Viure un hivern a l'Àsia oriental no és el mateix que suportar-lo a Catalunya. I això és precisament el que ha descobert Marc, un català que resideix a Corea i que ha quedat impactat per una escena que, assegura, mai hauria imaginat veure. Les temperatures han descendit fins als -15 graus i, tot i així, hi ha qui surt al carrer amb pantalons curts i xancletes, com si el fred no anés amb ells. Una cosa inimaginable per a una persona que no sol veure temperatures tan baixes a la seva vida.

Una escena que desafia qualsevol lògica mediterrània

“Aquí la gent passeja en xancles i pantaló curt a -15 graus”. Amb aquesta frase es resumeix el xoc cultural que Marc ha viscut durant els dies més crus de l'hivern. Per a algú acostumat al clima mediterrani, on el fred ja resulta intens quan el termòmetre s'acosta als zero graus, contemplar aquesta imatge resulta, senzillament, desconcertant.

I és que per a un català mitjà, -15 graus no són només una xifra, són sinònim de bufanda gruixuda, abric tèrmic i mans congelades malgrat dur guants. La realitat és que en moltes ciutats de Catalunya, temperatures així paralitzarien la rutina diària i omplirien els carrers de roba de màxima protecció. No obstant això, a Corea i també al Japó, segons explica, és possible veure persones caminant amb total naturalitat en pantalons curts i xancles malgrat el gel i l'aire tallant. Això sí, no durant un llarg període de temps.

Resistència especial al fred o simple costum

D'aquesta manera, el que per a Marc és una situació insòlita, per a molts locals forma part de la normalitat hivernal. L'escena de joves, i no tan joves,  desplaçant-se sense a penes abric mentre el termòmetre marca xifres negatives trenca tots els esquemes de qui arriba des del sud d'Europa. La realitat és que la percepció del fred no és universal. Influeixen factors culturals, l'adaptació progressiva al clima i fins i tot la infraestructura dels edificis i el transport.

En bona part de l'Àsia oriental, els hiverns són extremadament freds cada any, i la població hi conviu des de la infància. Per a un català nouvingut, en canvi, aquest contrast tèrmic suposa un autèntic xoc físic i mental. Així doncs, el que per a Marc és gairebé una temeritat, per a molts d'allà és simplement rutina. Una mostra més de com el clima no només marca el paisatge, sinó també els costums i la resistència quotidiana dels qui l'habiten.