Josep Pedrerol ha convertit el futbol en el centre de pràcticament tota la seva trajectòria professional, però la seva relació amb aquest esport va començar d'una manera molt diferent. Abans de convertir-se en un dels periodistes esportius més recognoscibles d'Espanya, també va somiar amb ser dins del terreny de joc. El problema és que, segons ell mateix ha reconegut, no tenia el nivell necessari per arribar lluny com a futbolista.
En una entrevista amb El Español, Pedrerol va resumir aquella situació amb una frase molt clara: "Només em quedava ser àrbitre o periodista, i vaig apostar pel segon". El futbol l'apassionava, però com a jugador no veia un camí real. Així que va decidir mantenir-se a prop d'aquest món des d'una altra perspectiva.
El periodisme va aparèixer com l'alternativa per seguir a prop del futbol
L'elecció va acabar marcant tota la seva vida. Pedrerol va trobar en la ràdio i la televisió una forma de viure l'esport des de dins, encara que sense posar-se les botes. Amb el temps va acabar construint una carrera lligada gairebé per complet a l'actualitat futbolística, primer en diferents mitjans i després al capdavant de formats propis.
La seva frase també mostra fins a quin punt tenia clar que volia continuar vinculat al futbol d'alguna manera. No ho planteja com una decisió presa des de la distància, sinó gairebé com una conseqüència natural després de comprovar que no es convertiria en jugador professional.
Abans del periodisme també va practicar rugbi a Montjuïc
Curiosament, la seva joventut esportiva no es va limitar al futbol. Pedrerol també va jugar al rugbi en un equip de Montjuïc, una etapa molt menys coneguda de la seva vida i que demostra que l'esport sempre va estar molt present abans fins i tot de començar la seva carrera en els mitjans. Anys després va arribar fins i tot a compartir imatges d'aquella època, en les quals alguns seguidors van trobar certa semblança amb el conegut com "El pequeño Nicolás". Una comparació anecdòtica que va acabar donant encara més visibilitat a una faceta que molts espectadors desconeixien.
El que sí que sembla clar és que Pedrerol sempre va voler mantenir-se a prop de la competició. Si el futbol com a jugador no funcionava, calia trobar una altra porta d'entrada. Finalment va triar el periodisme i va acabar convertint aquella alternativa en la seva professió durant dècades. El que va començar com una forma de no allunyar-se del futbol va acabar sent precisament el camí que el va fer conegut per a milions d'espectadors.