Julio Iglesias ha parlat en diverses ocasions de la seva faceta com a pare amb una sinceritat poc habitual. El cantant, acostumat durant dècades a una vida marcada per gires, viatges i llargues temporades fora de casa, reconeix que la seva manera d'exercir la paternitat va estar molt lluny de la imatge tradicional d'un pare present en el dia a dia.
"Un bon pare va de moltes coses, porta els nens a l'escola, els demana les lliçons, jo mai vaig fer això en la meva vida", va arribar a reconèixer. Una frase amb la qual Iglesias no intenta presentar-se com un exemple, sinó admetre que la seva carrera professional va ocupar una part enorme del seu temps durant els anys en què els seus fills creixien.
Julio Iglesias reconeix el que no va fer com a pare
El cantant explica que mentre altres pares podien acompanyar els seus fills al col·legi, ajudar-los amb els deures o compartir rutines quotidianes, ell estava construint una carrera internacional que l'obligava a passar contínuament d'un país a un altre.
La seva reflexió té també un component de justificació personal. "Era el meu temps, era la meva vida i gràcies a aquest temps, ara ells tenen el temps necessari", va assenyalar. Iglesias considera que aquelles dècades de feina van permetre construir una estabilitat econòmica de la qual posteriorment s'ha beneficiat la seva família.
Una manera diferent d'entendre la paternitat
Les seves paraules plantegen una visió molt particular sobre el que significa ser pare. Iglesias reconeix que no va estar present en moltes petites escenes quotidianes que solen construir la relació entre pares i fills, però entén que la seva aportació va estar en un altre lloc: treballar, generar patrimoni i garantir oportunitats. Això no significa que aquesta forma de paternitat sigui necessàriament traslladable a altres famílies. El mateix cantant parteix precisament de reconèixer allò que no va fer i d'acceptar que un pare tradicionalment considerat present compleix funcions que ell va deixar en mans d'altres persones.
Amb el pas dels anys, Julio Iglesias ha pogut mirar aquella etapa des d'una altra perspectiva. La seva carrera li va permetre convertir-se en un dels artistes espanyols més coneguts internacionalment, però també va tenir un cost evident en temps familiar. La seva frase resumeix aquesta contradicció. Iglesias no s'atribueix el model del pare que porta els seus fills a l'escola o supervisa cada lliçó. La seva manera d'entendre-ho va ser diferent: dedicar gran part de la seva vida a la feina pensant que aquest esforç acabaria donant als seus fills una cosa que ell també valorava enormement, la possibilitat de disposar del seu propi temps.