Jordi Basté ha recordat en diverses ocasions la figura de la seva mare, Roser, però una reflexió publicada per ell mateix a La Vanguardia permet entendre especialment bé la generació a la qual va pertànyer. Era una dona que havia estudiat, tenia una carrera i va arribar a compaginar la seva formació amb una feina a Can Jorba, els grans magatzems que posteriorment serien Galerías Preciados. La seva vida professional, però, va acabar seguint un camí molt diferent.
Basté ho va explicar recorrent a una imatge especialment potent: la seva mare va acabar canviant "els llibres pels fogons". No perquè hagués deixat de tenir inquietuds, sinó perquè durant dècades moltes dones van acabar abandonant la seva trajectòria laboral per quedar-se a casa, tenir cura dels fills i assumir unes tasques que oficialment quedaven resumides amb dues paraules al DNI: "sus labores".
Una carrera que va desaparèixer darrere de "sus labores"
L'expressió sempre va cridar l'atenció de Basté. Quan era petit, veia aquell antic document d'identitat blau i trobava que la professió atribuïda a la seva mare no tenia massa a veure amb tot el que ella havia fet anteriorment. Havia estudiat i treballat fora de casa, però aquesta part del seu recorregut desapareixia quan arribava el moment de definir oficialment a què es dedicava.
La seva història no era excepcional. Precisament aquí resideix bona part de la reflexió del periodista. Durant anys, moltes dones amb estudis i possibilitats professionals van acabar deixant les seves feines perquè el repartiment familiar estava construït d'una altra manera. Cuinar, planxar, criar i mantenir una casa ocupaven jornades senceres, encara que rares vegades fossin considerades una carrera.
La cuina també va marcar la infància de Basté
Curiosament, els fogons acabarien tenint un pes important en els propis records del periodista. Basté ha explicat que la seva mare cuinava habitualment i que ell va créixer en una casa on la cuina, la ràdio i els llibres estaven molt presents. També va heretar d'ella el gust per la lectura, especialment per Agatha Christie.
Per això la història de la Roser va bastant més enllà d'una frase sobre cuinar. Parla d'una generació en què moltes dones van tenir formació i ambicions pròpies, però van acabar dedicant bona part de la seva vida a sostenir una família. Basté ho va veure primer com una cosa normal perquè era el model que tenia al davant. Amb els anys va entendre tot el que quedava amagat darrere d'aquelles dues paraules aparentment innocents: "les seves tasques".