Juanma Lorente advocat laboralista: ''Quan tu empresa no t'està donant feina, és assetjament laboral''

L'advocat laboralista Juanma Lorente ha generat impacte amb una afirmació que molts treballadors viuen, però no sempre identifiquen: quan l'empresa deixa de donar-te feina de forma deliberada i prolongada, pot considerar-se assetjament laboral, i això és una cosa que un treballador pot denunciar. Tot i que no tenim accés directe al vídeo enllaçat, l'anàlisi que fa Lorente coincideix amb l'enfocament jurídic contemporani sobre el tracte injust i discriminatori en l'àmbit laboral.

Tipus de relació laboral i contractual a Espanya

Abans d'entrar en l'assetjament laboral, és important distingir els tipus de relacions laborals i contractuals que existeixen a Espanya:

1. Contracte indefinit: relació estable, sense data de fi, amb drets complets i protecció màxima davant acomiadaments injustos.

2. Contracte temporal: relació amb una durada limitada (obra, servei, interinitat), que finalitza quan es compleix el terme pactat.

3. Contracte a temps parcial: jornada reduïda respecte a la completa, proporcional als drets i salaris.

4. Contracte de formació o pràctiques: vinculat a la capacitació professional o acadèmica del treballador.

5. Relació laboral especial: inclou categories específiques com empleats de la llar o pràctiques acadèmiques, amb drets adaptats.

En tots els casos, la relació laboral es basa en el fet de prestar un servei retribuït sota la direcció de l'ocupador. Però el que no sempre es té clar és que, tot i que el contracte estigui vigent, el treballador té drets més enllà de simplement presentar el seu cos a l'empresa.

Què es considera assetjament laboral?

L'assetjament laboral o mòbing és una forma de maltractament en l'àmbit del treball que es caracteritza per conductes repetides, hostils i abusives que tenen com a objectiu humiliar, intimidar o aïllar el treballador. Pot manifestar-se de moltes maneres: agressions verbals, humiliacions, crítiques constants injustificades, càrregues de treball irrealistes o, tal com assenyala Juanma Lorente, l'eliminació deliberada de tasques del treballador sense motiu objectiu.

Quan un empleat no rep feina durant llargs períodes, no només es veu privat d'activitat professional, sinó que pot ser sotmès a una forma d'exclusió i degradació laboral. Aquesta pràctica pot tenir efectes similars a un acomiadament encobert: genera desmotivació, estrès, inseguretat, aïllament social i professional, i una clara pèrdua d'oportunitats de desenvolupament dins de l'empresa.

Per què és assetjament laboral que l'empresa no et doni feina?

La jurisprudència laboral i els experts com Lorente sostenen que l'ús de maniobres que provoquen inactivitat prolongada sense causa justificada pot constituir assetjament laboral quan es demostra que l'empresa actua amb la intenció de perjudicar el treballador. Alguns elements que poden indicar aquesta conducta són:

• Retirada injustificada de tasques o responsabilitats, sense una reassignació raonable.

• Exclusió sistemàtica de reunions, projectes o activitats de treball.

• Manca d'explicacions objectives o manca de comunicació formal.

• Persistència en l'eliminació de funcions sense un motiu organitzatiu vàlid.

En aquests escenaris, el treballador no només pateix una pèrdua de motivació, sinó que també pot veure afectats els seus salaris, el seu desenvolupament professional i la seva reputació interna. A més, la inactivitat prolongada pot dificultar la cerca de feina futura, ja que genera llacunes d'experiència sense explicació clara.

Com actuar si ets en aquesta situació?

Si un treballador creu que la manca d'assignació de tasques forma part d'un patró d'assetjament laboral, pot:

• Sol·licitar una reunió formal amb recursos humans o direcció, deixant constància escrita de la seva demanda.

• Recopilar proves (correus, comunicacions, comparatives amb companys, registres d'inactivitat).

• Contactar amb un advocat laboralista per avaluar la possibilitat d'una denúncia per assetjament.

• Presentar una papereta de conciliació davant el SMAC o CMAC (segons comunitat), pas previ obligatori abans de demandar.

La decisió judicial dependrà de si es demostra la intenció de l'empresa de perjudicar el treballador, la persistència del comportament i l'impacte en la salut i l'estabilitat laboral de l'empleat.

En definitiva, no rebre feina no sempre és una situació neutral: quan forma part d'un patró deliberat d'exclusió, pot constituir assetjament laboral, i el treballador té eines legals per defensar els seus drets.