Joan Manuel Serrat va prendre una decisió que molts ajornen fins que ja és tard. “Abans que et facin fora, vés-te'n”, ha resumit en explicar per què va decidir retirar-se quan encara se sentia fort. No va ser una qüestió de salut ni de falta de públic. Va ser, segons les seves pròpies paraules, una elecció conscient per tancar la seva etapa als escenaris amb dignitat i en plenitud sense que el fessin fora els altres.
Serrat assegura que es trobava bé, sense malalties ni senyals de desgast complicades de portar. Precisament per això va entendre que era el moment adequat per fer aquest pas al costat. Va preferir acomiadar-se per voluntat pròpia abans que deixar que el pas del temps o les circumstàncies decidissin per ell. En el seu plantejament no hi ha dramatisme, sinó estratègia vital: saber quan abaixar el teló també forma part de l'ofici.
Una retirada sense amargor i per decisió pròpia
Lluny de la nostàlgia amarga que de vegades acompanya els comiats, Serrat viu el seu retir amb absoluta serenitat. No parla de pèrdues, sinó d'etapes que un va passant al llarg de la seva vida. L'escenari, explica, mai no va ser el que va donar sentit complet a la seva vida, va ser una part essencial de la seva feina i de la seva identitat pública, però no l'únic pilar. Ara es troba en un altre capítol, diferent però igualment valuós.
El cantautor ha insistit que no sent ressentiment ni buit. La seva retirada no respon a una expulsió silenciosa de la indústria ni a una decadència forçada. Al contrari, va ser un gest de control sobre la seva pròpia trajectòria. Marxar a temps, en el seu cas, és una manera de preservar el llegat i també la pròpia tranquil·litat en el seu dia a dia.
Llegir fins a la última pàgina, canviant els capítols a temps
Serrat afronta aquesta etapa amb la mateixa curiositat que va marcar la seva carrera artística. Parla de viure amb calma, de gaudir de la família i de continuar implicat en allò que li importa, encara que ja no sigui des d'un escenari. La jubilació, per a ell, no és desaparició, sinó una transformació en el que suposa la vida.
La seva reflexió connecta amb una idea cada vegada més estesa com ho és que retirar-se no és rendir-se, és triar el moment. En un món que sovint empeny fins al límit, Serrat va optar per aturar-se abans que ho fessin per ell. I ho va fer convençut que la vida, com un bon llibre, mereix llegir-se fins a l'última pàgina, però també saber quan canviar de capítol.