Per a Margaret Chen, empresària d’origen xinès, hi ha una mentalitat laboral molt clara dins de la seva comunitat: treballar no només per guanyar diners, sinó per aprendre contínuament i, amb el temps, convertir-se en propietaris dels seus propis negocis. Aquesta afirmació, recollida en el seu vídeo, resumeix una filosofia que molts emprenedors xinesos comparteixen i que explica en gran manera el dinamisme de la diàspora xinesa en països com Espanya.
La cultura del treball a la comunitat xinesa
La cultura laboral a la Xina està profundament influenciada per valors tradicionals com la disciplina, el sacrifici, la perseverança i l'orientació a resultats. Des d'edats primerenques, s'ensenya que és important aprendre constantment, millorar habilitats i construir una base sòlida per al futur. En aquest context, el treball no es veu simplement com una obligació, sinó com una oportunitat de desenvolupament personal i econòmic.
Margaret Chen subratlla que molts xinesos no es conformen amb feines temporals o de baixa qualificació; fins i tot quan comencen en feines modestes, ho fan amb la mirada posada a aprendre habilitats transferibles: atenció al client, gestió d'inventaris, logística, idiomes o comercialització. Aquesta mentalitat converteix experiències laborals que per a altres podrien ser merament funcionals en escalons cap a l'emprenedoria.
Aquest enfocament es relaciona amb una visió a llarg termini: “treballar per aprendre, no només per cobrar”. És a dir, cada feina serveix per adquirir competències, observar com funciona un negoci i, eventualment, estar preparats per gestionar-ne un de propi.
Metes, objectius i tipus de negocis
Un cop s'ha guanyat experiència i s'identifica una oportunitat en el mercat local, molts membres de la comunitat xinesa solen fer el pas a l'emprenedoria. A Espanya, això es tradueix en una presència significativa d'empresaris xinesos en sectors com:
-
Comerç al detall (botigues de moda, basars, botigues de productes importats)
-
Restauració i hostaleria (restaurants, cafeteries, menjar per emportar)
-
Distribució i logística
-
Serveis de bellesa i cura personal
-
Agències de viatges i serveis turístics
Tot i que aquests sectors poden variar amb el temps i segons la ciutat, el comú és que aquests negocis sorgeixen d'una combinació d'adaptació al mercat local i coneixements portats des de la Xina.
A més, a diferència dels qui emprenen només per necessitat, molts xinesos ho fan amb preparació estratègica, havent après en feines anteriors aspectes rellevants com la gestió financera, l'atenció al client o el control d'estoc. Margaret Chen destaca que aquesta aspiració constant d'aprendre i progressar fa que la comunitat tingui una important presència empresarial en àrees urbanes competitives.
D’empleats a propietaris
La transició de treballador a empresari no sempre és senzilla. Requereix risc, inversió i capacitat d'adaptació. Tanmateix, la filosofia que descriu Margaret Chen —treballar aprenent per, amb el temps, ser propietaris de negocis propis— s'ha demostrat efectiva per a moltes famílies xineses a l'estranger.
Aquest model també té impacte comunitari: els negocis gestionats per xinesos no només generen ingressos personals, sinó que creen ocupació, diversifiquen l'oferta local i enforteixen les xarxes econòmiques entre immigrants i habitants locals. Així, l'objectiu de ser empresari no es veu com a egoista, sinó com una forma d'aportar a la comunitat i elevar el nivell de vida familiar.
En resum, la cultura laboral xinesa descrita per Margaret Chen no es tracta només de treballar intensament: es tracta de treballar amb propòsit, aprendre contínuament i, amb aquest coneixement, esdevenir líders i creadors de negocis que contribueixin tant al seu entorn com al seu propi progrés.