Jordi Cruz ha parlat amb molta sinceritat sobre la relació que va mantenir amb el seu pare i sobre com aquesta experiència influeix ara en la seva pròpia manera d'entendre la paternitat. El xef reconeix que no vol repetir alguns comportaments que va viure a casa, especialment una forma de comunicar-se molt més freda i poc afectuosa.
"No em vull assemblar al meu pare", ha explicat en recordar aquella etapa. Cruz descriu el seu progenitor com una persona amb "males maneres de comunicar-se" i admet que no era especialment afectuós. No obstant això, també deixa clar que no parla des del ressentiment ni des d'una ruptura emocional.
No comparteix la seva forma de ser, però tampoc li guarda rancor
"No el culpo. El meu pare tenia males maneres de comunicar-se", assegura. Amb els anys ha après a interpretar aquella relació amb més distància i a separar el que no li agradava de tot el que també va rebre d'ell.
De fet, recorda haver escoltat en alguna ocasió el seu pare parlant amb orgull d'ell davant dels seus amics, encara que aquest reconeixement no arribés després de manera directa. Aquesta contradicció li va fer entendre que l'afecte existia, però s'expressava d'una forma molt diferent de la que ell hauria necessitat.
Ara vol construir una paternitat diferent
Jordi Cruz no idealitza aquella relació. "No m'ha agradat la seva forma de ser, no la comparteixo", reconeix. Però també considera que algunes dificultats de la seva infància el van obligar a desenvolupar eines que avui valora, com la tenacitat, l'autonomia i la capacitat de buscar-se la vida. "Prefereixo haver après les coses dolentes i ser una persona que se sap buscar la vida, que és un tio tenaç, que no ser un tou que no va aprendre res, que li ho han donat regalat tot", ha assenyalat. Ara, com a pare, aquesta experiència funciona gairebé com una referència inversa. Cruz sap quines coses no vol repetir i quin tipus de relació vol construir amb els seus fills.
No es tracta d'esborrar el record del seu pare, sinó d'aprendre d'ell en ambdós sentits: del bo i també d'allò que va trobar a faltar. Per això pot dir que guarda un bon record i, al mateix temps, que no vol assemblar-se a ell en determinats aspectes. La seva pròpia paternitat parteix precisament d'aquí: conservar la fortalesa apresa, però afegir l'afecte i la proximitat que ell no sempre va tenir.