José Elías ha posat sobre la taula una preocupació que cada vegada pesa més entre els qui s'acosten a la jubilació sense un habitatge en propietat. L'empresari adverteix que moltes persones que ara tenen al voltant de 50 anys i viuen de lloguer poden arribar a la jubilació en una situació molt delicada. La seva frase resumeix el problema amb duresa: "Els que es jubilin vivint de lloguer acabaran en co-living".
I és que Elías no parla només del preu actual dels lloguers, sinó del que pot passar d'aquí a 15 o 20 anys si una persona arriba a la jubilació pagant encara una renda molt alta. Els qui avui destinen bona part del seu sou a pisos de 1.200 euros, amb poc marge per estalviar i amb les finances al límit, poden trobar-se demà amb una pensió insuficient per mantenir aquest mateix nivell de vida.
El gran problema és arribar sense habitatge propi
La realitat és que l'habitatge s'ha convertit en un dels factors que més condiciona la jubilació. Una persona que arriba a aquesta etapa amb la casa pagada té unes despeses molt diferents de les de qui ha de continuar abonant un lloguer mensual. La diferència pot ser enorme, especialment si els preus continuen pujant o si les pensions no creixen al mateix ritme.
D'aquesta manera, Elías tem que una part important dels futurs jubilats no pugui sostenir un habitatge individual. No perquè no hagi treballat, sinó perquè durant anys haurà viscut atrapada entre salaris ajustats, lloguers alts i poca capacitat d'estalvi. Aquí apareix la idea del co-living per a gent gran. Espais compartits, habitacions privades, zones comunes i despeses repartides entre diverses persones. Per a alguns pot sonar modern o pràctic, però per a altres seria la conseqüència de no poder permetre's viure sol.
Una jubilació amb menys marge
El problema no és únicament econòmic. També té una dimensió emocional. Moltes persones imaginen la jubilació com una etapa de tranquil·litat, independència i estabilitat. Però si arriben sense estalvis, sense habitatge propi i amb una pensió ajustada, aquesta etapa pot convertir-se en una recerca constant de solucions habitacionals. José Elías apunta precisament a aquesta generació que ara encara treballa, però ja viu amb l'aigua al coll. Persones que paguen lloguers molt alts i que, encara que tinguin ingressos, amb prou feines aconsegueixen construir un coixí.
Així doncs, l'avís és clar. Els futurs jubilats que arribin a aquesta edat vivint de lloguer poden tenir moltes més dificultats que els actuals. Si no hi ha estalvi, habitatge en propietat o una alternativa estable, el co-living de gent gran pot deixar de ser una opció voluntària i convertir-se en l'única sortida possible per a molts.