys inferior a la cronològica, que la van ajudar a evitar contraure malalties greus a la seva edat. Com que Branyas no va tenir cap patologia greu, aquest estudi permet distingir clarament l’envelliment de la malaltia i els seus efectes en la longevitat.
Es pot tractar l’envelliment com una malaltia?
El cas de Maria Branyas ofereix una visió global dels efectes de l'envelliment sobre l'organisme que podrien ser útils per a buscar maneres de contrarestar-los, segons els investigadors. En aquest sentit, amb aquesta informació, científics de tot el món podran comprendre millor el procés natural de fer-se gran i plantejar estratègies per abordar-lo específicament, de la mateixa manera que es tractaria una malaltia. Atès que l'envelliment del sistema sanguini s'associa estretament amb una major incidència de càncers hematològics, com la leucèmia i les síndromes mielodisplàstiques, els resultats d'aquest estudi sobre supercentenaris també podrien oferir valuoses pistes per aprofundir en la comprensió d'aquestes malalties, segons indica el cap d'aquest, Manel Esteller.
Pel que fa a l'estil de vida, l'equip investigador destaca que elements com una alimentació saludable, una xarxa de relacions estimulant i diversa i l'absència d'hàbits tòxics podrien explicar la llarga vida de Branyas. En tot cas, els investigadors consideren que, amb les dades obtingudes, és prematur poder vincular les característiques biològiques de Branyas a aquests hàbits concrets.